Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com a Gran Ducat autònom depenent de l'imperi rus (1809-1917), l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, com de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia:

Property Value
prop-ca:anyFi
  • 1917 (xsd:integer)
prop-ca:anyGovernant
  • 1808 (xsd:integer)
  • 1809 (xsd:integer)
  • 1898 (xsd:integer)
prop-ca:anyInici
  • 1809 (xsd:integer)
prop-ca:anyLíder
  • 1809 (xsd:integer)
  • 1825 (xsd:integer)
  • 1894 (xsd:integer)
prop-ca:bandera
  • Bandera de l'Imperi rus
prop-ca:banderaP
  • Sweden-Flag-1562.svg
prop-ca:banderaS
  • Flag of Finland 1918 .svg
prop-ca:capital
prop-ca:continent
  • Europa
prop-ca:dadesAny
  • 1850 (xsd:integer)
  • 1880 (xsd:integer)
  • 1910 (xsd:integer)
prop-ca:dadesPoblació
  • 1636900 (xsd:integer)
  • 2060800 (xsd:integer)
  • 2943400 (xsd:integer)
prop-ca:dadesSuperfície
  • 360000 (xsd:integer)
prop-ca:dataFi
  • 6 (xsd:integer)
prop-ca:dataInici
  • 29 (xsd:integer)
prop-ca:esdevenimentFi
  • Independència
prop-ca:esdevenimentInici
  • Dieta de Porvoo
prop-ca:formaDeGobierno
  • Principat
prop-ca:governant
  • Comte Sprengtporten
  • General N. Bobrikov
  • Príncep Barclay de Tolly
prop-ca:himnoNacional
  • ¿?
prop-ca:idioma
prop-ca:idiomaNoOficial
prop-ca:imatgeBandera
  • Flag of Russia.svg
prop-ca:imatgeEscut
  • Coat of Arms of Grand Duchy of Finland-holding sabre.svg
prop-ca:latd
  • 52 (xsd:integer)
prop-ca:latm
  • 31 (xsd:integer)
prop-ca:latns
  • N
prop-ca:lemaNacional
  • Jumala kanssamme
prop-ca:longd
  • 13 (xsd:integer)
prop-ca:longew
  • E
prop-ca:longm
  • 24 (xsd:integer)
prop-ca:líder
prop-ca:mapa
  • Grand Duchy of Finland.png
prop-ca:membreDe
  • l'Imperi Rus
prop-ca:moneda
prop-ca:nomComplet
  • Gran Ducat de Finlàndia
prop-ca:nomComú
  • Finlàndia
prop-ca:nomOficial
  • Storfurstendömet Finland
  • Suomen suuriruhtinaskunta
  • Великое княжество Финляндское
prop-ca:p
  • Suècia-Finlàndia
prop-ca:s
  • Regne de Finlàndia
prop-ca:status
  • Gran Ducat de l'Imperi Rus
prop-ca:símbol
  • Escut del Gran Ducat de Finlàndia
prop-ca:títolGovernant
prop-ca:títolLíder
dbo:abstract
  • Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com a Gran Ducat autònom depenent de l'imperi rus (1809-1917), l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, com de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia: * El tsar Alexandre I, qui va conquerir el país en la Guerra de Finlàndia en 1808-1809, va prometre una autonomia segons les estipulacions de la Constitució política sueca de 1772 i 1789. Tot i que cap al final del seu regnat, Alexandre II es va fer més conservador, mai va arribar a violar la Constitució finlandesa. * Nicolau I, el seu germà i successor, va ser un Tsar més autoritari i, respecte del Gran Ducat de Finlàndia, va regnar sense convocar la "Dieta", (parlament basat en quatre estats: noble, clerical, pla i camperol). Nicolau I va controlar la llibertat de premsa, però a part d'açò va mantenir la seua promesa de Gran Duc i no va interferir en els afers interns de Finlàndia. * Alexandre II, qui va succeir el seu pare Nicolau I, va ser bastant liberal pel que fa a Finlàndia. Va convocar la Dieta el 1863, cosa que va suposar el començament d'un fructífer període de legislació. * Alexandre III, fill d'Alexandre II, va adoptar en la seua política interior una orientació conservadora i paneslavista, que va tenir repercussions també a Finlàndia el 1890, quan va promulgar l'anomenat Manifest Postal. Aquest manifest va ser una violació directa de la Constitució de Finlàndia i va sotmetre el Servei Postal de Finlàndia al control directe de l'administració russa. * Nicolau II, l'últim Gran Duc de Finlàndia i fill d'Alexandre III, va mantenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia fins a la independència del país. Malgrat que Nicolau II va prestar el mateix jurament