Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial.

Property Value
prop-ca:cognom
  • Arnold
  • Inoue
  • Papagiannis
  • Walker
  • Webb
  • Anderson
  • Bradbury
  • Sagan
  • Dyson
  • Michaud
  • Stableford
  • Ćirković
  • Sloane
  • Badescu
  • Brook Cathcart
  • Carrigan
  • Charania
  • Davydov
  • Harwit
  • Heinrichsen
  • Jugaku
  • Kardaixov
  • Lemarchand
  • Maddox
  • Meech
  • Nishimura
  • Pokrovskii
  • Promyslov
  • Schuiling
  • Semay
  • Slysh
  • Suffern
  • Tilgner
  • Timoféiev
  • Ulubekov
  • Yokoo
prop-ca:data
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 18 (xsd:integer)
  • 22 (xsd:integer)
  • 1960 (xsd:integer)
  • 1963 (xsd:integer)
  • 1966 (xsd:integer)
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1977 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2011 (xsd:integer)
  • juny 1998
  • juny 2009
  • juliol 1979
prop-ca:doi
  • 101016 (xsd:integer)
  • 101017 (xsd:integer)
  • 101088 (xsd:integer)
  • 101103 (xsd:integer)
  • 101117 (xsd:integer)
  • 101126 (xsd:integer)
  • 104249 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • dbpedia-ca:Science
  • dbpedia-ca:Scholarpedia
  • Astronomical Society of the Pacific
  • Harvard University Press
  • MIT Press
  • New Astronomy
  • Reviews of Modern Physics
  • Routledge
  • Springer
  • The Astrophysical Journal
  • Astrophysical Journal
  • International Astronomical Union
  • Acta Astronautica
  • American Mathematical Society
  • Copernicus Books
  • Journal of British Interplanetary Society
  • ASP Conference Series
  • The American Astronomical Society
  • Aeiveos Corporation
  • Galactée
  • International Journal of Astrobiology
  • Priroda
  • Reidel Publications Company
  • Science News Letters
  • Institute of History of Natural Sciences and Technology
  • Proceedings of the Astronomical Society of Australia
prop-ca:exemplar
  • 2 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 8 (xsd:integer)
  • 9 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 90 (xsd:integer)
  • 144 (xsd:integer)
  • 213 (xsd:integer)
  • 627 (xsd:integer)
  • 3414 (xsd:integer)
  • 3421 (xsd:integer)
  • 4273 (xsd:integer)
prop-ca:format
  • pdf
prop-ca:id
  • AN
  • AR
  • BD
  • BU
  • BY
  • CA
  • CS
  • MX
  • PP
  • SW
  • TI
  • DN
  • KV
  • SE
  • SL
  • SU
  • Michaud, 2007
  • Sfasf
  • WB
  • BY1999
  • Carrigan, 2007
  • Carrigan, 2010
  • DY1
  • DY2
  • DY3
  • HT
  • JU
  • Ćirković, 2006
prop-ca:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 904568105 (xsd:integer)
  • 9780415974608 (xsd:double)
  • 9780821805619 (xsd:double)
  • 9781402037399 (xsd:double)
prop-ca:llengua
  • anglès
prop-ca:lloc
  • Moscou
prop-ca:nom
  • Anònim
  • Carl
  • Claude
  • G. A.
  • I.
  • J.
  • John
  • M.
  • M. D.
  • Michael
  • Nikolai
  • Richard
  • Richard A.
  • Robert J.
  • S.
  • Stephen
  • Viorel
  • A. T.
  • Brian M.
  • Freeman J.
  • Milan M.
  • K. G.
  • V. G.
  • A. C.
  • K. J.
  • M. I.
  • G. I.
  • C.N.
  • Eugene A.
  • G. I
  • Hiromitsu
  • Luc F. A.
  • Makoto
  • Poul
  • R. G.
  • Roelof D.
  • V. D.
