| Property |
Value |
| prop-ca:binomial
| |
| prop-ca:commons
| |
| prop-ca:imageWidth
| |
| prop-ca:species
| |
| prop-ca:viquiespècies
| |
| dbo:abstract
|
- La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparèixer també en pinedes calcàries. Es troba d'estiu a la tardor i al nord de Califòrnia fins al gener. És un fong amb micoriza associat amb simbiosi als arbres. Es pot confondre amb bolets del gènere Agaricus (xampinyons) amb altres del gèner Amanita amb Lepiota procera Russula virescens i fins i tot amb la llenega tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan és jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega. Sembla que Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei pel qual apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió, va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets. (ca)
- La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparèixer també en pinedes calcàries. Es troba d'estiu a la tardor i al nord de Califòrnia fins al gener. És un fong amb micoriza associat amb simbiosi als arbres. Es pot confondre amb bolets del gènere Agaricus (xampinyons) amb altres del gèner Amanita amb Lepiota procera Russula virescens i fins i tot amb la llenega tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan és jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega. Sembla que Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei pel qual apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió, va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets. (ca)
|
| dbo:binomialAuthority
| |
| dbo:class
| |
| dbo:division
| |
| dbo:family
| |
| dbo:genus
| |
| dbo:kingdom
| |
| dbo:order
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina (ca)
- La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina (ca)
|
| rdfs:label
|
- Farinera borda (ca)
- Farinera borda (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Farinera borda (ca)
- Farinera borda (ca)
|
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
