Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?), 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Els historiadors de començament del segle XX el van anomenar el «Giotto català».Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, quan es creu que va morir de pesta junt amb el seu fill i deixeble Arnau Bassa.

Property Value
prop-ca:any
  • 1340 (xsd:integer)
  • 1345 (xsd:integer)
  • 1346 (xsd:integer)
  • 1347 (xsd:integer)
  • 1348 (xsd:integer)
  • 1912 (xsd:integer)
  • 1921 (xsd:integer)
  • 1934 (xsd:integer)
  • 1936 (xsd:integer)
  • 1941 (xsd:integer)
  • 1944 (xsd:integer)
  • 1949 (xsd:integer)
  • 1952 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
  • abans de 1338
prop-ca:art
prop-ca:capítol
  • Maria de Navarra y la ilustración del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana
  • La presència del pintor Ferrer Bassa a terres tarragonines
  • El retaule dels sant Joans de Santa Maria de Queralt
  • Un Decretum Gratiani vaticà i la pintura catalano-balear a l'entorn de 1300
prop-ca:coautors
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • Pallàs, Gemma i Alarcón, Joana
prop-ca:cognom
  • Ainaud de Lasarte
  • Alcoy i Pedrós
  • King
  • Sanpere i Miquel
  • Font
  • José i Pitarch
  • Yarza
  • de Dalmases
  • Alcoy
  • Bocardo
  • Borau
  • Coll Rosell
  • Coll i Rosell
  • Companys
  • Cornudella i Carré
  • Español Bertran
  • Favà Monllau
  • Madurell i Marimón
  • Martí Bonet
  • Meiss
  • Montardit
  • Picas
  • Pérez Gimeno
  • Rovira i Mata
  • Sagué i Guarro
  • Senserrich
  • Sureda i Pons
  • Trens
  • Verrié
  • Webster
prop-ca:consulta
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 21 (xsd:integer)
  • 25 (xsd:integer)
  • 28 (xsd:integer)
  • 29 (xsd:integer)
  • 31 (xsd:integer)
prop-ca:contingut
  • 1315 (xsd:integer)
  • 1324 (xsd:integer)
  • 1333 (xsd:integer)
  • 1335 (xsd:integer)
  • 1339 (xsd:integer)
  • 1340 (xsd:integer)
  • 1341 (xsd:integer)
  • 1342 (xsd:integer)
  • 1343 (xsd:integer)
  • 1344 (xsd:integer)
  • 1345 (xsd:integer)
  • 1346 (xsd:integer)
  • 1347 (xsd:integer)
  • 1348 (xsd:integer)
  • 1350 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1981-08-22 (xsd:date)
prop-ca:dataDefuncio
  • 1348 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1285 (xsd:integer)
prop-ca:descripció
  • Mereixen un esment especial les miniatures del Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, un regal de noces per a Maria la primera esposa de Pere el Cerimoniós de part del seu marit el rei. Actualment es conserva a la Biblioteca Marciana de Venècia. Indirectament hi ha una referència documental en una carta de 26 d'abril de 1342 en què el rei l'esmenta a la reina. L'obra compta amb una il·lustració abundant que complementen la riquesa del contingut litúrgic, de característiques gairebé exclusives, com les hores en honor del seu ascendent directe, Sant Lluís. A l'obra s'emfatitza el tractament de l'espai i l'ús de colors vius i delicats. La característica que defineix l'estil de l'artista és la forma de retratar els rostres dels personatges, amb nassos punxeguts i mirada penetrant, una tipologia que durarà força temps a la pintura dels territoris de la Corona d'Aragó. Destaca la influència de Siena imposada per Giotto di Bondone que suavitza el llenguatge plàstic, introdueix musicalitat i la vitalitat del disseny gòtic: les formes més dolces, les composicions més harmòniques.
  • Ferrer Bassa o, en tot cas el seu taller, va ser l'autor de la il·luminació de diversos manuscrits hebreus medievals. Un d'aquests és la còpia de la Guia de perplexos de Maimònides traduïda de l'hebreu per Samuel ben Judà Ibn Tibbon que es conserva a la Biblioteca Reial Danesa de Copenhaguen, conegut com el «Maimònides de Copenhaguen» amb diferents caplletres figuratives luxosament decorades. S'ha considerat la possibilitat de l'existència d'un col·laborador jueu al taller dels Bassa qui podria haver realitzat alguns dels motius marginals. L'encàrrec el va fer Menachem Betsalel, un jueu que era el metge de Pere el Cerimoniós a Barcelona i que també va morir víctima de la pesta; el rei va haver de donar suport econòmic a la seva vídua. L'any 2007, D.R. Halperin va analitzar l'anomenat Mahzor català, un llibre d'oracions decorat al segle XIV que es conserva a la Biblioteca Nacional d'Israel. Després de comparar similituds entre aquesta obra i el Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, conclou que existeix una clara relació entre l'autor d'aquesta il·luminació i l'hipotètic col·laborador jueu de Bassa.
  • Datat cap al 1345, el políptic dedicat a la vida de Jesús i Maria conegut com a políptic Morgan, nom provinent de la Pierpont Morgan Library, museu on s'exposa, és una obra atribuïda al taller de Ferrer, de qui probablement és el disseny, si bé l'execució sembla ser obra directa d'Arnau. És una obra de reduïdes dimensions amb escenes de la vida de Crist i de Maria, i que destaca per la nuesa del Crist crucificat. Té una predel·la dedicada a retrats de sants.
  • Dos compartiments laterals d'un retaule dedicat a sant Bernat de Claravall de la segona meitat del segle XIV que es conserva al museu Episcopal de Vic. L'obra manté una forta influència de Pietro Lorenzetti en els caps estrets amb ulls preocupats i mirades profundes. El joc de la llum, el mètode de modelatge, i fins i tot el caràcter de la pinzellada, s'inspiren en la mateixa font, de la mateixa manera les construccions lineals de les figures, i el dibuix de les cortines. La perspectiva de l'interior mostra una convergència de les línies de fuga cap a una més àmplia zona, i en la representació del miracle d'un vaixell salvat d'una tempesta al mar -un tema especialment estimat pels clients comercials d'art del segle XIV-, el pintor ha aconseguit un marina amb una mena de reducció que ha d'haver estat après de Pietro, o directament de l'autor de la primera marina coneguda amb perspectiva, l'Ambrogio Lorenzetti de qui hi ha una pintura als Uffizi sobre un miracle similar però de Sant Nicolau. A la taula de Vic Bassa està, de fet, més a prop de Pietro Lorenzetti, del que ho eren alguns dels alumnes de Pietro a Siena.
  • Va ser encarregat per Tiburgueta, vídua de Simó de Bell-lloch, per al monestir de Jonqueres, que en aquell moment es trobava al carrer Jonqueres. La taula central es conserva al museu Diocesà de Barcelona. L'autoria s'atribueix a Ferrer i Arnau Bassa, signants del contracte, si bé hi ha alguna opinió discrepant que l'atribueix a Arnau de la Pena.
  • Es tracta d'un conjunt pictòric amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli. El relat iconogràfic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oració, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinació de tècniques pictòriques i la incorporació de detalls metàl·lics per ressaltar punts específics de les escenes. Les pintures són un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana.
  • Arran de les descobertes documentals que situen els començaments de Ferrer Bassa a terres tarragonines, les mateixes investigadores li han atribuït dues pintures murals del claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus que estan en molt mal estat i de les que es desconeixia l'autoria i que Gudiol les havia relacionat amb un «pintor molt dotat de l'etapa final del cicle trescentista». La millor conservada és una Anunciació situada a l'angle sud-oriental. Segons Companys i Montardit, autores de la descoberta dels documents d'Alcover de 1315, alguns detalls pictòrics s'identifiquen amb l'estil de Bassa, com els les vores del vestit que ressegueix punys i escot de l'àngel; també l'enquadrament de l'escena dins una sanefa imitant una decoració en opus cosmatesc, un recurs utilitzat a les pintures de Pedralbes. Rosa Alcoy veu versemblant aquesta atribució, si bé prematura per les poques anàlisis realitzades, més tenint en compte la important nòmina del taller dels Bassa que hi podrien ser l'autor.
  • A Ferrer Bassa li ha estat atribuït l'acabament del Saltiri anglocatalà, conegut també com «Saltiri de Canterbury», un treball iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i que constava de 184 folis que va ser acabat a Barcelona cap a l'any 1340 per Ferrer Bassa, qui va afegir quaranta-sis noves miniatures. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França.
  • Se li atribueix també el Retaule de la coronació de Bellpuig, una obra mestra de 1,5 x 2,3 cm que va ser destruïda durant la guerra civil espanyola. Les seva estructura i composició recorda les Maestà de Simone Martini i d'Ambrogio Lorenzetti, del primer utilitza la ubicació dels personatges en línies convergents cap a la Mare de Déu, i del segon adapta l'alineament dels sants de la darrera fila tots amb el cap ben visible, sense solapar-se com els hi passa al personatges de Martini. Pel que fa a la figura central, si a les Maiestà, lògicament, només està Maria entronitzada, en aquesta obra s'hi podia observar la Mare de Déu coronada pel seu Fill Jesús amb una forta semblança amb la mateixa escena de la coronació que l'autor faria posteriorment a les pintures de Pedralbes.
