| dbo:abstract
|
- Hasdai o Chasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza. El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ. Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí i amb ell va ser empresonat l'any 1367, encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica. L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València. Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451) es dedica a fer apologètica anticristiana. La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moshe ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Shlomo ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben. (ca)
- Hasdai o Chasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza. El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ. Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí i amb ell va ser empresonat l'any 1367, encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica. L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València. Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451) es dedica a fer apologètica anticristiana. La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moshe ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Shlomo ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben. (ca)
|