que els seus predecessors, va permetre la política de rusificació que exercia a Finlàndia l'administració russa, dirigida pel governador general. La tensió va arribar al seu apogeu quan va ser nomenat Governador General de Finlàndia un general rus, Bobrikov, qui, des de l'inici del seu càrrec el 1898, va començar a restringir l'autonomia finlandesa, publicant l'anomenat Manifest de febrer, que va incrementar l'ensenyament del rus en les escoles. El rus va ser declarat llengua de l'administració. El 1903, Bobrikov va obtenir poders dictatorials però, a l'any següent, en 1904, va ser assassinat al Senat per Eugen Schauman, un activista finlandès. (ca)
  • Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com a Gran Ducat autònom depenent de l'imperi rus (1809-1917), l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, com de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia: * El tsar Alexandre I, qui va conquerir el país en la Guerra de Finlàndia en 1808-1809, va prometre una autonomia segons les estipulacions de la Constitució política sueca de 1772 i 1789. Tot i que cap al final del seu regnat, Alexandre II es va fer més conservador, mai va arribar a violar la Constitució finlandesa. * Nicolau I, el seu germà i successor, va ser un Tsar més autoritari i, respecte del Gran Ducat de Finlàndia, va regnar sense convocar la "Dieta", (parlament basat en quatre estats: noble, clerical, pla i camperol). Nicolau I va controlar la llibertat de premsa, però a part d'açò va mantenir la seua promesa de Gran Duc i no va interferir en els afers interns de Finlàndia. * Alexandre II, qui va succeir el seu pare Nicolau I, va ser bastant liberal pel que fa a Finlàndia. Va convocar la Dieta el 1863, cosa que va suposar el començament d'un fructífer període de legislació. * Alexandre III, fill d'Alexandre II, va adoptar en la seua política interior una orientació conservadora i paneslavista, que va tenir repercussions també a Finlàndia el 1890, quan va promulgar l'anomenat Manifest Postal. Aquest manifest va ser una violació directa de la Constitució de Finlàndia i va sotmetre el Servei Postal de Finlàndia al control directe de l'administració russa. * Nicolau II, l'últim Gran Duc de Finlàndia i fill d'Alexandre III, va mantenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia fins a la independència del país. Malgrat que Nicolau II va prestar el mateix jurament que els seus predecessors, va permetre la política de rusificació que exercia a Finlàndia l'administració russa, dirigida pel governador general. La tensió va arribar al seu apogeu quan va ser nomenat Governador General de Finlàndia un general rus, Bobrikov, qui, des de l'inici del seu càrrec el 1898, va començar a restringir l'autonomia finlandesa, publicant l'anomenat Manifest de febrer, que va incrementar l'ensenyament del rus en les escoles. El rus va ser declarat llengua de l'administració. El 1903, Bobrikov va obtenir poders dictatorials però, a l'any següent, en 1904, va ser assassinat al Senat per Eugen Schauman, un activista finlandès. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 475111 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16415378 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com a Gran Ducat autònom depenent de l'imperi rus (1809-1917), l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, com de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia: (ca)
  • Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com a Gran Ducat autònom depenent de l'imperi rus (1809-1917), l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, com de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia: (ca)
rdfs:label
  • Gran Ducat de Finlàndia (ca)
  • Gran Ducat de Finlàndia (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:llocNaixement of
is dbo:birthPlace of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of