L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals:

Property Value
prop-ca:any
  • 1997 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Pareyson
prop-ca:editorial
  • Universitat de València
prop-ca:isbn
  • 9788437033174 (xsd:double)
prop-ca:nom
  • Luigi
prop-ca:títol
  • Els problemes actuals de l'estètica
prop-ca:url
dbo:abstract
  • L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància. Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modes, referències o certes convencions pròpies de l'obra artística de l'escola concreta (p. ex. l'estètica del minimalisme). La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals: * L'estètica és una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals: la veritat, el bé, la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell. * L'estètica és també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'inintel·ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinòmia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc. Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art. (ca)
  • L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància. Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modes, referències o certes convencions pròpies de l'obra artística de l'escola concreta (p. ex. l'estètica del minimalisme). La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals: * L'estètica és una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals: la veritat, el bé, la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell. * L'estètica és també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'inintel·ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinòmia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc. Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 80884 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16532629 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals: (ca)
  • L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals: (ca)
rdfs:label
  • Estètica (ca)
  • Estètica (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:literaryGenre of
is dbo:mainInterest of
is dbo:occupation of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of