Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg. Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia. El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es féu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès.

Property Value
dbo:abstract
  • Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg. Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia. El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es féu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès. Fou procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis (1810), serví després (1812-1815), com a farmacèutic adjunt de l'exèrcit, sota les ordres de la Junta General d'Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès. El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l'altre priorat montserratí, de Palerm. Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l'acredita com un dels capdavanters de l'espeleologia a Catalunya. L'abat del monestir de Montserrat, Miquel Muntadas i Romaní (1808 – 1885), publicà el 1867 una obra, de més abast, amb un capítol titulat, La Montaña de Montserrat en su interior. Los pozuelos, varios pozos, cuevas, y cueva del Salitre, pp., 29-37. Donant així la primera notícia de les activitats de caràcter espeleològic fetes per Gerard Joana. L'antiguitat i el caire científic del text divulgat per Muntades ha fet que diferents autors considerin a Joana com el primer iniciador dels estudis espeleològics a Catalunya. S'ha d'esperar fins a l'any 1970, dins del Primer Congrés d'Espeleologia a Barcelona, perquè Rodón de l'abadia de Montserrat donés la notícia que es trobava al monestir part del manuscrit de Joana, datat l'any 1801/1806. (ca)
  • Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg. Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia. El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es féu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès. Fou procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis (1810), serví després (1812-1815), com a farmacèutic adjunt de l'exèrcit, sota les ordres de la Junta General d'Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès. El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l'altre priorat montserratí, de Palerm. Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l'acredita com un dels capdavanters de l'espeleologia a Catalunya. L'abat del monestir de Montserrat, Miquel Muntadas i Romaní (1808 – 1885), publicà el 1867 una obra, de més abast, amb un capítol titulat, La Montaña de Montserrat en su interior. Los pozuelos, varios pozos, cuevas, y cueva del Salitre, pp., 29-37. Donant així la primera notícia de les activitats de caràcter espeleològic fetes per Gerard Joana. L'antiguitat i el caire científic del text divulgat per Muntades ha fet que diferents autors considerin a Joana com el primer iniciador dels estudis espeleològics a Catalunya. S'ha d'esperar fins a l'any 1970, dins del Primer Congrés d'Espeleologia a Barcelona, perquè Rodón de l'abadia de Montserrat donés la notícia que es trobava al monestir part del manuscrit de Joana, datat l'any 1801/1806. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 634201 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14797947 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg. Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia. El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es féu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès. (ca)
  • Gerard Joana i Vidal (Tossa de Mar, Selva, 1769 - Nàpols, 1841) fou monjo de Montserrat, farmacèutic i espeleòleg. Conclosa la carrera eclesiàstica i ordenat sacerdot, començà els seus estudis predilectes de botànica i geologia. El 1789 es doctorà en farmàcia i l'agost del mateix any pren l'hàbit monàstic benedictí a Montserrat. Amb els nombrosos pelegrins que hi acudien, es féu molt honrosa la seva menció i els serveis que havia prestat als soldats i militars malalts o ferits que es refugiaven a Montserrat al principi de la Guerra del Francès. (ca)
rdfs:label
  • Gerard Joana i Vidal (ca)
  • Gerard Joana i Vidal (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of