L'eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa. El terme «eutrofització» prové del grec: eutrophia; saludable, nutrició adequada, desenvolupament. És el moviment de l'índex de l'estat tròfic de la massa d'aigua en la direcció de major biomassa vegetal, per l'addició de substàncies naturals o artificials com són els nitrats i fosfats a través dels fertilitzants o les aigües residuals cap a un sistema aquàtic. En altres paraules és l'explosió vegetativa o el gran increment del fitoplàncton dins la massa d'aigua. Entre els efectes negatius de l'eutrofització hi ha la hipòxia mediambiental i l'escassedat d'oxigen en l'aigua.

Property Value
dbo:abstract
  • L'eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa. El terme «eutrofització» prové del grec: eutrophia; saludable, nutrició adequada, desenvolupament. És el moviment de l'índex de l'estat tròfic de la massa d'aigua en la direcció de major biomassa vegetal, per l'addició de substàncies naturals o artificials com són els nitrats i fosfats a través dels fertilitzants o les aigües residuals cap a un sistema aquàtic. En altres paraules és l'explosió vegetativa o el gran increment del fitoplàncton dins la massa d'aigua. Entre els efectes negatius de l'eutrofització hi ha la hipòxia mediambiental i l'escassedat d'oxigen en l'aigua. L'increment de la concentració de nutrients pot ser a causa de diverses causes, però els abocaments incontrolats d'aigües residuals urbanes i d'aigües que han estat utilitzades en l'agricultura són els més perjudicials per a l'ecosistema aquàtic, ja que li aporten una gran quantitat de nitrogen i fòsfor i, d'aquesta manera, el desequilibren. Amb l'augment de nutrients els organismes fotosintètics augmenten i això fa augmentar la quantitat d'oxigen dissolt a l'aigua (hiperòxia), fet que fa que augmenti el nombre d'éssers vius. A la llarga, però, es va reduint l'oxigen, ja que hi ha una gran quantitat d'organismes i tots ells el necessiten per respirar. A més, el volum de nutrients disponibles també disminueix i gran part dels éssers vius moren a causa de l'empobriment del medi. En un ecosistema eutrofitzat solen quedar-hi només els organismes descomponedors, que al descompondre la matèria orgànica de l'aigua desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies que poden arribar a ser tòxiques. També alliberen sofre, que tenyeix l'aigua de color verd. Els casos més coneguts d'eutrofització són les famoses marees roges (uns grans augments de la població de plàncton, que en gran part són conseqüència de l'abocament de residus al mar). Exemples d'algues que proliferen en aigües eutròfiques són les clamidomones, unes algues verdes unicel·lulars i la flor d'aigua, una massa flotant d'algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que formen, a l'estiu, capes mucilaginoses, d'una olor desagradable (ca)
  • L'eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa. El terme «eutrofització» prové del grec: eutrophia; saludable, nutrició adequada, desenvolupament. És el moviment de l'índex de l'estat tròfic de la massa d'aigua en la direcció de major biomassa vegetal, per l'addició de substàncies naturals o artificials com són els nitrats i fosfats a través dels fertilitzants o les aigües residuals cap a un sistema aquàtic. En altres paraules és l'explosió vegetativa o el gran increment del fitoplàncton dins la massa d'aigua. Entre els efectes negatius de l'eutrofització hi ha la hipòxia mediambiental i l'escassedat d'oxigen en l'aigua. L'increment de la concentració de nutrients pot ser a causa de diverses causes, però els abocaments incontrolats d'aigües residuals urbanes i d'aigües que han estat utilitzades en l'agricultura són els més perjudicials per a l'ecosistema aquàtic, ja que li aporten una gran quantitat de nitrogen i fòsfor i, d'aquesta manera, el desequilibren. Amb l'augment de nutrients els organismes fotosintètics augmenten i això fa augmentar la quantitat d'oxigen dissolt a l'aigua (hiperòxia), fet que fa que augmenti el nombre d'éssers vius. A la llarga, però, es va reduint l'oxigen, ja que hi ha una gran quantitat d'organismes i tots ells el necessiten per respirar. A més, el volum de nutrients disponibles també disminueix i gran part dels éssers vius moren a causa de l'empobriment del medi. En un ecosistema eutrofitzat solen quedar-hi només els organismes descomponedors, que al descompondre la matèria orgànica de l'aigua desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies que poden arribar a ser tòxiques. També alliberen sofre, que tenyeix l'aigua de color verd. Els casos més coneguts d'eutrofització són les famoses marees roges (uns grans augments de la població de plàncton, que en gran part són conseqüència de l'abocament de residus al mar). Exemples d'algues que proliferen en aigües eutròfiques són les clamidomones, unes algues verdes unicel·lulars i la flor d'aigua, una massa flotant d'algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que formen, a l'estiu, capes mucilaginoses, d'una olor desagradable (ca)
dbo:wikiPageID
  • 121653 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17258797 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa. El terme «eutrofització» prové del grec: eutrophia; saludable, nutrició adequada, desenvolupament. És el moviment de l'índex de l'estat tròfic de la massa d'aigua en la direcció de major biomassa vegetal, per l'addició de substàncies naturals o artificials com són els nitrats i fosfats a través dels fertilitzants o les aigües residuals cap a un sistema aquàtic. En altres paraules és l'explosió vegetativa o el gran increment del fitoplàncton dins la massa d'aigua. Entre els efectes negatius de l'eutrofització hi ha la hipòxia mediambiental i l'escassedat d'oxigen en l'aigua. (ca)
  • L'eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa. El terme «eutrofització» prové del grec: eutrophia; saludable, nutrició adequada, desenvolupament. És el moviment de l'índex de l'estat tròfic de la massa d'aigua en la direcció de major biomassa vegetal, per l'addició de substàncies naturals o artificials com són els nitrats i fosfats a través dels fertilitzants o les aigües residuals cap a un sistema aquàtic. En altres paraules és l'explosió vegetativa o el gran increment del fitoplàncton dins la massa d'aigua. Entre els efectes negatius de l'eutrofització hi ha la hipòxia mediambiental i l'escassedat d'oxigen en l'aigua. (ca)
rdfs:label
  • Eutrofització (ca)
  • Eutrofització (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of