El globus imperial o orbe imperial (en llatí medieval globus cruciger, «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era. Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre

Property Value
dbo:abstract
  • El globus imperial o orbe imperial (en llatí medieval globus cruciger, «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era. Amb el pas del temps, l'acabaren adoptant diversos reis com a insígnia, per bé que originàriament, no els corresponia l'ús d'aquesta insígnia imperial. L'adopció d'aquesta insígnia imperial per part de certs reis obligà a modificar-ne el simbolisme o interpretació simbòlica. En el cas de la Corona d'Aragó, sembla que el va introduir el rei Anfós o Alfons el Benigne. Ramon Muntaner l'esmenta en el marc de la seva coronació (vegeu a sota). Pere III, el Cerimoniós, també l'esmenta en el marc de la seva Crònica: Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la interpretació cristina. Segons aquesta última, es tracta d'un símbol cristià usat a l'edat mitjana en monedes, escuts, en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els ceptres, en fites, etc. i representa el domini de Crist (la creu) sobre el món (l'esfera). El globus crucíger sol representar-se dividit en tres camps, els quals simbolitzen els tres continents medievals del món: Àsia, Europa i Àfrica. En heràldica s'anomena tradicionalment en català món. A l'Edat Mitjana, el globus i el ceptre reial dels monarques catalans rebien el nom de pom i verga respectivament. Ramon Muntaner descriu així les insígnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació: E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que anc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses (i el ceptre era d'or i feia ben bé tres pams de llarg, i a l'extrem superior del ceptre hi havia un robí, el més bell que mai s'hagi vist, i ben bé tan gros com un ou de gallina. El pom també era d'or, amb una flor d'or a l'extrem, plena de pedres precioses, i, damunt la flor hi havia una creu molt ricament adornada amb pedres precioses) (ca)
  • El globus imperial o orbe imperial (en llatí medieval globus cruciger, «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era. Amb el pas del temps, l'acabaren adoptant diversos reis com a insígnia, per bé que originàriament, no els corresponia l'ús d'aquesta insígnia imperial. L'adopció d'aquesta insígnia imperial per part de certs reis obligà a modificar-ne el simbolisme o interpretació simbòlica. En el cas de la Corona d'Aragó, sembla que el va introduir el rei Anfós o Alfons el Benigne. Ramon Muntaner l'esmenta en el marc de la seva coronació (vegeu a sota). Pere III, el Cerimoniós, també l'esmenta en el marc de la seva Crònica: Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la interpretació cristina. Segons aquesta última, es tracta d'un símbol cristià usat a l'edat mitjana en monedes, escuts, en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els ceptres, en fites, etc. i representa el domini de Crist (la creu) sobre el món (l'esfera). El globus crucíger sol representar-se dividit en tres camps, els quals simbolitzen els tres continents medievals del món: Àsia, Europa i Àfrica. En heràldica s'anomena tradicionalment en català món. A l'Edat Mitjana, el globus i el ceptre reial dels monarques catalans rebien el nom de pom i verga respectivament. Ramon Muntaner descriu així les insígnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació: E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que anc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses (i el ceptre era d'or i feia ben bé tres pams de llarg, i a l'extrem superior del ceptre hi havia un robí, el més bell que mai s'hagi vist, i ben bé tan gros com un ou de gallina. El pom també era d'or, amb una flor d'or a l'extrem, plena de pedres precioses, i, damunt la flor hi havia una creu molt ricament adornada amb pedres precioses) (ca)
dbo:wikiPageID
  • 184884 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 14262562 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El globus imperial o orbe imperial (en llatí medieval globus cruciger, «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era. Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre (ca)
  • El globus imperial o orbe imperial (en llatí medieval globus cruciger, «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic que era. Dissabte aprés, que fo festa de Nadal, nós cavalcam per la vila amb les insígnies reial, ço és, daumàtica, corona, estola e maniple, e lo pom e lo ceptre (ca)
rdfs:label
  • Globus imperial (ca)
  • Globus imperial (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of