Property |
Value |
prop-ca:abans
| |
prop-ca:anys
|
- 1833 (xsd:integer)
- 1838 (xsd:integer)
|
prop-ca:carrec
| |
prop-ca:després
| |
prop-ca:escutCarrec
|
- Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
- Escudo_de_la_Corona_de_Castilla.svg
|
prop-ca:final
|
- 25 (xsd:integer)
- 1834 (xsd:integer)
- 1840 (xsd:integer)
|
prop-ca:honors
| |
prop-ca:inici
|
- 14 (xsd:integer)
- 1834 (xsd:integer)
- 1838 (xsd:integer)
|
prop-ca:kEtiqueta
| |
prop-ca:kNom
| |
prop-ca:llocDefuncio
| |
prop-ca:llocNaixement
| |
prop-ca:títol
| |
dbo:abstract
|
- Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840. Format en Lleis en la Universitat de Granada, va ser catedràtic a la mateixa universitat. Va ser Degà de l'Audiència de Sevilla, regent de la Reial Audiència d'Extremadura i de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada durant el regnat de Fernando VII. Als tres dies de ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia per Ferran, va assistir com a Notari Major del regne a la declaració del monarca per la qual declarava nul·la la Pragmàtica Sanció. Va ser Pròcer del Regne de 1834 a 1835 i senador per la província de Màlaga de 1837 a 1843. Va rebre l'Orde de Carles III. (ca)
- Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840. Format en Lleis en la Universitat de Granada, va ser catedràtic a la mateixa universitat. Va ser Degà de l'Audiència de Sevilla, regent de la Reial Audiència d'Extremadura i de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada durant el regnat de Fernando VII. Als tres dies de ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia per Ferran, va assistir com a Notari Major del regne a la declaració del monarca per la qual declarava nul·la la Pragmàtica Sanció. Va ser Pròcer del Regne de 1834 a 1835 i senador per la província de Màlaga de 1837 a 1843. Va rebre l'Orde de Carles III. (ca)
|
dbo:predecessor
| |
dbo:successor
| |
dbo:wikiPageID
| |
dbo:wikiPageRevisionID
| |
dct:subject
| |
rdf:type
| |
rdfs:comment
|
- Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840. (ca)
- Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840. (ca)
|
rdfs:label
|
- Francisco Fernández del Pino (ca)
- Francisco Fernández del Pino (ca)
|
prov:wasDerivedFrom
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
foaf:name
|
- Francisco Fernández del Pino (ca)
- Francisco Fernández del Pino (ca)
|
is prop-ca:abans
of | |
is prop-ca:després
of | |
is dbo:predecessor
of | |
is dbo:successor
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |