Giovanni Tebaldini (Brescia, Llombardia, 7 de setembre de 1864 - San Benedetto del Tronto, Marques, 11 de maig de 1952) fou un organista i compositor llombard. Començà els seus estudis a la seva vila natal i després assoli una plaça d'organista en un poblet piemontès, dirigint-se el 1883 a Milà, on fou deixeble de Ponchielli en el Conservatori, però hagué d'abandonar aquest establiment a causa d'una polèmica artística, i successivament fou organista i mestre de cors de Vaprio d'Ada i de Piazza Armerina. Com a compositor es donà conèixer per: A més, se li deuen els escrits:

Property Value
prop-ca:estil
  • Clàssic
prop-ca:imatge
  • Tebaldini.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Giovanni Tebaldini
prop-ca:ocupacio
  • Compositor
prop-ca:peu
  • Giovanni Tebaldini
prop-ca:tipusInfotaula
  • compositor clàssic
dbo:abstract
  • Giovanni Tebaldini (Brescia, Llombardia, 7 de setembre de 1864 - San Benedetto del Tronto, Marques, 11 de maig de 1952) fou un organista i compositor llombard. Començà els seus estudis a la seva vila natal i després assoli una plaça d'organista en un poblet piemontès, dirigint-se el 1883 a Milà, on fou deixeble de Ponchielli en el Conservatori, però hagué d'abandonar aquest establiment a causa d'una polèmica artística, i successivament fou organista i mestre de cors de Vaprio d'Ada i de Piazza Armerina. El 1888 es va inscriure com alumne de l'Escola de música religiosa de Ratisbona i l'any següent fou encarregat de reformar la capella vocal de Sant Marc de Venècia. Mestre de capella de la basílica de Sant Antoni de Pàdua, el 1894, el 1897 assoli la direcció del Conservatori de Parma i el 1903 el de mestre de cors de Loreto. A Bolonya va promoure (1917-23) i a Nàpols (1919-20) els Concerts espirituals i organitzà pel centenari de Dante a Ravenna la Trilogia, composta amb melodies gregorianes i composicions de Palestrina com il·lustracions a diversos passatges de la Divina Comèdia. També es va distingir com a conferenciant i crític, i va col·laborar en la Gazzetta Musicale i en la Riviste Musicale Italiana. Com a compositor es donà conèixer per: * una missa de Rèquiem, una altra en honor de Sant Antoni de Pàdua i una altra dedicada a sant Francesc d'Assís; * ofertoris a 2, 3 i 4 veus; * motets, himnes, peces per a orgue i per a piano; * una Fantasia i una Festmarsch, per a orquestra. A més, se li deuen els escrits: * La música sacra in Italia (1894); * L'archivio della Cappella Antoniana in Padova (1896); * Felip Pedrell (1897); * La música sacra nella storia e nella litúrgia (Macerata, 1904); * Larchivio musicale delle Cappella Lauretana (1920). * Telepatia musicale, que tracta de les coincidències entre l'Elektra, de Richard Strauss, i la Cassandra de Gnecchi (1909). És també autor, amb E. Bossi, d'un Metodo di Studio per l'organo moderno (1899 i dirigí la revista La Scuola Veneta di Musica Sacra. (ca)
  • Giovanni Tebaldini (Brescia, Llombardia, 7 de setembre de 1864 - San Benedetto del Tronto, Marques, 11 de maig de 1952) fou un organista i compositor llombard. Començà els seus estudis a la seva vila natal i després assoli una plaça d'organista en un poblet piemontès, dirigint-se el 1883 a Milà, on fou deixeble de Ponchielli en el Conservatori, però hagué d'abandonar aquest establiment a causa d'una polèmica artística, i successivament fou organista i mestre de cors de Vaprio d'Ada i de Piazza Armerina. El 1888 es va inscriure com alumne de l'Escola de música religiosa de Ratisbona i l'any següent fou encarregat de reformar la capella vocal de Sant Marc de Venècia. Mestre de capella de la basílica de Sant Antoni de Pàdua, el 1894, el 1897 assoli la direcció del Conservatori de Parma i el 1903 el de mestre de cors de Loreto. A Bolonya va promoure (1917-23) i a Nàpols (1919-20) els Concerts espirituals i organitzà pel centenari de Dante a Ravenna la Trilogia, composta amb melodies gregorianes i composicions de Palestrina com il·lustracions a diversos passatges de la Divina Comèdia. També es va distingir com a conferenciant i crític, i va col·laborar en la Gazzetta Musicale i en la Riviste Musicale Italiana. Com a compositor es donà conèixer per: * una missa de Rèquiem, una altra en honor de Sant Antoni de Pàdua i una altra dedicada a sant Francesc d'Assís; * ofertoris a 2, 3 i 4 veus; * motets, himnes, peces per a orgue i per a piano; * una Fantasia i una Festmarsch, per a orquestra. A més, se li deuen els escrits: * La música sacra in Italia (1894); * L'archivio della Cappella Antoniana in Padova (1896); * Felip Pedrell (1897); * La música sacra nella storia e nella litúrgia (Macerata, 1904); * Larchivio musicale delle Cappella Lauretana (1920). * Telepatia musicale, que tracta de les coincidències entre l'Elektra, de Richard Strauss, i la Cassandra de Gnecchi (1909). És també autor, amb E. Bossi, d'un Metodo di Studio per l'organo moderno (1899 i dirigí la revista La Scuola Veneta di Musica Sacra. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1161792 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17599171 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Giovanni Tebaldini (Brescia, Llombardia, 7 de setembre de 1864 - San Benedetto del Tronto, Marques, 11 de maig de 1952) fou un organista i compositor llombard. Començà els seus estudis a la seva vila natal i després assoli una plaça d'organista en un poblet piemontès, dirigint-se el 1883 a Milà, on fou deixeble de Ponchielli en el Conservatori, però hagué d'abandonar aquest establiment a causa d'una polèmica artística, i successivament fou organista i mestre de cors de Vaprio d'Ada i de Piazza Armerina. Com a compositor es donà conèixer per: A més, se li deuen els escrits: (ca)
  • Giovanni Tebaldini (Brescia, Llombardia, 7 de setembre de 1864 - San Benedetto del Tronto, Marques, 11 de maig de 1952) fou un organista i compositor llombard. Començà els seus estudis a la seva vila natal i després assoli una plaça d'organista en un poblet piemontès, dirigint-se el 1883 a Milà, on fou deixeble de Ponchielli en el Conservatori, però hagué d'abandonar aquest establiment a causa d'una polèmica artística, i successivament fou organista i mestre de cors de Vaprio d'Ada i de Piazza Armerina. Com a compositor es donà conèixer per: A més, se li deuen els escrits: (ca)
rdfs:label
  • Giovanni Tebaldini (ca)
  • Giovanni Tebaldini (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of