prop-ca:edició
  • 1 (xsd:integer)
prop-ca:editor
  • Fundació Noguera
prop-ca:editorial
  • Abadia de Montserrat
  • Ajuntament de Barcelona
  • Edicions 62
  • Edicions Universitat Barcelona
  • Institut d'Estudis Catalans
  • Pagès
  • Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • Moleiro
  • Amelia Romero
  • Arxiu Diocesà de Barcelona
  • Dció. General del Patrimoni Cultural
  • Fernando Villaverde Ediciones
  • Libreria S. Babra
  • Montserrat Mateu Taller Editorial
  • Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó"
prop-ca:enllaçautor
  • Salvador Sanpere i Miquel
  • Joan Ainaud de Lasarte
  • Joaquín Yarza Luaces
  • Josep Maria Madurell i Marimon
prop-ca:exemplar
  • núm. 6
  • núm.2
  • núm. 2
  • núm.1
  • No. 2
  • Núm. 4
  • Núm.: 118 - 119
  • Núm.: 5
  • núm. 4658
  • núm.10
prop-ca:format
  • Vol. II
prop-ca:imatge
  • Bassa polipticMorgan 4.jpg
  • Ferrer Bassa Coronacio Bellpuig.jpg
  • Ferrer Bassa Saltiri Anglocatala 3052.JPG
  • Ferrer Bassa Sant Bernat MEV.JPG
  • Ferrer-Arnau Bassa stJaume 4225.jpg
  • FerrerBassa-Coronacio-6460.jpg
  • Ferrer_Bassa_Llibre_Hores_Maria_Navarra_3056.JPG
  • Maimonides teaching.jpeg
  • Busts Palau del Parlament - 04 Jaume Ferrer Bassa.JPG
  • Santes Creus, monestir-PM 61590.jpg
prop-ca:imatgeobra
  • CelaStMiquel_centre_3626.jpg
prop-ca:influiEn
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 849204571 (xsd:integer)
  • 8485709829 (xsd:double)
  • 8488526202 (xsd:double)
  • 8497790510 (xsd:double)
  • 9788478269631 (xsd:double)
  • 9788488158086 (xsd:double)
prop-ca:issn
  • 210 (xsd:integer)
  • 211 (xsd:integer)
  • 1133 (xsd:integer)
  • 1135 (xsd:integer)
  • 1137 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • anglès
  • castellà
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Lleida
  • Madrid
  • Sant Cugat del Vallès
  • Sitges
  • Tarragona
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:localització
prop-ca:material
prop-ca:mes
  • Juny
prop-ca:mida
  • 200 (xsd:integer)
  • 240 (xsd:integer)
prop-ca:moviment
  • pintura gòtica
prop-ca:nom
  • Antoni
  • Carolina
  • Cristina
  • Cèsar
  • Francesca
  • Isabel
  • Joan
  • Josep M.
  • Llorenç
  • Manuel
  • Mariàngela
  • Núria
  • Pau
  • Piero
  • Rafael
  • Rosa
  • Salvador
  • Gaspar
  • Joaquin
  • Ferrer Bassa
  • Georgiana Goddard
  • Jill R.
  • Lídia
  • Millard
prop-ca:obresNotables
prop-ca:peu
  • Bust de Jaume Ferrer Bassa al Palau del Parlament de Catalunya
prop-ca:peuobra
  • Mur central de les pintures de la cel·la de Sant Miquel
prop-ca:publicació
  • Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • AUSA
  • D'art
  • El Eco de Sitges
  • Lambard : Estudis d'Art Medieval
  • Locus Amoenus
  • Memòria d'excavació
  • NOVUM SPECULUM
  • Recull
  • Revista Quaderns Tècnics del MHCB
  • The Art Bulletin
  • The Journal of the Walters Art Gallery
  • Museum : revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea
  • Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona
prop-ca:pàgines
  • p. 265-290
  • pp 24-43
  • pp. 116-122
  • pp. 376-391
  • pp. 45-87
  • pp. 65-77
  • pp. 7-26
  • pp.60-87
  • pág. 1
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:switch
  • right
prop-ca:títol
  • dbpedia-ca:Saltiri_anglocatalà
  • dbpedia-ca:Pintures_de_la_cel·la_de_Sant_Miquel
  • dbpedia-ca:Llibre_d'hores_de_la_reina_Maria_de_Navarra
  • dbpedia-ca:Políptic_Morgan
  • Acta historica et archaeologica mediaevalia
  • Ferrer Bassa: les pintures de la Capella de Sant Miquel al Monestir de Pedralbes
  • Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte
  • Dos contratos trescentistas de aprendizaje de pintor
  • El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras. Addenda documental
  • Anunciació
  • Coronació de Bellpuig
  • Ferrer Bassa : de las conferencias de arte organizadas por el Ministerio de Instrucción Pública en el Ateneo de Madrid
  • Els Trescentistes
  • En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona
  • Excavacions de la capella de Santa Àgata
  • Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes
  • Història de l'art català: L'art gòtic
  • España y Génova: obras, artistas y coleccionistas
  • La pintura gòtica catalana del segle XIV
  • Libro de horas de la reina María de Navarra
  • Obra encarregada
  • El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans
  • Recull Miquel Melendres i Rué :
  • Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
  • Retaule de Sant Jaume per al monestir de Jonqueres
  • Taules de Sant Bernat de Claravall
  • The Journey of Ferrer Bassa
  • Versió de 1348 de la "Guia de perplexos"
  • El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras
  • El Decretum Gratiani de la British Library: un manuscrit il·luminat a Barcelona entre 1342 - 1348
  • Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Volum 1
  • Les parròquies dels tres bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat
  • La planificació del treball al fresc en les pintures que decoren la cel·la de sant Miquel del monestir de Pedralbes
  • Italian Style in Catalonia and a Fourteenth Century Catalan Workshop
  • Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras
  • Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV
  • Els retaules de Tobed i la primera etapa dels Serra
  • L'art gòtic i els framenors segons alguns documents de Barcelona i de Vic
prop-ca:url
  • http://ddd.uab.cat/pub/anabolmus/anabolmus_a1952v10.pdf
  • http://ddd.uab.cat/pub/museum/museum_a1912v2n10.pdf
  • http://books.google.com/books?id=EE0YAQAAMAAJ
  • http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/novum%20speculum%20i-2.pdf
  • http://ddd.uab.cat/pub/anabolmus/anabolmus_a1949v7.pdf
  • http://www.bcn.cat/monestirpedralbes/Murals-sota-la-lupa-Monestir-Pedralbes/pdf/Quaderns_MHCB_n2_ca.pdf
  • http://www.raco.cat/index.php/RecullACBSegarra/article/view/206000
  • http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8457/qmem244_web.pdf?sequence=1
  • http://www.fundacionoguera.com/libros/29.ELS%20PROMOTORS%20DE%20CAPELLES%20complet.pdf
  • http://books.google.cat/books?id=-JhFAQAACAAJ
  • http://www.jstor.org/discover/10.2307/20168750
  • http://www.jstor.org/discover/10.2307/3045529
  • http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/99771/150797
  • http://ddd.uab.cat/pub/anabolmus/anabolmus_a1944v2n1.pdf
  • http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=071938&indexSearch=MF_
  • http://www.raco.cat/index.php/Locus/article/view/23259
  • http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38477
  • http://books.google.com/books?id=9nrfDFh8YfwC&pg=PA267
  • http://www.raco.cat/index.php/ButlletiMNAC/article/view/244367/327388
prop-ca:volum
  • vol. 11
  • Vol. 16
  • Vol. 4
  • Vol.: 12
  • vol. VII
  • vol. X
  • vol.2
prop-ca:width
  • 250 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?), 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Ferrer Bassa va abandonar la inicial influència francogòtica i, com altres pintors de la Corona d'Aragó, va rebre tant la influència de l'escola florentina com de l'escola senesa, després d'entrar en contacte amb aquests moviments durant una estada a Itàlia.Se'l considera, junt amb el seu fill Arnau, el fundador del principal obrador d'italianisme pictòric a Barcelona i arreu de la Corona d'Aragó, sota l'impuls àulic de la cort del rei d'Aragó. Els historiadors de començament del segle XX el van anomenar el «Giotto català».Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, quan es creu que va morir de pesta junt amb el seu fill i deixeble Arnau Bassa. (ca)
  • Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?), 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Ferrer Bassa va abandonar la inicial influència francogòtica i, com altres pintors de la Corona d'Aragó, va rebre tant la influència de l'escola florentina com de l'escola senesa, després d'entrar en contacte amb aquests moviments durant una estada a Itàlia.Se'l considera, junt amb el seu fill Arnau, el fundador del principal obrador d'italianisme pictòric a Barcelona i arreu de la Corona d'Aragó, sota l'impuls àulic de la cort del rei d'Aragó. Els historiadors de començament del segle XX el van anomenar el «Giotto català».Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, quan es creu que va morir de pesta junt amb el seu fill i deixeble Arnau Bassa. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 124612 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17604643 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?), 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Els historiadors de començament del segle XX el van anomenar el «Giotto català».Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, quan es creu que va morir de pesta junt amb el seu fill i deixeble Arnau Bassa. (ca)
  • Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?), 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Els historiadors de començament del segle XX el van anomenar el «Giotto català».Hi ha dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, quan es creu que va morir de pesta junt amb el seu fill i deixeble Arnau Bassa. (ca)
rdfs:label
  • Ferrer Bassa (ca)
  • Ferrer Bassa (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:artista of
is prop-ca:influenciesDe of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of