Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs.

Property Value
prop-ca:alineació
  • right
prop-ca:alt
  • Estació del Via Crucis de Montserrat
prop-ca:amplada
  • 145 (xsd:integer)
  • 150 (xsd:integer)
prop-ca:any
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
  • DL 1992
prop-ca:capítol
  • Arquitectura española : 1808-1914
  • Arquitectura religiosa moderna i contemporània
  • Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917
prop-ca:cognom
  • Fontbona
  • Permanyer
  • Barjau
  • Höfer
  • Levick
  • Navascués Palacio
  • Sagnier
  • Triadó
  • Vargas
prop-ca:col·lecció
  • Gent nostra; 102
prop-ca:data
  • 2007 (xsd:integer)
prop-ca:editor
  • Barral i Altet, Xavier
  • Miralles, Francesc
prop-ca:editorial
  • Edicions 62
  • L'Isard
  • Labor
  • Polígrafa
  • Espasa Calpe
  • Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
  • Antonio Sagnier
prop-ca:imatge
  • Enric Sagnier.jpg
  • Via Crucis01.jpg
  • Via Crucis02.jpg
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9788496696112 (xsd:double)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Madrid
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Enric
  • Francesc
  • Lluís
  • Pedro
  • Rafael
  • Santi
  • Candida
  • Enric Sagnier i Villavecchia
  • Joan Ramon
  • Melba
prop-ca:peu
  • Dues de les estacions del Via Crucis de Montserrat.
prop-ca:premis
  • Premi al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona el 1901, 1916, 1917, 1918 i 1919; Medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona per haver vençut tres cops al concurs anual d'edificis.
prop-ca:principalsEdificis
prop-ca:principalsProjectes
  • Restauració del Palau Episcopal de Barcelona
prop-ca:ref
  • barral
  • font
  • navas
  • sagnier
prop-ca:sepultura
prop-ca:tipusInfotaula
  • arquitecte
prop-ca:títol
  • Art de Catalunya
  • Barcelona modernista
  • Enric Sagnier
  • Història de l'art català
  • Ruta Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931
  • Sagnier Architect
  • Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931
  • Summa Artis
prop-ca:volum
  • Vol. 7
  • Vol. 35-2
  • Vol. 5.
dbo:abstract
  • Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, estigué proper al modernisme de moda en l'època a la capital catalana, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica; en canvi, no és procliu a estils exòtics de moda en aquell moment, com el neomudèjar o els estils àrabs i orientals. Es poden distingir a la seva trajectòria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil eclèctic, monumental i grandiloqüent; de 1900 a 1910 s'apropa més al modernisme, el que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influència de l'art rococó; i des de 1910 roman en un estil classicista d'influència francesa, allunyat de les modes del moment. L'obra de Sagnier es caracteritza per tres aspectes: una gran capacitat de treball, en la que destaca el seu continu reciclatge tant en estils com en innovacions tecnològiques; una certa indefinició estilística, que malgrat tot deixa la porta oberta als corrents del moment; i una variada amplitud tipològica, desenvolupada principalment al sector de l'habitatge, l'encàrrec oficial i el religiós. Sagnier representa una certa paradoxa al panorama arquitectònic barceloní de finals del segle XIX i començaments del XX: si bé en vida gaudí d'un notable èxit professional, amb gran quantitat d'encàrrecs per part de la burgesia i de l'Església –mercès a un gran coneixement de l'ofici, capacitat de treball, rigor pressupostari i adaptació al gust decoratiu de la societat del seu temps–, després de la seva mort caigué en un injust oblit –avui dia és poc conegut fins i tot a la ciutat que veié la major part de les seves realitzacions–, a causa de la seva vinculació amb l'Església i amb sectors polítics conservadors, a més que el seu estil fou menyspreat pels nous corrents arquitectònics del segle XX, sobretot el noucentisme. (ca)
  • Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, estigué proper al modernisme de moda en l'època a la capital catalana, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica; en canvi, no és procliu a estils exòtics de moda en aquell moment, com el neomudèjar o els estils àrabs i orientals. Es poden distingir a la seva trajectòria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil eclèctic, monumental i grandiloqüent; de 1900 a 1910 s'apropa més al modernisme, el que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influència de l'art rococó; i des de 1910 roman en un estil classicista d'influència francesa, allunyat de les modes del moment. L'obra de Sagnier es caracteritza per tres aspectes: una gran capacitat de treball, en la que destaca el seu continu reciclatge tant en estils com en innovacions tecnològiques; una certa indefinició estilística, que malgrat tot deixa la porta oberta als corrents del moment; i una variada amplitud tipològica, desenvolupada principalment al sector de l'habitatge, l'encàrrec oficial i el religiós. Sagnier representa una certa paradoxa al panorama arquitectònic barceloní de finals del segle XIX i començaments del XX: si bé en vida gaudí d'un notable èxit professional, amb gran quantitat d'encàrrecs per part de la burgesia i de l'Església –mercès a un gran coneixement de l'ofici, capacitat de treball, rigor pressupostari i adaptació al gust decoratiu de la societat del seu temps–, després de la seva mort caigué en un injust oblit –avui dia és poc conegut fins i tot a la ciutat que veié la major part de les seves realitzacions–, a causa de la seva vinculació amb l'Església i amb sectors polítics conservadors, a més que el seu estil fou menyspreat pels nous corrents arquitectònics del segle XX, sobretot el noucentisme. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 138335 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17502499 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. (ca)
  • Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. (ca)
rdfs:label
  • Enric Sagnier i Villavecchia (ca)
  • Enric Sagnier i Villavecchia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:arquitecte of
is prop-ca:estil of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of