Property Value
dbo:abstract
  • L'estat federat d'Eritrea fou un estat federat amb Etiòpia que va existir del 15 de setembre de 1952, quan es va acabar l'administració britànica i de l'ONU sobre l'antiga colònia d'Eritrea (arrabassada als italians el 1941), fins a l'annexió etíop el 14 de novembre de 1962. El 2 de desembre de 1950 l'ONU va acceptar establir el futur d'Eritrea. El 19 de febrer de 1951 fou enviada al país, sota administració britànica, una comissió de les Nacions Unides sota un alt Comissionat, el bolivià Eduardo Arce Matienzo. Llavors se sabia que el poble eritreu es decantava per la independència. però Estats Units tenia interès en la incorporació del territori al seu aliat Etiòpia. La comissió va proposar l'establiment d'una forma d'associació federal amb Etiòpia i l'assemblea general de l'ONU va adoptar la proposta, amb l'afegit que l'administració britànica s'havia d'acabar com a màxim el 15 de setembre de 1952. Els britànics van organitzar eleccions per una assemblea representativa de 68 membres el 16 de març de 1952. Aquest cos va redactar una constitució per establir l'estat federal, treball que fou entregat al comissionat de l'ONU el 10 de juliol de 1952. L'11 de setembre de 1952 l'emperador d'Etiòpia va ratificar la constitució i l'assemblea representativa va esdevenir Assemblea d'Eritrea; el dia 15 de setembre la colònia va esdevenir l'estat federat d'Eritrea. La constitució de l'estat garantia autonomia i drets democràtics, però quasi des del començament aquestos drets van començar a ser ignorats o violats. La resolució de l'ONU del 15 de setembre de 1952 que transferia l'estat a Etiòpia establia una estructura federal sota sobirania de l'emperador, però amb plena separació de l'administració de justícia, administració interna, una bandera pròpia, policia, administració local, i taxes. El govern imperial tindria el control dels afers exteriors (inclòs el comerç), defensa, finances i transports. El primer cap executiu d'Eritrea (15 de setembre de 1952) fou Ato Tedla Bairu (1914-1981) que fou obligat a dimitir per l'emperador el 29 de juliol de 1955 i el va substituir Asfaha Woldemikael, més proper als etíops. L'amhàric fou declarat idioma oficial al lloc de l'àrab i el tigrinya; la bandera eritrea fou prohibida el 1959. Es va establir la censura i les empreses i negocis foren desplaçats fora del país. El 1958 es va fundar el Moviment d'Alliberament d'Eritrea amb estudiants, intel·lectuals i treballadors urbans, sota la direcció d'Hamid Idris Awate; aquest moviment, polític, va haver de treballar en la clandestinitat. El desembre del 1959 va entrar en funcions el nou cap executiu eritreu Abiye Abebe. El 20 de maig de 1960 l'emperador va decretar la conversió d'Eritrea en província autònoma sota un cap administrador (el mateix Abebe) i la constitució va quedar en suspens. Sota pressió etíop l'assemblea va votar l'abolició de la federació i la unió a Etiòpia el 14 de novembre de 1962. l'Assemblea eritrea fou dissolta. En aquest moment el Moviment d'Alliberament d'Eritrea ja havia estat desmantellat per les forces de seguretat etíops. En aquest temps va sorgir el Front d'Alliberament d'Eritrea, fundat al Caire per exiliats el 1960, que propugnava obertament la lluita armada per la independència. La major part dels seus membres eren musulmans de la part occidental del país. Les primeres operacions militars es van fer el 1961 i es van incrementar després de la dissolució de la federació el novembre de 1962. (ca)
