Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic, 1 d'abril de 1761 - Prats de Lluçanès, 24 de desembre de 1822) fou un religiós, lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va deixar manuscrits i en esborrany una infinitat de quaderns i entre ells els següents:

Property Value
prop-ca:cognom
  • Torres i Amat
prop-ca:consulta
  • 2 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1836 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Imprenta de J. Verdaguer
prop-ca:enllaçautor
  • Fèlix Torres i Amat
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:nom
  • Fèlix
prop-ca:pàgines
  • 419 (xsd:integer)
prop-ca:tipus
  • llibre
prop-ca:títol
  • Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña
prop-ca:url
  • http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false
dbo:abstract
  • Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic, 1 d'abril de 1761 - Prats de Lluçanès, 24 de desembre de 1822) fou un religiós, lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nasqué a la casa Solar de Mirambell de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Feta la seva carrera literària a les escoles Pies de Moià, universitat de Cervera i seminari conciliar de Vic, es va ordenar a títol de patrimoni, i amb obligació de servir de vicari. Ho fou a les parròquies de Campdevànol i Sant Hipòlit de Voltregà fins a l'any de 1789, en què havent fet oposició a capellà fou proveït per al de Sant Martí Sesgueioles en 17 de març del mateix any, i posteriorment en el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès a 24 d'abril de 1804, en el qual va morir. Va publicar en 1798 el «Mapa de S. Martin Sesgleyolas», amb la seva explicació i dos documents inèdits. Es va imprimir a laUniversitat de Cervera. En 1813 el «Anocujeni o Alfabeto reformado universal» a la impremta de Trullas de Manresa el 1817, el mateix «Alfabeto» compendiat, imprès en aquesta, i poc després el «Alfabeto de comparación Hebreo Catalán-Castellano» a la impremta de Núñez de Madrid. Va deixar manuscrits i en esborrany una infinitat de quaderns i entre ells els següents: * «Alfabeto Griego-Latino-Catalan» * «Reflexiones paleográficas», acompanyades de dotze làmines amb la seva explicació, en la qual es impugna la paleografia del Pare Merino: les làmines estan gravades per ell mateix. Es troben distingides segle per segle les lletres o caràcters que es van usar a Catalunya des del segle VIII fins al XVII, amb exemplars trets de les escrivanies o arxius que s'expressen en les mateixes taules per a justificació de l'obra. * «Apuntes históricos de la iglesia del Estany» i el «Catálogo de sus priores y abades». «Clave de las abreviaturas antiguas». * «Palabras antiguas catalanas» extretes de les corts de Barcelona, ​​celebrades pel rei catòlic, i impreses a Barcelona * «Catálogo de los señores de Llussá». Memòries i notes històriques de la vila de Prats de Lluçanès i de Santa Maria de Lluçà. * Correspondència amb D. Joan Francesc de Masdeu, on intenta provar que la capital del convent «Lucense» no és Lugo de Galícia, sinó Lluçà de la diòcesi i corregiment de Vic. * «Noticias de monedas de Cataluña». * «Aparato de instrucciones para los que se dedican a la lectura de letras antiguas». (ca)
  • Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic, 1 d'abril de 1761 - Prats de Lluçanès, 24 de desembre de 1822) fou un religiós, lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nasqué a la casa Solar de Mirambell de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Feta la seva carrera literària a les escoles Pies de Moià, universitat de Cervera i seminari conciliar de Vic, es va ordenar a títol de patrimoni, i amb obligació de servir de vicari. Ho fou a les parròquies de Campdevànol i Sant Hipòlit de Voltregà fins a l'any de 1789, en què havent fet oposició a capellà fou proveït per al de Sant Martí Sesgueioles en 17 de març del mateix any, i posteriorment en el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès a 24 d'abril de 1804, en el qual va morir. Va publicar en 1798 el «Mapa de S. Martin Sesgleyolas», amb la seva explicació i dos documents inèdits. Es va imprimir a laUniversitat de Cervera. En 1813 el «Anocujeni o Alfabeto reformado universal» a la impremta de Trullas de Manresa el 1817, el mateix «Alfabeto» compendiat, imprès en aquesta, i poc després el «Alfabeto de comparación Hebreo Catalán-Castellano» a la impremta de Núñez de Madrid. Va deixar manuscrits i en esborrany una infinitat de quaderns i entre ells els següents: * «Alfabeto Griego-Latino-Catalan» * «Reflexiones paleográficas», acompanyades de dotze làmines amb la seva explicació, en la qual es impugna la paleografia del Pare Merino: les làmines estan gravades per ell mateix. Es troben distingides segle per segle les lletres o caràcters que es van usar a Catalunya des del segle VIII fins al XVII, amb exemplars trets de les escrivanies o arxius que s'expressen en les mateixes taules per a justificació de l'obra. * «Apuntes históricos de la iglesia del Estany» i el «Catálogo de sus priores y abades». «Clave de las abreviaturas antiguas». * «Palabras antiguas catalanas» extretes de les corts de Barcelona, ​​celebrades pel rei catòlic, i impreses a Barcelona * «Catálogo de los señores de Llussá». Memòries i notes històriques de la vila de Prats de Lluçanès i de Santa Maria de Lluçà. * Correspondència amb D. Joan Francesc de Masdeu, on intenta provar que la capital del convent «Lucense» no és Lugo de Galícia, sinó Lluçà de la diòcesi i corregiment de Vic. * «Noticias de monedas de Cataluña». * «Aparato de instrucciones para los que se dedican a la lectura de letras antiguas». (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1123077 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17228509 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic, 1 d'abril de 1761 - Prats de Lluçanès, 24 de desembre de 1822) fou un religiós, lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va deixar manuscrits i en esborrany una infinitat de quaderns i entre ells els següents: (ca)
  • Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic, 1 d'abril de 1761 - Prats de Lluçanès, 24 de desembre de 1822) fou un religiós, lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va deixar manuscrits i en esborrany una infinitat de quaderns i entre ells els següents: (ca)
rdfs:label
  • Francesc Mirambell i Giol (ca)
  • Francesc Mirambell i Giol (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of