  • V. I.
prop-ca:obra
  • Proceedings of the 7th, 8th and 9th Readings devoted to the development of the scientific heritage of K. E. Tsiolkovsky
prop-ca:pàgines
  • 3 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 12 (xsd:integer)
  • 15 (xsd:integer)
  • 18 (xsd:integer)
  • 58 (xsd:integer)
  • 100 (xsd:integer)
  • 103 (xsd:integer)
  • 135 (xsd:integer)
  • 177 (xsd:integer)
  • 188 (xsd:integer)
  • 224 (xsd:integer)
  • 250 (xsd:integer)
  • 251 (xsd:integer)
  • 252 (xsd:integer)
  • 253 (xsd:integer)
  • 263 (xsd:integer)
  • 299 (xsd:integer)
  • 315 (xsd:integer)
  • 389 (xsd:integer)
  • 390 (xsd:integer)
  • 415 (xsd:integer)
  • 437 (xsd:integer)
  • 447 (xsd:integer)
  • 534 (xsd:integer)
  • 566 (xsd:integer)
  • 607 (xsd:integer)
  • 628 (xsd:integer)
  • 655 (xsd:integer)
  • 729 (xsd:integer)
  • 1216 (xsd:integer)
  • 1667 (xsd:integer)
  • 2075 (xsd:integer)
  • 6647 (xsd:integer)
prop-ca:ref
  • CITAREF
  • CITAREFCarl Sagan
  • CITAREFMichael Michaud
  • CITAREFStephen Webb
  • CITAREFBrian M. Stableford, Science fact and science fiction: an encyclopedia
  • CITAREFA. C. Charani
  • CITAREFAnderson
  • CITAREFBadescu
  • CITAREFBradbury-1999
  • CITAREFC.N. Tilgner et I. Heinrichsen
  • CITAREFDyson
  • CITAREFDyson, juliol 1960
  • CITAREFDyson-1966
  • CITAREFDyson1
  • CITAREFHarwit
  • CITAREFJugaku
  • CITAREFKardaixov
  • CITAREFLuc F. A. Arnold
  • CITAREFMaddox
  • CITAREFMilan M. Ćirković et Robert J. Bradbury
  • CITAREFPapagiannis
  • CITAREFRichard A. Carrigan
  • CITAREFRobert J. Bradbury
  • CITAREFSloane
  • CITAREFSlysh
  • CITAREFSuffern
  • CITAREFViorel Badescu
prop-ca:títol
  • Contact with Alien Civilizations
  • Science fact and science fiction: an encyclopedia
  • Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation
  • If the Universe Is Teeming with Aliens... Where Is Everybody ?
  • Type III Dyson Sphere of Highly Advanced Civilizations around a Super Massive Black Hole
  • Galactic gradients, postbiological evolution and the apparent failure of SETI
  • Freeman J. Dyson. Shells Around Suns May Have Been Built
  • A search of the IRAS database for evidence of Dyson spheres
  • Progress on IRAS-based Whole-Sky Dyson Sphere Search
  • Thermal conditions of Ethereal Cities at various distances from the sun
  • Dyson Shells: A Retrospective
  • Dyson sphere
  • Dyson's Sphere is impossible
  • Appendix E: Infrared observations and Dyson civilizations
  • IRAS-based whole-sky upper limit on Dyson spheres
  • Imagined Worlds
  • A Search for Dyson Spheres Around Late-type Stars in the Solar Neighborhood
  • Letters to the Editor : Artificial Biosphere
  • Macro-engineering: a challenge for the future
  • On the radius of Dyson’s sphere
  • Radio searches - Recent observations
  • Some thoughts on Dyson Spheres
  • The Infrared Detectability of Dyson Civilizations
  • The Search for Extraterrestrial Technology
  • A program to search for dyson spheres with the infrared space observatory
  • Time Without End: Physics and Biology in an Open Universe
  • Starry Messages: Searching for Signatures of Interstellar Archaeology
  • Astroengineering activity: The possibility of ETI in present day astrophysical phenomena
  • Looking for life in unlikely places: reasons why planets may not be the best places to look for life
  • Dyson Asteroid Shells: Hollow Worlds from the Outside-In
  • On the problem of the actual existence in space of objects being orbital rings enclosing a star
  • Tsiolkovsky's Ethereal Cities and the problem of the actual existence in space of objects being envelopes of orbital rings surrounding a star
  • Transit Light-Curve Signatures of Artificial Objects
  • À la recherche des civilisations extra-terrestres : les sphères de Dyson
  • Dyson Shell Supercomputers as the Dominant 'Life Form' in Galaxies
  • Dyson Shell supercomputers as the dominant life form in galaxies
  • Search in the Infrared to Microwave for Astroengineering Activity
  • Tsiolkovsky's Ethereal Cities and the experience of prediction of the probable development of the solar system
prop-ca:url
prop-ca:volum
  • 2 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 36 (xsd:integer)
  • 42 (xsd:integer)
  • 46 (xsd:integer)
  • 51 (xsd:integer)
