L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida. POR: IRA:

Property Value
prop-ca:any
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Cornelius
  • Solomon
  • Freitas-Magalhães
prop-ca:editorial
  • Prentice Hall
  • Hackett Publishing
  • University Fernando Pessoa Press
prop-ca:llengua
  • anglès
  • castellà
prop-ca:lloc
  • Indianapolis
  • Nova Jersey
  • Oporto
prop-ca:nom
  • A.
  • R.
prop-ca:títol
  • Enllaç
  • Qüestionari d'Expressivitat de Berkeley. Qüestionari interactiu per l'avaluació de l'expressivitat emocional
  • Centre Suís de Ciències Afectives
  • Teories filosòfiques sobre les emocions
  • The Passions: Emotions and the Meaning of Life
  • The science of emotion
  • The Psychology of Emotions: The Allure of Human Face
prop-ca:url
dbo:abstract
  • L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial. Una emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que es troben al seu abast per controlar la situació (Fernández – Abascal i Palermo, 1999). Per tant, les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica, són impul-sos per actuar. Cada emoció prepara a l’organisme per a una classe diferent de resposta; per exemple, la por provoca un augment del batec cardíac que fa que arribi més sang als músculs afavorint la resposta de fugida. Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida. Totes les emocions són vàlides. No existeixen emocions bones o dolentes. Les emocions són energia i l’única energia que és negativa és l’energia estancada. Per aquesta raó, és necessari expressar les emocions negatives retingudes que poden desencadenar problemes majors. No podem desconnectar o evitar emocions. Qualsevol intent per controlar-les a través del consum de tabac, alcohol o altres drogues pot generar problemes importants a llarg termini. Podem aprendre a manejar-nos amb els nostres estats emocionals. Hi ha sis categories bàsiques d’emocions: POR: Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. SORPRESA: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant. La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució. AVERSIÓ: Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant. IRA: Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú. ALEGRIA: Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió. TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut. La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal. Ens ajuda a orientar-nos, a sa- ber què fer, davant una situació nova. Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en. És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situa- ció difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada. Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé). Com es pot desenvolupar l’educació emocional als nens? Abans de començar a desenvolupar estratègies d’aprenentatge de les diferents habilitats emocionals és necessari destacar alguns aspectes generals que resul- ten de vital importància emocional: * Els nens s’aniran formant en la maduresa emocional a mesura que els adults els ensenyin i practiquin amb ells. Aquestes habilitats es poden aprendre aprofitant cada moment quotidià a la llar o a l’aula. * Ensenyar a controlar les emocions és diferent de reprimir-les. És important que el nen aprengui a expressar-les d’acord amb el moment, la situació i les persones presents. * Reforçar la idea que totes les emocions són necessàries. No existeixen emo- cions bones o dolentes. * Transmetre al nen que tots podem aprendre moltes coses que ens ajuden a guiar i expressar les nostres emocions. Sempre tenim la possibilitat de triar. Triarem què fer amb l’enuig o amb la pena, podem cridar i colpejar co- ses o buscar altres formes de descarregar l’enuig que no ens danyin ni a nosaltres ni els altres. * Aclarir que no podem evitar les emocions. A vegades, davant emocions que ens produeixen malestar com l’enuig, la por o la tristesa, intentem fer qual- sevol cosa per deixar de sentir-les. Fins i tot els adults ho fan. Però això no funciona! * Tots tenim dret als nostres sentiments, fins i tot els de temor. Què és la intel·ligència emocional? La intel·ligència emocional aporta un nou marc per educar la capacitat d’adaptació social i emocional de les persones. Seria el conjunt d’habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de manera adequada. Aquestes habilitats poden ser desenvolupades per mitjà de l’aprenentatge i l’experiència quotidiana. Les quatre habilitats bàsiques per a un control emocional adequat: 1. PERCEPCIÓ, AVALUACIÓ I EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS. Aquesta habilitat es refereix al grau en què les persones són capaces d’identificar les seves emocions, així com els estats i sensacions fisiològiques i cognitives que comporten. A més, implica la capacitat per expressar adequadament els sentiments i les necessitats que hi estan associades en el moment oportú i de manera correcta. 2. ASSIMILACIÓ O FACILITACIÓ EMOCIONAL. Implica l’habilitat per tenir en compte els sentiments quan realitzem un procés de presa de decisions. Les emocions serveixen per modelar i millorar un pensament al dirigir la nostra atenció cap a la informació significativa, i poden facilitar el canvi de perspectiva i la consideració de nous punts de vista. 3. COMPRENSIÓ I ANÀLISI DE LES EMOCIONS. Implica saber eti- quetar les emocions i reconèixer en quina categoria s’agrupen els sentiments, així com conèixer les causes que les generen i les conseqüències futures de les nostres accions. 4. REGULACIÓ EMOCIONAL. Suposa la regulació conscient de les emo- cions. Inclouria la capacitat per estar obert als sentiments, tant positius com negatius. A més, comprendria l’habilitat per regular les emocions moderant les negatives i intensificant les positives sense reprimir ni exagerar la informació que comuniquen. Aquesta pàgina nova informació que he trobat molt interessant sobre les emocions lhe pogut extreure d'un pàgina web molt coneguda que s'anomena com a nens d'infants L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita. Psicològicament, les emocions alteren l'atenció, fan pujar de rang certes conductes guia de respostes de l'individu i activen xarxes associatives rellevants en la memòria. Fisiològicament, les emocions organitzen ràpidament les respostes de diferents sistemes biològics, incloses les expressions facials, els músculs, la veu, l'activitat del SNA i la del sistema endocrí, a fi d'establir un mitjà intern òptim per al comportament més efectiu. Conductualment, les emocions serveixen per establir la nostra posició respecte al nostre entorn, i ens impulsen cap a certes persones, objectes, accions, idees i ens allunyen d'altres. Les emocions actuen també com a dipòsit d'influències innates i apreses, i posseeixen certes característiques invariables i altres que mostren certa variació entre individus, grups i cultures (Levenson, 1994). (ca)
