Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa. Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total.

Property Value
dbo:abstract
  • Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa. Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total. Es van dir els Enragés per la seva retòrica furiosa que apel·lava a la Convenció perquè aquesta prengués més mesures que podrien beneficiar els pobres. Jacques Roux, Jean Varlet, Théophile Leclerc, i Claire Lacombe, que eren els principals líders dels Enragés, van ser crítics estridents de la Convenció per haver fallat en portar a terme les promeses de la Revolució. Els Enragés no eren un partit unificat. Com a personalitats polítiques individuals, els Enragés eren cínics fins al punt de l'anarquisme, sospitaven de la majoria de les organitzacions polítiques i dels individus, i es van resistir a establir vincles amb els altres. La noció dels Enragés com un grup cohesionat va ser perpetuada pels Jacobins donat que ells van agrupar als seus crítics Leclerc i Roux en un sol grup. (ca)
  • Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa. Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total. Es van dir els Enragés per la seva retòrica furiosa que apel·lava a la Convenció perquè aquesta prengués més mesures que podrien beneficiar els pobres. Jacques Roux, Jean Varlet, Théophile Leclerc, i Claire Lacombe, que eren els principals líders dels Enragés, van ser crítics estridents de la Convenció per haver fallat en portar a terme les promeses de la Revolució. Els Enragés no eren un partit unificat. Com a personalitats polítiques individuals, els Enragés eren cínics fins al punt de l'anarquisme, sospitaven de la majoria de les organitzacions polítiques i dels individus, i es van resistir a establir vincles amb els altres. La noció dels Enragés com un grup cohesionat va ser perpetuada pels Jacobins donat que ells van agrupar als seus crítics Leclerc i Roux en un sol grup. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1334944 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16026787 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa. Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total. (ca)
  • Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa. Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total. (ca)
rdfs:label
  • Enragés (ca)
  • Enragés (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of