La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana.

Property Value
prop-ca:comandante
  • 15 (xsd:integer)
  • Bertrand du Guesclin
prop-ca:combatientes
  • 15 (xsd:integer)
prop-ca:conflicte
  • la Guerra dels Cent Anys
prop-ca:data
  • 1341 (xsd:integer)
prop-ca:descripciónImagen
  • El Combat dels Trenta, un estrany episodi de la Guerra de Successió Bretona .
prop-ca:imatge
  • 335 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
prop-ca:nombreBatalla
  • Guerra de Successió Bretona
prop-ca:resultat
  • Tractat de Guérande o de Gwenrann
  • Victòria de la Casa de Monfort.
dbo:abstract
  • La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana. El conflicte va entrar en la dinàmica pròpia de la Guerra dels Cent Anys, i encara que Joan de Montfort ja fou reconegut el 1343 com a duc de Bretanya, la guerra es perllongaria fins que el seu fill, Joan V l'Anglòfil, vencés definitivament a la batalla d'Auray el 1364 amb ajut dels mercenaris de Bertrand du Guesclin. Aleshores, pel Tractat de Guérande o de Gwenrann (1365), fou reconegut com a duc de Bretanya pels francesos a canvi de rendir homenatge al rei francès. (ca)
  • La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana. El conflicte va entrar en la dinàmica pròpia de la Guerra dels Cent Anys, i encara que Joan de Montfort ja fou reconegut el 1343 com a duc de Bretanya, la guerra es perllongaria fins que el seu fill, Joan V l'Anglòfil, vencés definitivament a la batalla d'Auray el 1364 amb ajut dels mercenaris de Bertrand du Guesclin. Aleshores, pel Tractat de Guérande o de Gwenrann (1365), fou reconegut com a duc de Bretanya pels francesos a canvi de rendir homenatge al rei francès. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 71056 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17133246 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana. (ca)
  • La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana. (ca)
rdfs:label
  • Guerra de Successió Bretona (ca)
  • Guerra de Successió Bretona (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of