L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes. A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir.

Property Value
dbo:abstract
  • L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes. A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir. (ca)
  • L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes. A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 633639 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16389286 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes. A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir. (ca)
  • L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes. A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir. (ca)
rdfs:label
  • Indicatiu (ca)
  • Indicatiu (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of