L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, i fou dels primers moviments de les anomenades avantguardes històriques artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art mé

Property Value
prop-ca:any
  • 1974 (xsd:integer)
  • 1983 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-ca:autor
  • Bozal, Valeriano
  • AA.DD.
  • Anz, Thomas
  • Arnaldo, Javier
  • Bogner, Ralf Georg
  • Chilvers, Ian
  • Crepaldi, Gabriele
  • De Micheli, Mario
  • Dempsey, Amy
  • Dube, Wolf-Dieter
  • Eisner, Lotte H.
  • Elger, Dietmar
  • Elsaesser, Thomas
  • García Felguera, María de los Santos
  • Hamilton, George Heard
  • Kracauer, Siegfried
  • Maldonado Alemany, Manuel
  • Ramírez Domínguez, Juan Antonio
  • Rodríguez Ruiz, Delfín
  • Salvetti, Guido
  • Sapper, Theodor
  • Sougez, Marie-Loup
  • Sánchez Biosca, Vicente
prop-ca:editorial
  • Historia 16, Madrid
  • Alianza Editorial, Barcelona
  • Anaya, Madrid
  • Blume, Barcelona
  • Col·lecció Metzler, Stuttgart
  • Cátedra, Madrid
  • Destino, Barcelona
  • Electa, Madrid
  • Europaverlag Wissenschaft, Viena
  • J.B. Metzlersche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart
  • Larousse Planeta, Barcelona
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
  • Paidos, Barcelona
  • Salvat, Barcelona
  • Síntesis, Madrid
  • Taschen, Köln
  • Turner, Madrid
  • Verdoux, Madrid
  • Visor, Madrid
prop-ca:id
  • 84 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 3 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Historia del Arte
  • Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas
  • Alle Glocken dieser Erde. Expressionistische Dichtung aus dem Donauraum
  • Brücke. El naixement de l'expressionisme alemany
  • Diccionario de arte
  • Diccionario de pintura
  • Einführung in die Literatur des Expressionismus
  • Estilos, escuelas y movimientos
  • Expresionismo
  • Expresionistas
  • Historia General del Cine, vol. V, Europa y Asia
  • Historia de la Música, 10: El siglo XX, 1a parte
  • Historia general de la fotografía
  • L'arquitectura del siglo XX
  • La pantalla demoníaca
  • Las vanguardias artísticas del siglo XX
  • Las vanguardias históricas
  • Literatur des Expressionismus
  • Los Expresionistas
  • Los orígenes del arte del siglo XX
  • Pintura y escultura en Europa, 1880-1940
  • Vanguardias artísticas I
  • Vanguardias artísticas II
  • Sombras de Weimar. Contribución a la historia del cine alemán 1918-1933
  • El expresionismo y las vanguardias en la literatura alemana
  • De Caligari a Hitler. Una historia psicológica del cine alemán
dbo:abstract
  • L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, i fou dels primers moviments de les anomenades avantguardes històriques artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, en què predominés la visió interior de l'artista –l'"expressió"– enfront de la plasmació de la realitat –la "impressió"–. L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. Entès d'aquesta forma, l'expressionisme és extrapolable a qualsevol època i espai geogràfic. Així, sovint s'ha qualificat d'expressionista l'obra de diversos autors com Matthias Grünewald, Pieter Brueghel el Vell, El Greco o Francisco de Goya. Alguns historiadors, per a distingir-lo, escriuen expressionisme –en minúscules– com a terme genèric i Expressionisme –en majúscules– per al moviment alemany. Amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics. Defensava la llibertat individual, la primacia de l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i la temàtica prohibida –el morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat, amb el caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que cobraren una significació metafísica, obrint els sentits al món interior. Genuïna expressió de l'ànima alemanya, el seu caràcter existencialista, el seu anhel metafísic, la visió tràgica de l'ésser humà en el món li van fer reflex d'aquesta concepció existencial tan nòrdica, tan alliberada en el món de l'esperit, en la preocupació per la vida i la mort. Fidel reflex de les circumstàncies històriques en què es va desenvolupar, l'expressionisme revelà l'indret pessimista de la vida, l'angoixa existencial de l'individu, que ena societat moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant la distorsió de la realitat, pretenien impactar l'espectador, arribar al