  • L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial. Una emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que es troben al seu abast per controlar la situació (Fernández – Abascal i Palermo, 1999). Per tant, les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica, són impul-sos per actuar. Cada emoció prepara a l’organisme per a una classe diferent de resposta; per exemple, la por provoca un augment del batec cardíac que fa que arribi més sang als músculs afavorint la resposta de fugida. Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida. Totes les emocions són vàlides. No existeixen emocions bones o dolentes. Les emocions són energia i l’única energia que és negativa és l’energia estancada. Per aquesta raó, és necessari expressar les emocions negatives retingudes que poden desencadenar problemes majors. No podem desconnectar o evitar emocions. Qualsevol intent per controlar-les a través del consum de tabac, alcohol o altres drogues pot generar problemes importants a llarg termini. Podem aprendre a manejar-nos amb els nostres estats emocionals. Hi ha sis categories bàsiques d’emocions: POR: Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. SORPRESA: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant. La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució. AVERSIÓ: Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant. IRA: Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú. ALEGRIA: Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió. TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut. La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal. Ens ajuda a orientar-nos, a sa- ber què fer, davant una situació nova. Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en. És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situa- ció difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada. Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé). Com es pot desenvolupar l’educació emocional als nens? Abans de començar a desenvolupar estratègies d’aprenentatge de les diferents habilitats emocionals és necessari destacar alguns aspectes generals que resul- ten de vital importància emocional: * Els nens s’aniran formant en la maduresa emocional a mesura que els adults els ensenyin i practiquin amb ells. Aquestes habilitats es poden aprendre aprofitant cada moment quotidià a la llar o a l’aula. * Ensenyar a controlar les emocions és diferent de reprimir-les. És important que el nen aprengui a expressar-les d’acord amb el moment, la situació i les persones presents. * Reforçar la idea que totes les emocions són necessàries. No existeixen emo- cions bones o dolentes. * Transmetre al nen que tots podem aprendre moltes coses que ens ajuden a guiar i expressar les nostres emocions. Sempre tenim la possibilitat de triar. Triarem què fer amb l’enuig o amb la pena, podem cridar i colpejar co- ses o buscar altres formes de descarregar l’enuig que no ens danyin ni a nosaltres ni els altres. * Aclarir que no podem evitar les emocions. A vegades, davant emocions que ens produeixen malestar com l’enuig, la por o la tristesa, intentem fer qual- sevol cosa per deixar de sentir-les. Fins i tot els adults ho fan. Però això no funciona! * Tots tenim dret als nostres sentiments, fins i tot els de temor. Què és la intel·ligència emocional? La intel·ligència emocional aporta un nou marc per educar la capacitat d’adaptació social i emocional de les persones. Seria el conjunt d’habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de manera adequada. Aquestes habilitats poden ser desenvolupades per mitjà de l’aprenentatge i l’experiència quotidiana. Les quatre habilitats bàsiques per a un control emocional adequat: 1. PERCEPCIÓ, AVALUACIÓ I EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS. Aquesta habilitat es refereix al grau en què les persones són capaces d’identificar les seves emocions, així com els estats i sensacions fisiològiques i cognitives que comporten. A més, implica la capacitat per expressar adequadament els sentiments i les necessitats que hi estan associades en el moment oportú i de manera correcta. 2. ASSIMILACIÓ O FACILITACIÓ EMOCIONAL. Implica l’habilitat per tenir en compte els sentiments quan realitzem un procés de presa de decisions. Les emocions serveixen per modelar i millorar un pensament al dirigir la nostra atenció cap a la informació significativa, i poden facilitar el canvi de perspectiva i la consideració de nous punts de vista. 3. COMPRENSIÓ I ANÀLISI DE LES EMOCIONS. Implica saber eti- quetar les emocions i reconèixer en quina categoria s’agrupen els sentiments, així com conèixer les causes que les generen i les conseqüències futures de les nostres accions. 4. REGULACIÓ EMOCIONAL. Suposa la regulació conscient de les emo- cions. Inclouria la capacitat per estar obert als sentiments, tant positius com negatius. A més, comprendria l’habilitat per regular les emocions moderant les negatives i intensificant les positives sense reprimir ni exagerar la informació que comuniquen. Aquesta pàgina nova informació que he trobat molt interessant sobre les emocions lhe pogut extreure d'un pàgina web molt coneguda que s'anomena com a nens d'infants L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita. Psicològicament, les emocions alteren l'atenció, fan pujar de rang certes conductes guia de respostes de l'individu i activen xarxes associatives rellevants en la memòria. Fisiològicament, les emocions organitzen ràpidament les respostes de diferents sistemes biològics, incloses les expressions facials, els músculs, la veu, l'activitat del SNA i la del sistema endocrí, a fi d'establir un mitjà intern òptim per al comportament més efectiu. Conductualment, les emocions serveixen per establir la nostra posició respecte al nostre entorn, i ens impulsen cap a certes persones, objectes, accions, idees i ens allunyen d'altres. Les emocions actuen també com a dipòsit d'influències innates i apreses, i posseeixen certes característiques invariables i altres que mostren certa variació entre individus, grups i cultures (Levenson, 1994). (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 128804 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16883490 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida. POR: IRA: (ca)
  • L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial. Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu, compleixen funcions importants per a la vida. POR: IRA: (ca)
rdfs:label
  • Emoció (ca)
  • Emoció (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of