La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

Property Value
prop-ca:alineació
  • left
  • right
prop-ca:any
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-ca:baixes
  • Hom estima una xifra aproximada de 500.000 morts entre els dos bàndols.
  • Hom estima una xifra aproximada de 500.000 morts entre els dos bàndols
prop-ca:bàndol
  • 25 (xsd:integer)
  • * 22px|Bandera de la FE-JONS Falangistes * 22px|Bandera carlista Carlins * 22px|Bandera del regne d'Itàlia Regne d'Itàlia * 22px|Bandera del Tercer Reich Tercer Reich * 22px|Bandera de la República Portuguesa Estat Nou
  • * 22px|Bandera de la II República Espanyola Exèrcit Popular * 22px| Bandera de Catalunya Generalitat de Catalunya * 22px| Bandera d'ERC i d'Estat Català ERC i Estat Català * 22px|Bandera CNT-FAI CNT-FAI * 22px|Bandera història de la UGT UGT * 22px|Bandera del POUM i del PSUC POUM i PSUC * 22px|Ikurriña. Eusko Gudarostea * 22px|Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica * 22px|Bandera de les Brigades Internacionals Brigades Internacionals
prop-ca:cognom
  • Alpert
  • Langdon-Davies
  • Orwell
  • Peirats
  • Preston
  • Tusell Gómez
  • Vilar
prop-ca:comandant
  • 22 (xsd:integer)
prop-ca:contingut
  • thumb|300px|Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. L'hàbit, l'expectació i l'anhel espontani impulsa als militars espanyols de l'edat contemporània a intervenir políticament: 52 intents de cop d'estat militar o pronunciamientos evidencien la permanent intervenció dels militars en els afers polítics. En el segle XIX es tracta de saber si la revolució política burgesa es produirà o no, mentre en el segle XX es tracta d'impedir la revolució social. Entre les intervencions militars destaquen la regència del general Espartero, el govern moderat del general Narváez, el sexenni revolucionari de 1868-1874, protagonitzat pel general Prim, i ja a principis del segle XX la dictadura del general Primo de Rivera amb el consentiment del rei Alfons XIII. La restauració borbònica va facilitar el compromís entre els grups dirigents i no hi ha cap pronunciamiento entre 1886 i 1923, tot i que els militars estaran temptats a realitzar una intervenció ràpida de l'aparell repressiu si allò polític no respon a allò desitjat, com a Astúries en 1934.
  • thumb|300px|center|Foto dels arxius federals alemanys amb el títol Espanya, avió de la legió Còndor i la descripció les tropes feixistes d'intervenció alemanyes donen suport al cop d'estat de Franco 1936-1939 contra la República democràtica espanyola. La Legió Còndor, a les ordres del comandament franquista amb autonomia tècnica i tàctica, estava formada per 80 a 150 aparells, segons els moments i 4.000 homes al seu servei, assegurant la formació de milers d'aviadors. Hugo Sperrle i Wolfram von Richthofen seran els seus caps.
  • thumb|300px|Imatge de la capçalera del diari anarquista Solidaridad Obrera, del 4 de novembre de 1910, on es pot veure uns obrers que fan palanca per tombar el capitalisme. Si existeix un imaginari d'una intervenció militar ràpida i efectiva, també existeix un imaginari de la revolució que va arrencar amb la crema de convents, els primers ja l'any 1835. Joan García Oliver, militant de la branca revolucionària de la CNT , futur ministre de justícia dels governs de la Guerra Civil espanyola, farà servir el concepte de gimnàstica revolucionària . Idees possibles , però perilloses: la idea d'una combativitat espontània capaç de vèncer un exèrcit professional ajudat per forces internacionals, i a la vegada realitzar una revolució social contra resistències previsibles, era com a mínim agosarada.
