| dbo:abstract
|
- Les Guerres de religió a França varen abraçar un període i un territori molt ampli, però per antonomàsia, fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present, que entre el 1610 i el 1620, aquestes guerres es varen reprendre a França, coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. El factor religiós d'aquestes guerres va aportar un element molt característic, diferent de la resta de conflictes: l'element de la violència religiosa. Després de la Pau d'Augsburg de 1555, teòricament a Europa s'havia produït un cert equilibri pel que feia a la conflictivitat religiosa, però a la pràctica, estaven prenent força dues formes contraposades: el bàndol catòlic i monàrquic, format per clergues, jesuïtes i ultracatòlics, i el bàndol protestant i aristocràtic, format pels hugonots francesos. Ambdós bàndols es varen organitzar militarment, trencant amb l'essència de la Reforma protestant, que afirmava ser un moviment purament religiós i espiritual. Aquesta organització era deguda a la persecució contrareformista, que va provocar una millor organització en les files del calvinisme, però també, gràcies a la propaganda, que instava a la resistència. (ca)
- Les Guerres de religió a França varen abraçar un període i un territori molt ampli, però per antonomàsia, fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present, que entre el 1610 i el 1620, aquestes guerres es varen reprendre a França, coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. El factor religiós d'aquestes guerres va aportar un element molt característic, diferent de la resta de conflictes: l'element de la violència religiosa. Després de la Pau d'Augsburg de 1555, teòricament a Europa s'havia produït un cert equilibri pel que feia a la conflictivitat religiosa, però a la pràctica, estaven prenent força dues formes contraposades: el bàndol catòlic i monàrquic, format per clergues, jesuïtes i ultracatòlics, i el bàndol protestant i aristocràtic, format pels hugonots francesos. Ambdós bàndols es varen organitzar militarment, trencant amb l'essència de la Reforma protestant, que afirmava ser un moviment purament religiós i espiritual. Aquesta organització era deguda a la persecució contrareformista, que va provocar una millor organització en les files del calvinisme, però també, gràcies a la propaganda, que instava a la resistència. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Les Guerres de religió a França varen abraçar un període i un territori molt ampli, però per antonomàsia, fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present, que entre el 1610 i el 1620, aquestes guerres es varen reprendre a França, coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. (ca)
- Les Guerres de religió a França varen abraçar un període i un territori molt ampli, però per antonomàsia, fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present, que entre el 1610 i el 1620, aquestes guerres es varen reprendre a França, coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. (ca)
|
