| dbo:abstract
|
- En una embarcació de vela, una escota (de l'alemany Schot) és l'eixàrcia que serveix per regular l'angle de la vela en relació amb l'eix longitudinal del veler i en conseqüència l'angle d'incidència del vent sobre la vela. Hi ha una escota dedicada a cada vela hissada (vela major, floc, gènova, spinnaker, messana, etc..) En sentit estricte és la corda que serveix per caçar les veles. El terme en el vocabulari marítim tradicional, designava, inicialment, el braç «sota el vent», que permetia actuar des de la coberta d'un vaixell de vela a la part inferior de la vela suspesa de la seva verga. El costat simètricament oposat era una amura. En un veler modern el cap lliure de l'escota de les veles de proa passa generalment per un gigre que permet desmultiplicar la tracció exercida per la tripulació mentre que l'escota de la vela major és regulada amb l'ajuda d'un polipast fent-la passar a través d'un carro d'escota que llisca sobre una barra que permet fer un ajust fi de la vela. L'escota pot ser simple o doble. Les simples van lligades als punys de les veles. Les dobles estan formades per un aparell «fermant» el cap a un punt fix del vaixell, passa per un ullet cosit al puny de la vela i torna a fer-se ferma mitjançant una manegueta. Les escotes de les veles majors són dobles i es fermen exteriorment al costat, passen pel forat del puny i entren a bord per les escoteres. Antigament aquestes escoteres estaven compostes de dues peces de fusta de formes adequades perquè en elles pogués amarrar sense escapular l'escota, i que es fermava a la murada mitjançant un tauler anomenat altiplà (tauló en què descansa a la manegueta), i una base de fusta que rebia el nom de peanya. (ca)
- En una embarcació de vela, una escota (de l'alemany Schot) és l'eixàrcia que serveix per regular l'angle de la vela en relació amb l'eix longitudinal del veler i en conseqüència l'angle d'incidència del vent sobre la vela. Hi ha una escota dedicada a cada vela hissada (vela major, floc, gènova, spinnaker, messana, etc..) En sentit estricte és la corda que serveix per caçar les veles. El terme en el vocabulari marítim tradicional, designava, inicialment, el braç «sota el vent», que permetia actuar des de la coberta d'un vaixell de vela a la part inferior de la vela suspesa de la seva verga. El costat simètricament oposat era una amura. En un veler modern el cap lliure de l'escota de les veles de proa passa generalment per un gigre que permet desmultiplicar la tracció exercida per la tripulació mentre que l'escota de la vela major és regulada amb l'ajuda d'un polipast fent-la passar a través d'un carro d'escota que llisca sobre una barra que permet fer un ajust fi de la vela. L'escota pot ser simple o doble. Les simples van lligades als punys de les veles. Les dobles estan formades per un aparell «fermant» el cap a un punt fix del vaixell, passa per un ullet cosit al puny de la vela i torna a fer-se ferma mitjançant una manegueta. Les escotes de les veles majors són dobles i es fermen exteriorment al costat, passen pel forat del puny i entren a bord per les escoteres. Antigament aquestes escoteres estaven compostes de dues peces de fusta de formes adequades perquè en elles pogués amarrar sense escapular l'escota, i que es fermava a la murada mitjançant un tauler anomenat altiplà (tauló en què descansa a la manegueta), i una base de fusta que rebia el nom de peanya. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- En una embarcació de vela, una escota (de l'alemany Schot) és l'eixàrcia que serveix per regular l'angle de la vela en relació amb l'eix longitudinal del veler i en conseqüència l'angle d'incidència del vent sobre la vela. Hi ha una escota dedicada a cada vela hissada (vela major, floc, gènova, spinnaker, messana, etc..) En sentit estricte és la corda que serveix per caçar les veles. (ca)
- En una embarcació de vela, una escota (de l'alemany Schot) és l'eixàrcia que serveix per regular l'angle de la vela en relació amb l'eix longitudinal del veler i en conseqüència l'angle d'incidència del vent sobre la vela. Hi ha una escota dedicada a cada vela hissada (vela major, floc, gènova, spinnaker, messana, etc..) En sentit estricte és la corda que serveix per caçar les veles. (ca)
|