  • thumb|300px|center|Voluntaris polonesos jurant fidelitat a la República. Els combatents voluntaris internacionals van incorporar-se a les milícies durant els mesos de juliol i agost de 1936. A partir del mes de setembre de 1936, la Internacional Comunista va prendre la decisió de crear una unitat independent de l'exèrcit republicà nodrida amb els voluntaris internacionalistes que volien combatre el feixisme a Espanya. Malgrat el recels inicials, Francisco Largo Caballero va donar llum verda el 22 d'octubre de 1936 a la creació de les Brigades Internacionals, autònomes i amb comandament militar propi. Al voltant de 50.000 brigadistes, no més de 20.000 al mateix temps, van lluitar a la Guerra Civil. Aproximadament un terç va trobar la mort i un altre va resultar mal ferit. De la cinquantena de nacionalitats la majoria eren francesos, polonesos, italians, alemanys, nord-americans i britànics. A partir de la primavera de 1937 nombrosos espanyols van començar a formar part de les Brigades per les nombroses baixes car eren emprats com a punta de llança en les ofensives i la disminució de nous voluntaris. La darrera intervenció en combat va ser a la batalla de l'Ebre on van ser els primers de travessar el riu pel cap de pont de Vinebre i en la maniobra de distracció realitzada entre Tortosa i Amposta. Poc després de la derrota en la batalla de l'Ebre, el president del Govern Juan Negrín va anunciar la retirada dels brigadistes. El 25 d'octubre es van acomiadar a prop del Monestir de Poblet i tres dies després tingué lloc l'acomiadament popular a Barcelona. En el moment de la seva dissolució restaven 12.673 combatents.
prop-ca:data
  • 1998 (xsd:integer)
prop-ca:dates
  • 17 (xsd:integer)
prop-ca:edició
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Angle
  • Crítica
  • Ed. Base
  • La Cuchilla
  • Taurus
prop-ca:enllaçautor
  • George Orwell
  • John Langdon-Davies
  • Josep Peirats Valls
  • Paul Preston
  • Pierre Vilar
prop-ca:escenari
prop-ca:força
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 12 (xsd:integer)
  • 14 (xsd:integer)
  • ~12.000 Guàrdies d'Assalt
  • ~13.000 homes de l'Armada
  • ~15.800 Guàrdies Civils
  • ~16.400 Guàrdies Civils
  • ~5.000 Guàrdies d'Assalt
  • ~6.500 Carrabiners
  • ~65.000 soldats de terra
  • ~7.000 homes de l'Armada
  • ~7.900 Carrabiners
prop-ca:imatge
  • 300 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9788430602643 (xsd:double)
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Cali
prop-ca:longitut
  • 300 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • George
  • Guerra Civil Espanyola
  • Javier
  • John
  • José
  • Michael
  • Paul
  • Pierre
prop-ca:obra
  • Charles' George Orwell Links
prop-ca:peuDeFoto
  • La ciutat de Guernica devastada per l'aviació feixista el 1937
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:resultat
  • Victòria franquista
prop-ca:títol
  • Darrere les barricades
  • El ejército popular de la república, 1936-1939
  • Historia de España
  • La CNT en la Revolución Española
  • La Guerra Civil espanyola
  • La guerra civil española
  • La legió Còndor
  • La temptació revolucionària
  • Les Brigades Internacionals
  • Spanish Civil War
  • La tradició dels pronunciamientos en l'exèrcit espanyol
prop-ca:url
  • http://www.netcharles.com/orwell/articles/col-spanishcivilwar.htm
prop-ca:volum
  • La Edad Contemporánea. Vol. II
dbo:abstract
  • La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial, mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó. El general Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid. La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega. (ca)
  • La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial, mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó. El general Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid. La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1318 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17630704 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. (ca)
  • La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. (ca)
rdfs:label
  • Guerra Civil Espanyola (ca)
  • Guerra Civil Espanyola (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:batalles of
is prop-ca:campanya of
is prop-ca:conflicte of
is prop-ca:guerra of
is prop-ca:motiu of
is prop-ca:tematica of
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dct:subject of
is foaf:primaryTopic of