Gustavo Pittaluga Fattorini (Florència, Itàlia, 10 de novembre de 1876 - L'Havana, Cuba, 27 d'abril de 1956) va ser un metge i científic italià, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de l'hematologia i la parasitologia, així com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malària i altres protozoasis. En acabar la guerra civil, fou depurat per les noves autoritats i va haver d'exiliar-se, primer a França i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort.

Property Value
prop-ca:carrec
  • Diputat a les Corts de la República
  • Diputat al Congrés dels Diputats
prop-ca:dataNaixement
  • 10 (xsd:integer)
prop-ca:escutCarrec
  • Escudo_de_la_Segunda_República_Española.svg
  • Coat of Arms of Spain Pillars of Hercules Variant.svg
prop-ca:final
  • 9 (xsd:integer)
  • 15 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Gustavo Pittaluga Fattorini.png
prop-ca:inici
  • 5 (xsd:integer)
  • 6 (xsd:integer)
prop-ca:kEtiqueta
  • Districte
prop-ca:kNom
prop-ca:llocDefuncio
  • L'Havana
prop-ca:llocNaixement
  • Florència
prop-ca:partitPolitic
dbo:abstract
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (Florència, Itàlia, 10 de novembre de 1876 - L'Havana, Cuba, 27 d'abril de 1956) va ser un metge i científic italià, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de l'hematologia i la parasitologia, així com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malària i altres protozoasis. Pittaluga va estudiar medicina a la Universitat de Roma La Sapienza, on es va doctorar el 1900 amb una tesi sobre l'acromegàlia. Encara que havia començat orientant-se cap a la psiquiatria, tema pel qual mai va perdre l'interès, es va convertir en ajudant del metge i naturalista Giovanni Battista Grassi, especialista en zoologia d'invertebrats i protozous. Grassi va ser qui va demostrar que la malària o paludisme és transmesa per mosquits del gènere Anopheles. Pittaluga va anar el 1902 a Madrid, on havia de presentar comunicacions sobre paludisme en el XIV Congrés Internacional de Medicina. Allà Pittaluga va despertar l'interès de Cajal i els naturalistes espanyols, establint-se definitivament a Espanya. El 1905 va ser nomenat cap del Servei de desinfecció de l'Institut d'Higiene Alfons XIII, dirigit en aquell temps per Cajal. Es va casar amb una madrilenya, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser el després famós compositor Gustavo Pittaluga. El 1909 va encapçalar la comissió que va estudiar les malalties endèmiques de Fernando Poo i les altres colònies de la Guinea Espanyola. El centre del seu interès va ser la malaltia del son, i Trypanosoma que la produeix. Des de 1911 va ser catedràtic de Parasitologia i Patologia Tropical de la Universitat de Madrid. El 1913 va descriure, amb els seus deixebles, la forma endèmica de kala-atzar (leishmaniasis) que es dóna a Espanya. Amb aquests i altres treballs alternava l'adreça com expert d'equips que afrontaven, a Espanya i fora d'ella, diverses crisis epidèmiques, de còlera i d'altres infeccioses. El 1919 va estudiar a França, amb Gregorio Marañón i Ruiz Falcó, l'epidèmia de la grip que es va anomenar «espanyola». Des de 1920 Pittaluga es va fer càrrec de l'organització de la lluita contra el paludisme a Espanya, comptant amb la col·laboració, entre altres, de Sadí de Buen. Durant els anys 1920 i 1930 va ser representant d'Espanya, i també dirigent, dels organismes internacionals relacionats amb la lluita antipalúdica, que actuaven, també a Espanya, amb actiu finançament de la Fundació Rockefeller. Pittaluga tenia conviccions polítiques clares, com altres científics notables de l'època. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1923 pel districte d'Alzira amb el Partido Reformista de Melquiades Álvarez, però el cop de Primo de Rivera li va impedir ocupar l'escó. Fou novament escollit diputat per la província de Badajoz per la Dreta Liberal Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1931. En 1935 fou nomenat director de l'Institut Nacional de Sanitat. En 1936 fou separat totalment del servei. En acabar la guerra civil, fou depurat per les noves autoritats i va haver d'exiliar-se, primer a França i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort. (ca)
