| dbo:abstract
|
- Hans Erich Pfitzner (Moscou, Rússia, 5 de maig de 1869 - Salzburg, Àustria, 22 de maig de 1949) fou un compositor alemany nascut a Rússia de pares alemanys. Estudià amb el seu pare, era director d'orquestra i violinista del Teatre Municipal de Frankfurt, i en el Conservatori Hoch de Frankfurt, sota la direcció de J. Kwast i J. Knorr. Professor del conservatori de Coblença (1892-1893, donà un concert a Berlín (1893, on executà les seves pròpies composicions; dirigint l'orquestra del Teatre Municipal de Magúncia (1894-1895), i fou nomenat segon mestre de capella de la mateixa ciutat (1896). Després passà a Berlín com a professor de composició i director d'orquestra del Conservatori Stern (1897); actuà com a primer director d'orquestra en el Teatre dels Westens des de 1903: dirigí, el 1907, els concerts Kaim a Munic; després fou mestre de la música municipal d'Estrasburg; ensems director de Conservatori i director de l'Òpera local; finalment, el 1913 va ser nomenat professor reial prussià. Era doctor en filosofia, honoris causa de la Universitat d'Estrasburg. A la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, un miler d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. Publicà alguns escrits sobre crítica i estètica musical. Va combatre les tendències musicals que es manifestaren després de la guerra de 1914 i va defensar tenaçment l'art nacional tradicional. Va compondre les obres següents:
* Der arme Heinrich: (Magúncia, 1895)
* Die Rose vom Liebes garten: (Elberfeld, 1901)
* Palestrina: òpera dramàtica musicals. Estrenada amb gran èxit a Munic el 1917
* Festival de Solhang: d'Henrik Ibsen (1889)
* Käthchen von Heilbronn d'en Heinrich Von Kleist (Berlín, 1908)
* Christelftein poema sobre el Nadal, de Reiner Stach (Munic, 1906)
* Scherzo: per a orquestra (1888)
* Cello Sonata: op. I (1899)
* Trio; op. 8 1908
* Quartet de corda en re major, op. 13 (1908)
* Quintet, amb piano en do major op. 23 (1908)
* Der Blumen Rache: per contralt, cor de dones i orquestra (1888)
* Columbus: lletra de Friedrich von Schiller, per a vuit parts, cors i orquestra
* Lieder i cançons
* Cançons, cançons dels bards, del Hermann-Schlacht, de Kleist
* Baldes, Herr Oluf: per a baríton i orquestra, op. 12
* Die Heinzelmämmmchen, per a baix i gran orquestra
* Von deutscher Seele cantata romàntica (1922)
* Concert per a violí: (1923)
* Va revisar l'òpera de Heinrich Marschner Der Templer und die Jüdin (1912). A més va publicar Bühnentradition (1905-1907), E.T.A. Hoffmanus Undine (1906), i Zur Grundfrage der Operndichtung (1908) (ca)
- Hans Erich Pfitzner (Moscou, Rússia, 5 de maig de 1869 - Salzburg, Àustria, 22 de maig de 1949) fou un compositor alemany nascut a Rússia de pares alemanys. Estudià amb el seu pare, era director d'orquestra i violinista del Teatre Municipal de Frankfurt, i en el Conservatori Hoch de Frankfurt, sota la direcció de J. Kwast i J. Knorr. Professor del conservatori de Coblença (1892-1893, donà un concert a Berlín (1893, on executà les seves pròpies composicions; dirigint l'orquestra del Teatre Municipal de Magúncia (1894-1895), i fou nomenat segon mestre de capella de la mateixa ciutat (1896). Després passà a Berlín com a professor de composició i director d'orquestra del Conservatori Stern (1897); actuà com a primer director d'orquestra en el Teatre dels Westens des de 1903: dirigí, el 1907, els concerts Kaim a Munic; després fou mestre de la música municipal d'Estrasburg; ensems director de Conservatori i director de l'Òpera local; finalment, el 1913 va ser nomenat professor reial prussià. Era doctor en filosofia, honoris causa de la Universitat d'Estrasburg. A la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, un miler d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. Publicà alguns escrits sobre crítica i estètica musical. Va combatre les tendències musicals que es manifestaren després de la guerra de 1914 i va defensar tenaçment l'art nacional tradicional. Va compondre les obres següents:
* Der arme Heinrich: (Magúncia, 1895)
* Die Rose vom Liebes garten: (Elberfeld, 1901)
* Palestrina: òpera dramàtica musicals. Estrenada amb gran èxit a Munic el 1917
* Festival de Solhang: d'Henrik Ibsen (1889)
* Käthchen von Heilbronn d'en Heinrich Von Kleist (Berlín, 1908)
* Christelftein poema sobre el Nadal, de Reiner Stach (Munic, 1906)
* Scherzo: per a orquestra (1888)
* Cello Sonata: op. I (1899)
* Trio; op. 8 1908
* Quartet de corda en re major, op. 13 (1908)
* Quintet, amb piano en do major op. 23 (1908)
* Der Blumen Rache: per contralt, cor de dones i orquestra (1888)
* Columbus: lletra de Friedrich von Schiller, per a vuit parts, cors i orquestra
* Lieder i cançons
* Cançons, cançons dels bards, del Hermann-Schlacht, de Kleist
* Baldes, Herr Oluf: per a baríton i orquestra, op. 12
* Die Heinzelmämmmchen, per a baix i gran orquestra
* Von deutscher Seele cantata romàntica (1922)
* Concert per a violí: (1923)
* Va revisar l'òpera de Heinrich Marschner Der Templer und die Jüdin (1912). A més va publicar Bühnentradition (1905-1907), E.T.A. Hoffmanus Undine (1906), i Zur Grundfrage der Operndichtung (1908) (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Hans Erich Pfitzner (Moscou, Rússia, 5 de maig de 1869 - Salzburg, Àustria, 22 de maig de 1949) fou un compositor alemany nascut a Rússia de pares alemanys. Estudià amb el seu pare, era director d'orquestra i violinista del Teatre Municipal de Frankfurt, i en el Conservatori Hoch de Frankfurt, sota la direcció de J. Kwast i J. Knorr. Professor del conservatori de Coblença (1892-1893, donà un concert a Berlín (1893, on executà les seves pròpies composicions; dirigint l'orquestra del Teatre Municipal de Magúncia (1894-1895), i fou nomenat segon mestre de capella de la mateixa ciutat (1896). (ca)
- Hans Erich Pfitzner (Moscou, Rússia, 5 de maig de 1869 - Salzburg, Àustria, 22 de maig de 1949) fou un compositor alemany nascut a Rússia de pares alemanys. Estudià amb el seu pare, era director d'orquestra i violinista del Teatre Municipal de Frankfurt, i en el Conservatori Hoch de Frankfurt, sota la direcció de J. Kwast i J. Knorr. Professor del conservatori de Coblença (1892-1893, donà un concert a Berlín (1893, on executà les seves pròpies composicions; dirigint l'orquestra del Teatre Municipal de Magúncia (1894-1895), i fou nomenat segon mestre de capella de la mateixa ciutat (1896). (ca)
|
