Property Value
prop-ca:ar
  • 2568.0
prop-ca:const
prop-ca:dec
  • +41° 16′
prop-ca:diametre
  • ~220.000
prop-ca:dimensions
  • 3.200000 (xsd:double)
prop-ca:distAl
  • 2.360000 (xsd:double)
prop-ca:distPc
  • 0.720000 (xsd:double)
prop-ca:imatge
  • 300 (xsd:integer)
prop-ca:leda
  • 2557 (xsd:integer)
prop-ca:m
  • 31 (xsd:integer)
prop-ca:magnAp
  • 3.400000 (xsd:double)
prop-ca:massa
  • ~1011
prop-ca:messier
  • M31
prop-ca:ngc
  • 224 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Galàxia d'Andròmeda
prop-ca:pgc
  • 2557 (xsd:integer)
prop-ca:tipus
  • Sb
prop-ca:ugc
  • 454 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle. Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb. Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes alguns científics creuen que la Via Làctia conté molta més matèria fosca i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 conté un bilió (1012) d'estrelles, excedint per molt el nombre d'estrelles de la nostra galàxia. La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica. Andròmeda juga un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. En 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estrelles dintre de la regió central de la galàxia. Edwin Hubble va identificar per primera vegada en fotografia estrelles variables Cefeida en aquesta galàxia, permetent així determinar la distància a la qual es trobava. Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d'Andròmeda utilitzant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estrelles de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus emetent raigs X. L'espectre de les estrelles de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses. En 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Per a sorpresa de tots, presenta una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent a l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Els nuclis de moltes galàxies són coneguts per ser llocs bastant violents, i sovint es proposa l'existència de forats negres supermassius per a explicar-los. Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar en 2005 les seves observacions amb els telescopis Keck que mostren que la lluentor tènue d'estrelles que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del mateix disc. Això significa que el disc espiral d'estrelles en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum. Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia. (ca)
  • La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle. Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb. Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes alguns científics creuen que la Via Làctia conté molta més matèria fosca i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 conté un bilió (1012) d'estrelles, excedint per molt el nombre d'estrelles de la nostra galàxia. La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica. Andròmeda juga un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. En 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estrelles dintre de la regió central de la galàxia. Edwin Hubble va identificar per primera vegada en fotografia estrelles variables Cefeida en aquesta galàxia, permetent així determinar la distància a la qual es trobava. Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d'Andròmeda utilitzant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estrelles de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus emetent raigs X. L'espectre de les estrelles de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses. En 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Per a sorpresa de tots, presenta una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent a l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Els nuclis de moltes galàxies són coneguts per ser llocs bastant violents, i sovint es proposa l'existència de forats negres supermassius per a explicar-los. Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar en 2005 les seves observacions amb els telescopis Keck que mostren que la lluentor tènue d'estrelles que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del mateix disc. Això significa que el disc espiral d'estrelles en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum. Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 13617 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16905664 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle. (ca)
  • La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle. (ca)
rdfs:label
  • Gran galàxia d'Andròmeda (ca)
  • Gran galàxia d'Andròmeda (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of