La fortitud, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix a vèncer la por i fugir de la temeritat.

Property Value
dbo:abstract
  • La fortitud, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Per Plató les virtuts eren específiques per a cada una de les classes que integren l'estat: Els governants regits per la saviesa, prudència o seny (solfa); els guardians per la fortitud (andreía) i el productors per la temprança (frónesis). La justícia (dikaiosine), com a virtut màxima o perfecció, s'aconsegueix quan cadascun d'aquests segments socials es guia per la virtut que li és pròpia. Aquest esquema també és aplicable a nivell personal. Cadascuna de les potències de l'ànima s'ha de regir per la seva virtut: la potència racional és la saviesa, la potència irascible és la fortitud i la virtut de la potència concupiscible és la temprança. La tradició cristiana va incorporar la doctrina platònica nomenant aquests conceptes com les virtuts cardinals complementant les tres virtuts teologals. Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix a vèncer la por i fugir de la temeritat. (ca)
  • La fortitud, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Per Plató les virtuts eren específiques per a cada una de les classes que integren l'estat: Els governants regits per la saviesa, prudència o seny (solfa); els guardians per la fortitud (andreía) i el productors per la temprança (frónesis). La justícia (dikaiosine), com a virtut màxima o perfecció, s'aconsegueix quan cadascun d'aquests segments socials es guia per la virtut que li és pròpia. Aquest esquema també és aplicable a nivell personal. Cadascuna de les potències de l'ànima s'ha de regir per la seva virtut: la potència racional és la saviesa, la potència irascible és la fortitud i la virtut de la potència concupiscible és la temprança. La tradició cristiana va incorporar la doctrina platònica nomenant aquests conceptes com les virtuts cardinals complementant les tres virtuts teologals. Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix a vèncer la por i fugir de la temeritat. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 516532 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17519910 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La fortitud, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix a vèncer la por i fugir de la temeritat. (ca)
  • La fortitud, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa. Aristòtil coincidia amb la classificació de Plató, si bé considerava que l'excés d'aplicació de les virtuts era tant perjudicial com la seva falta. En la doctrina cristiana, la fortitud és la virtut cardinal que consisteix a vèncer la por i fugir de la temeritat. (ca)
rdfs:label
  • Fortitud (ca)
  • Fortitud (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of