  • 63 (xsd:integer)
  • 64 (xsd:integer)
  • 131 (xsd:integer)
  • 132 (xsd:integer)
  • 420 (xsd:integer)
  • 698 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial. Mentre que Dyson va ser el primer a formalitzar i popularitzar el concepte de l'esfera de Dyson, la idea va aparèixer per primer cop el 1945 després de llegir una novel·la de ciència-ficció d'Olaf Stapledon anomenada Star Maker (1937). Dyson també va ser influenciat per l'esfera ideada pel britànic John Desmond Bernal el 1929. En el seu article, Dyson explica que aquesta esfera és una forma ideal perquè una civilització molt avançada pugui fer front al creixement de la població exponencial. Ell ho descriu com una paret que tanca la seva estrella i captura gairebé tota la radiació solar. Dyson explica que aquestes zones també poden contenir estructures habitades. Finalment, es recomana l'observació de la galàxia per l'infraroig per detectar possibles esferes de la nostra galàxia. Però altres autors posteriors, descriuen les propietats de l'esfera, quant a la seva composició, temperatura, la seva ubicació dins del sistema solar, o la seva capacitat per moure's. La idea que una civilització extraterrestre avançada pugui superar els seus problemes d'energia a través d'una biosfera artificial és una solució possible per la paradoxa de Fermi, problema que en Dyson intenta de respondre especificant les condicions de l'observació. Hi ha diverses varietats d'esferes Dyson: petxina, eixam o bombolla. El model de Dyson influeix en un gran nombre de megaestructures hipotètiques. Hi ha hagut diverses àrees de recerca sobre possibles esferes de Dyson que s'han dut a terme des de 1985. Si bé, les estrelles podrien tenir característiques similars a les esperades per aquestes megaestructures espacials, no es pot treure una conclusió sobre l'existència d'aquests objectes artificials de manera pràctica. La ciència-ficció ha utilitzat àmpliament la idea de Dyson, ja sigui en la literatura, el cinema o els videojocs. (ca)
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial. Mentre que Dyson va ser el primer a formalitzar i popularitzar el concepte de l'esfera de Dyson, la idea va aparèixer per primer cop el 1945 després de llegir una novel·la de ciència-ficció d'Olaf Stapledon anomenada Star Maker (1937). Dyson també va ser influenciat per l'esfera ideada pel britànic John Desmond Bernal el 1929. En el seu article, Dyson explica que aquesta esfera és una forma ideal perquè una civilització molt avançada pugui fer front al creixement de la població exponencial. Ell ho descriu com una paret que tanca la seva estrella i captura gairebé tota la radiació solar. Dyson explica que aquestes zones també poden contenir estructures habitades. Finalment, es recomana l'observació de la galàxia per l'infraroig per detectar possibles esferes de la nostra galàxia. Però altres autors posteriors, descriuen les propietats de l'esfera, quant a la seva composició, temperatura, la seva ubicació dins del sistema solar, o la seva capacitat per moure's. La idea que una civilització extraterrestre avançada pugui superar els seus problemes d'energia a través d'una biosfera artificial és una solució possible per la paradoxa de Fermi, problema que en Dyson intenta de respondre especificant les condicions de l'observació. Hi ha diverses varietats d'esferes Dyson: petxina, eixam o bombolla. El model de Dyson influeix en un gran nombre de megaestructures hipotètiques. Hi ha hagut diverses àrees de recerca sobre possibles esferes de Dyson que s'han dut a terme des de 1985. Si bé, les estrelles podrien tenir característiques similars a les esperades per aquestes megaestructures espacials, no es pot treure una conclusió sobre l'existència d'aquests objectes artificials de manera pràctica. La ciència-ficció ha utilitzat àmpliament la idea de Dyson, ja sigui en la literatura, el cinema o els videojocs. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1050129 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16999486 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial. (ca)
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial. (ca)
rdfs:label
  • Esfera de Dyson (ca)
  • Esfera de Dyson (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of