La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les parau

Property Value
dbo:abstract
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i així no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen"). La flexió es pot definir també com l'alteració que experimenten les paraules mitjançant morfemes constituents segons el significat gramatical o categòric per expressar les seves diferents funcions dins de l'oració i les seves relacions de dependència o de concordança amb altres paraules o elements oracionals. En gramàtica tradicional, la flexió sol rebre noms diferents segons s'apliqui a diferents classes de paraules: * La flexió verbal se sol denominar conjugació. * La flexió nominal se sol denominar declinació, i en les llengües indoeuropees s'aplica normalment a substantius, pronoms i adjectius. Quan els morfemes s'afegeixen directament a l'arrel es produeix la flexió radical i quan s'afegeixen al tema es produeix la flexió temàtica . (ca)
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i així no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen"). La flexió es pot definir també com l'alteració que experimenten les paraules mitjançant morfemes constituents segons el significat gramatical o categòric per expressar les seves diferents funcions dins de l'oració i les seves relacions de dependència o de concordança amb altres paraules o elements oracionals. En gramàtica tradicional, la flexió sol rebre noms diferents segons s'apliqui a diferents classes de paraules: * La flexió verbal se sol denominar conjugació. * La flexió nominal se sol denominar declinació, i en les llengües indoeuropees s'aplica normalment a substantius, pronoms i adjectius. Quan els morfemes s'afegeixen directament a l'arrel es produeix la flexió radical i quan s'afegeixen al tema es produeix la flexió temàtica . (ca)
dbo:wikiPageID
  • 230016 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16248398 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les parau (ca)
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les parau (ca)
rdfs:label
  • Flexió (ca)
  • Flexió (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of