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (Florència, Itàlia, 10 de novembre de 1876 - L'Havana, Cuba, 27 d'abril de 1956) va ser un metge i científic italià, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de l'hematologia i la parasitologia, així com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malària i altres protozoasis. Pittaluga va estudiar medicina a la Universitat de Roma La Sapienza, on es va doctorar el 1900 amb una tesi sobre l'acromegàlia. Encara que havia començat orientant-se cap a la psiquiatria, tema pel qual mai va perdre l'interès, es va convertir en ajudant del metge i naturalista Giovanni Battista Grassi, especialista en zoologia d'invertebrats i protozous. Grassi va ser qui va demostrar que la malària o paludisme és transmesa per mosquits del gènere Anopheles. Pittaluga va anar el 1902 a Madrid, on havia de presentar comunicacions sobre paludisme en el XIV Congrés Internacional de Medicina. Allà Pittaluga va despertar l'interès de Cajal i els naturalistes espanyols, establint-se definitivament a Espanya. El 1905 va ser nomenat cap del Servei de desinfecció de l'Institut d'Higiene Alfons XIII, dirigit en aquell temps per Cajal. Es va casar amb una madrilenya, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser el després famós compositor Gustavo Pittaluga. El 1909 va encapçalar la comissió que va estudiar les malalties endèmiques de Fernando Poo i les altres colònies de la Guinea Espanyola. El centre del seu interès va ser la malaltia del son, i Trypanosoma que la produeix. Des de 1911 va ser catedràtic de Parasitologia i Patologia Tropical de la Universitat de Madrid. El 1913 va descriure, amb els seus deixebles, la forma endèmica de kala-atzar (leishmaniasis) que es dóna a Espanya. Amb aquests i altres treballs alternava l'adreça com expert d'equips que afrontaven, a Espanya i fora d'ella, diverses crisis epidèmiques, de còlera i d'altres infeccioses. El 1919 va estudiar a França, amb Gregorio Marañón i Ruiz Falcó, l'epidèmia de la grip que es va anomenar «espanyola». Des de 1920 Pittaluga es va fer càrrec de l'organització de la lluita contra el paludisme a Espanya, comptant amb la col·laboració, entre altres, de Sadí de Buen. Durant els anys 1920 i 1930 va ser representant d'Espanya, i també dirigent, dels organismes internacionals relacionats amb la lluita antipalúdica, que actuaven, també a Espanya, amb actiu finançament de la Fundació Rockefeller. Pittaluga tenia conviccions polítiques clares, com altres científics notables de l'època. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1923 pel districte d'Alzira amb el Partido Reformista de Melquiades Álvarez, però el cop de Primo de Rivera li va impedir ocupar l'escó. Fou novament escollit diputat per la província de Badajoz per la Dreta Liberal Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1931. En 1935 fou nomenat director de l'Institut Nacional de Sanitat. En 1936 fou separat totalment del servei. En acabar la guerra civil, fou depurat per les noves autoritats i va haver d'exiliar-se, primer a França i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort. (ca)
dbo:predecessor
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 386404 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17614350 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (Florència, Itàlia, 10 de novembre de 1876 - L'Havana, Cuba, 27 d'abril de 1956) va ser un metge i científic italià, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de l'hematologia i la parasitologia, així com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malària i altres protozoasis. En acabar la guerra civil, fou depurat per les noves autoritats i va haver d'exiliar-se, primer a França i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort. (ca)
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (Florència, Itàlia, 10 de novembre de 1876 - L'Havana, Cuba, 27 d'abril de 1956) va ser un metge i científic italià, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de l'hematologia i la parasitologia, així com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malària i altres protozoasis. En acabar la guerra civil, fou depurat per les noves autoritats i va haver d'exiliar-se, primer a França i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort. (ca)
rdfs:label
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (ca)
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (ca)
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (ca)
is dbo:successor of
is foaf:primaryTopic of