  • L'estat federat d'Eritrea fou un estat federat amb Etiòpia que va existir del 15 de setembre de 1952, quan es va acabar l'administració britànica i de l'ONU sobre l'antiga colònia d'Eritrea (arrabassada als italians el 1941), fins a l'annexió etíop el 14 de novembre de 1962. El 2 de desembre de 1950 l'ONU va acceptar establir el futur d'Eritrea. El 19 de febrer de 1951 fou enviada al país, sota administració britànica, una comissió de les Nacions Unides sota un alt Comissionat, el bolivià Eduardo Arce Matienzo. Llavors se sabia que el poble eritreu es decantava per la independència. però Estats Units tenia interès en la incorporació del territori al seu aliat Etiòpia. La comissió va proposar l'establiment d'una forma d'associació federal amb Etiòpia i l'assemblea general de l'ONU va adoptar la proposta, amb l'afegit que l'administració britànica s'havia d'acabar com a màxim el 15 de setembre de 1952. Els britànics van organitzar eleccions per una assemblea representativa de 68 membres el 16 de març de 1952. Aquest cos va redactar una constitució per establir l'estat federal, treball que fou entregat al comissionat de l'ONU el 10 de juliol de 1952. L'11 de setembre de 1952 l'emperador d'Etiòpia va ratificar la constitució i l'assemblea representativa va esdevenir Assemblea d'Eritrea; el dia 15 de setembre la colònia va esdevenir l'estat federat d'Eritrea. La constitució de l'estat garantia autonomia i drets democràtics, però quasi des del començament aquestos drets van començar a ser ignorats o violats. La resolució de l'ONU del 15 de setembre de 1952 que transferia l'estat a Etiòpia establia una estructura federal sota sobirania de l'emperador, però amb plena separació de l'administració de justícia, administració interna, una bandera pròpia, policia, administració local, i taxes. El govern imperial tindria el control dels afers exteriors (inclòs el comerç), defensa, finances i transports. El primer cap executiu d'Eritrea (15 de setembre de 1952) fou Ato Tedla Bairu (1914-1981) que fou obligat a dimitir per l'emperador el 29 de juliol de 1955 i el va substituir Asfaha Woldemikael, més proper als etíops. L'amhàric fou declarat idioma oficial al lloc de l'àrab i el tigrinya; la bandera eritrea fou prohibida el 1959. Es va establir la censura i les empreses i negocis foren desplaçats fora del país. El 1958 es va fundar el Moviment d'Alliberament d'Eritrea amb estudiants, intel·lectuals i treballadors urbans, sota la direcció d'Hamid Idris Awate; aquest moviment, polític, va haver de treballar en la clandestinitat. El desembre del 1959 va entrar en funcions el nou cap executiu eritreu Abiye Abebe. El 20 de maig de 1960 l'emperador va decretar la conversió d'Eritrea en província autònoma sota un cap administrador (el mateix Abebe) i la constitució va quedar en suspens. Sota pressió etíop l'assemblea va votar l'abolició de la federació i la unió a Etiòpia el 14 de novembre de 1962. l'Assemblea eritrea fou dissolta. En aquest moment el Moviment d'Alliberament d'Eritrea ja havia estat desmantellat per les forces de seguretat etíops. En aquest temps va sorgir el Front d'Alliberament d'Eritrea, fundat al Caire per exiliats el 1960, que propugnava obertament la lluita armada per la independència. La major part dels seus membres eren musulmans de la part occidental del país. Les primeres operacions militars es van fer el 1961 i es van incrementar després de la dissolució de la federació el novembre de 1962. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 347997 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16814130 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'estat federat d'Eritrea fou un estat federat amb Etiòpia que va existir del 15 de setembre de 1952, quan es va acabar l'administració britànica i de l'ONU sobre l'antiga colònia d'Eritrea (arrabassada als italians el 1941), fins a l'annexió etíop el 14 de novembre de 1962. (ca)
  • L'estat federat d'Eritrea fou un estat federat amb Etiòpia que va existir del 15 de setembre de 1952, quan es va acabar l'administració britànica i de l'ONU sobre l'antiga colònia d'Eritrea (arrabassada als italians el 1941), fins a l'annexió etíop el 14 de novembre de 1962. (ca)
rdfs:label
  • Estat Federat d'Eritrea (ca)
  • Estat Federat d'Eritrea (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of