seu costat més emotiu. L'expressionisme no fou un moviment homogeni, sinó de gran diversitat estilística: hi ha un expressionisme modernista (Munch), fauvista (Rouault), cubista i futurista (Die Brücke), surrealista (Klee), abstracte (Kandinski), etc. Tot i que el seu major centre de difusió es donà a Alemanya, també es percep en altres artistes europeus (Modigliani, Chagall, Soutine, Permeke) i americans (Orozco, Rivera, Siqueiros, Portinari). A Alemanya, s'organitzà principalment a l'entorn de dos grups: Die Brücke (fundat el 1905), i Der Blaue Reiter (fundat el 1911), encara que hi van haver alguns artistes no adscrits a cap grup. Després de la Primera Guerra mundial, aparegué l'anomenada nova objectivitat, que si bé sorgí com a rebuig a l'individualisme expressionista, defensant un caràcter més social de l'art, la seva distorsió formal i el seu colorit intens els va fer hereus directes de la primera generació expressionista. (ca)
  • L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, i fou dels primers moviments de les anomenades avantguardes històriques artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, en què predominés la visió interior de l'artista –l'"expressió"– enfront de la plasmació de la realitat –la "impressió"–. L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. Entès d'aquesta forma, l'expressionisme és extrapolable a qualsevol època i espai geogràfic. Així, sovint s'ha qualificat d'expressionista l'obra de diversos autors com Matthias Grünewald, Pieter Brueghel el Vell, El Greco o Francisco de Goya. Alguns historiadors, per a distingir-lo, escriuen expressionisme –en minúscules– com a terme genèric i Expressionisme –en majúscules– per al moviment alemany. Amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics. Defensava la llibertat individual, la primacia de l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i la temàtica prohibida –el morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat, amb el caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que cobraren una significació metafísica, obrint els sentits al món interior. Genuïna expressió de l'ànima alemanya, el seu caràcter existencialista, el seu anhel metafísic, la visió tràgica de l'ésser humà en el món li van fer reflex d'aquesta concepció existencial tan nòrdica, tan alliberada en el món de l'esperit, en la preocupació per la vida i la mort. Fidel reflex de les circumstàncies històriques en què es va desenvolupar, l'expressionisme revelà l'indret pessimista de la vida, l'angoixa existencial de l'individu, que ena societat moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant la distorsió de la realitat, pretenien impactar l'espectador, arribar al seu costat més emotiu. L'expressionisme no fou un moviment homogeni, sinó de gran diversitat estilística: hi ha un expressionisme modernista (Munch), fauvista (Rouault), cubista i futurista (Die Brücke), surrealista (Klee), abstracte (Kandinski), etc. Tot i que el seu major centre de difusió es donà a Alemanya, també es percep en altres artistes europeus (Modigliani, Chagall, Soutine, Permeke) i americans (Orozco, Rivera, Siqueiros, Portinari). A Alemanya, s'organitzà principalment a l'entorn de dos grups: Die Brücke (fundat el 1905), i Der Blaue Reiter (fundat el 1911), encara que hi van haver alguns artistes no adscrits a cap grup. Després de la Primera Guerra mundial, aparegué l'anomenada nova objectivitat, que si bé sorgí com a rebuig a l'individualisme expressionista, defensant un caràcter més social de l'art, la seva distorsió formal i el seu colorit intens els va fer hereus directes de la primera generació expressionista. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 89723 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17229881 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, i fou dels primers moviments de les anomenades avantguardes històriques artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art mé (ca)
  • L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, i fou dels primers moviments de les anomenades avantguardes històriques artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art mé (ca)
rdfs:label
  • Expressionisme (ca)
  • Expressionisme (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:estil of
is prop-ca:moviment of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of