dbo:abstract
|
- Facundo de la Viña (Gijón, 1877 - Madrid, 9 de novembre de 1952) fou un compositor asturià. Va fer els estudis musicals al Conservatori de Madrid, cursant el piano amb els mestres Zabalza i Tragó, i els d'harmonia i composició amb Fontanilla, Fernández Grajal i Serrano, aconseguint primers premis en totes les assignatures. Acabada la carrera a Madrid, passà dos anys a París, on va rebre lliçons de Dukas. Consagrat sencerament a la composició des del seu retorn a Espanya el 1904, va escriure nombroses obres per a piano, per a canti piano, poemes simfònics i òperes. A les primeres pertanyen:
* una sonata en sol;
* Palique;
* La fuente abandonada;
* Los sauces;
* Nostalgia;
* Brisa;
* Sueño de brujas;
* El regreso;
* Scherzo en mi. Entre les melodies i figuren:
* Tres Doloras de Campoamor;
* Puesta de sol, amb lletra de José María Gabriel i Galán,
* A los muertos, amb lletra d'Enrique Diez Canedo
* Canción triste;
* vuit Madrigals; Poemes simfònics:
* Canto de trilla;
* Juventud; obra premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid i en els concursos de l'Estat.
* Hero y Leandro; obra premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid i en els concursos de l'Estat.
* Judith;
* Sierra de Gredos;
* Por tierras de Castilla;
* A los héroes del mar. Obra dramàtica:
* Hechizo romántico, òpera en tres actes, premiada en els concursos de l'Estat.
* Almas muertas, òpera en un acte, premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid.
* La espigadora, premiada amb el primer premi en el concurs obert el 1926 per l'empresa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que fou presentada l'hivern següent amb gran èxit de crítica i públic en aquell teatre. (ca)
- Facundo de la Viña (Gijón, 1877 - Madrid, 9 de novembre de 1952) fou un compositor asturià. Va fer els estudis musicals al Conservatori de Madrid, cursant el piano amb els mestres Zabalza i Tragó, i els d'harmonia i composició amb Fontanilla, Fernández Grajal i Serrano, aconseguint primers premis en totes les assignatures. Acabada la carrera a Madrid, passà dos anys a París, on va rebre lliçons de Dukas. Consagrat sencerament a la composició des del seu retorn a Espanya el 1904, va escriure nombroses obres per a piano, per a canti piano, poemes simfònics i òperes. A les primeres pertanyen:
* una sonata en sol;
* Palique;
* La fuente abandonada;
* Los sauces;
* Nostalgia;
* Brisa;
* Sueño de brujas;
* El regreso;
* Scherzo en mi. Entre les melodies i figuren:
* Tres Doloras de Campoamor;
* Puesta de sol, amb lletra de José María Gabriel i Galán,
* A los muertos, amb lletra d'Enrique Diez Canedo
* Canción triste;
* vuit Madrigals; Poemes simfònics:
* Canto de trilla;
* Juventud; obra premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid i en els concursos de l'Estat.
* Hero y Leandro; obra premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid i en els concursos de l'Estat.
* Judith;
* Sierra de Gredos;
* Por tierras de Castilla;
* A los héroes del mar. Obra dramàtica:
* Hechizo romántico, òpera en tres actes, premiada en els concursos de l'Estat.
* Almas muertas, òpera en un acte, premiada pel Circulo de Bellas Artes de Madrid.
* La espigadora, premiada amb el primer premi en el concurs obert el 1926 per l'empresa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que fou presentada l'hivern següent amb gran èxit de crítica i públic en aquell teatre. (ca)
|
rdfs:comment
|
- Facundo de la Viña (Gijón, 1877 - Madrid, 9 de novembre de 1952) fou un compositor asturià. Va fer els estudis musicals al Conservatori de Madrid, cursant el piano amb els mestres Zabalza i Tragó, i els d'harmonia i composició amb Fontanilla, Fernández Grajal i Serrano, aconseguint primers premis en totes les assignatures. Acabada la carrera a Madrid, passà dos anys a París, on va rebre lliçons de Dukas. Consagrat sencerament a la composició des del seu retorn a Espanya el 1904, va escriure nombroses obres per a piano, per a canti piano, poemes simfònics i òperes. A les primeres pertanyen: (ca)
- Facundo de la Viña (Gijón, 1877 - Madrid, 9 de novembre de 1952) fou un compositor asturià. Va fer els estudis musicals al Conservatori de Madrid, cursant el piano amb els mestres Zabalza i Tragó, i els d'harmonia i composició amb Fontanilla, Fernández Grajal i Serrano, aconseguint primers premis en totes les assignatures. Acabada la carrera a Madrid, passà dos anys a París, on va rebre lliçons de Dukas. Consagrat sencerament a la composició des del seu retorn a Espanya el 1904, va escriure nombroses obres per a piano, per a canti piano, poemes simfònics i òperes. A les primeres pertanyen: (ca)
|