Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare (1746).

Property Value
prop-ca:commons
  • Immanuel Kant
prop-ca:era
  • Filosofia moderna
prop-ca:imatge
  • Immanuel Kant .jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:influiEn
prop-ca:llocDefuncio
  • Königsberg, Prússia
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:obresNotables
  • 1781 (xsd:integer)
  • 1790 (xsd:integer)
  • 1791 (xsd:integer)
  • 1793 (xsd:integer)
  • 1795 (xsd:integer)
  • 1798 (xsd:integer)
prop-ca:regio
  • Filosofia occidental
prop-ca:signatura
  • Immanuel Kant signature.svg
prop-ca:tipusInfotaula
  • filòsof
prop-ca:viquidites
  • Immanuel Kant
dbo:abstract
  • Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare (1746). Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat. En la seva primera època, es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; féu diversos cursos de geografia i elaborà una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicià el seu període crític, en què, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de David Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft ('Crítica de la raó pura', 1781; edició corregida, 1787), Kritik der praktischen Vernunft ('Crítica de la raó pràctica', 1788), Kritik der Urteilskraft ('Crítica del judici', 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, però, íntegrament fins al 1938). Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent en els segles XIX i XX, Kant féu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència", a diferència de la fisicomatemàtica newtoniana. La resposta a aquesta qüestió constitueix el contingut de la Crítica de la raó pura. La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És conegut el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts. (ca)
  • Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare (1746). Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat. En la seva primera època, es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; féu diversos cursos de geografia i elaborà una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicià el seu període crític, en què, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de David Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft ('Crítica de la raó pura', 1781; edició corregida, 1787), Kritik der praktischen Vernunft ('Crítica de la raó pràctica', 1788), Kritik der Urteilskraft ('Crítica del judici', 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, però, íntegrament fins al 1938). Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent en els segles XIX i XX, Kant féu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència", a diferència de la fisicomatemàtica newtoniana. La resposta a aquesta qüestió constitueix el contingut de la Crítica de la raó pura. La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És conegut el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts. (ca)
dbo:mainInterest
dbo:notableIdea
dbo:philosophicalSchool
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 21667 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17508555 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare (1746). (ca)
  • Immanuel Kant [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl ˈkʰantʿ] (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740, va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare (1746). (ca)
rdfs:label
  • Immanuel Kant (ca)
  • Immanuel Kant (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Immanuel Kant (ca)
  • Immanuel Kant (ca)
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:influiEn of
is prop-ca:predecessor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of