L'italià (italiano italiano (?·pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, i per les comunitats d'expatriats a Europa, a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals.

Property Value
prop-ca:altresdenominacions
  • Toscano, Fiorentino, Lingua Italiana, Lingua del sì
prop-ca:any
  • 2004 (xsd:integer)
prop-ca:cognom
  • Rogers
  • d'Arcangeli
prop-ca:doi
  • 101017 (xsd:integer)
prop-ca:estats
  • Itàlia, Suïssa i altres països d'Europa; també a petites comunitats d'immigrants d'Amèrica.
prop-ca:exemplar
  • 1 (xsd:integer)
prop-ca:família
  • Llengües indoeuropees * Llengües itàliques ** Llengües romàniques *** Llengües italooccidentals **** Llengües italodàlmates *****Italià
prop-ca:iso
  • it
  • ita
prop-ca:mapa
  • 300 (xsd:integer)
prop-ca:nació
  • Ciutat del Vaticà
  • Unió Europea
  • Ístria
prop-ca:nom
  • Derek
  • Italià
  • Luciana
prop-ca:nomnadiu
  • Italiano
prop-ca:parlants
  • 70000000 (xsd:integer)
prop-ca:publicació
prop-ca:pàgines
  • 117 (xsd:integer)
prop-ca:rank
  • 21 (xsd:integer)
prop-ca:ref
  • harv
prop-ca:regió
  • Sud d'Europa
prop-ca:regulat
prop-ca:sil
  • ita
prop-ca:títol
  • Italian
prop-ca:volum
  • 34 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • L'italià (italiano italiano (?·pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, i per les comunitats d'expatriats a Europa, a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals. D'acord amb les estadístiques de Bolonya de la Unió Europea, l'italià és parlat com a llengua materna per 59 milions de persones a la UE (13% de la població de la UE), principalment a Itàlia, i com a segona llengua per 14 milions (3%). Incloent els parlants italians en els països europeus no comunitaris (com Suïssa i Albània) i en altres continents, el nombre total de parlants és d'uns 85 milions. A Suïssa, l'italià és una de les tres llengües oficials (el romanx és una llengua nacional, però no és oficial a tot el país); s'estudia i s'aprèn a totes les escoles de la confederació i parlat, com a llengua materna, en els cantons suïssos de Ticino i Grisons (predominantment al Grisons italià) i pels immigrants italians que estan presents en gran nombre als cantons de parla alemanya i francesa. També és la llengua oficial de San Marino, així com l'idioma principal de la Ciutat del Vaticà. És co-oficial a Ístria eslovena i al Comtat d'Ístria de Croàcia. La llengua italiana adoptada per l'Estat després de la unificació d'Itàlia es basa en el toscà, que prèviament era una llengua parlada principalment per la classe alta de la societat florentina. El seu desenvolupament també va ser influenciat per altres llengües italianes i per les llengües germàniques dels invasors postromans. L'italià és descendent del llatí. A diferència de la majoria de les altres llengües romàniques, l'italià conserva el contrast del llatí entre consonants curtes i consonants llargues. Com en la majoria de llengües romàniques, l'accent és distintiu. Entre les llengües romàniques, l'italià és la més propera al llatí en termes de vocabulari. L'italià presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre si que no pas el portuguès i el castellà, al sud; al nord, en alguna part del sud i a Sardenya, s'hi parla italià juntament amb les llengües locals (llombard, piemontès, lígur, català, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, furlà, napolità, sard, sicilià). (ca)
  • L'italià (italiano italiano (?·pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, i per les comunitats d'expatriats a Europa, a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals. D'acord amb les estadístiques de Bolonya de la Unió Europea, l'italià és parlat com a llengua materna per 59 milions de persones a la UE (13% de la població de la UE), principalment a Itàlia, i com a segona llengua per 14 milions (3%). Incloent els parlants italians en els països europeus no comunitaris (com Suïssa i Albània) i en altres continents, el nombre total de parlants és d'uns 85 milions. A Suïssa, l'italià és una de les tres llengües oficials (el romanx és una llengua nacional, però no és oficial a tot el país); s'estudia i s'aprèn a totes les escoles de la confederació i parlat, com a llengua materna, en els cantons suïssos de Ticino i Grisons (predominantment al Grisons italià) i pels immigrants italians que estan presents en gran nombre als cantons de parla alemanya i francesa. També és la llengua oficial de San Marino, així com l'idioma principal de la Ciutat del Vaticà. És co-oficial a Ístria eslovena i al Comtat d'Ístria de Croàcia. La llengua italiana adoptada per l'Estat després de la unificació d'Itàlia es basa en el toscà, que prèviament era una llengua parlada principalment per la classe alta de la societat florentina. El seu desenvolupament també va ser influenciat per altres llengües italianes i per les llengües germàniques dels invasors postromans. L'italià és descendent del llatí. A diferència de la majoria de les altres llengües romàniques, l'italià conserva el contrast del llatí entre consonants curtes i consonants llargues. Com en la majoria de llengües romàniques, l'accent és distintiu. Entre les llengües romàniques, l'italià és la més propera al llatí en termes de vocabulari. L'italià presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre si que no pas el portuguès i el castellà, al sud; al nord, en alguna part del sud i a Sardenya, s'hi parla italià juntament amb les llengües locals (llombard, piemontès, lígur, català, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, furlà, napolità, sard, sicilià). (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1484 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17585700 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'italià (italiano italiano (?·pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, i per les comunitats d'expatriats a Europa, a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals. (ca)
  • L'italià (italiano italiano (?·pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, i per les comunitats d'expatriats a Europa, a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals. (ca)
rdfs:label
  • Italià (ca)
  • Italià (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:commonLanguages of
is prop-ca:idioma of
is prop-ca:idiomaNoOficial of
is prop-ca:idiomesOficials of
is prop-ca:label of
is prop-ca:langs of
is prop-ca:language of
is prop-ca:llengua of
is prop-ca:llenguaOriginal of
is dbo:language of
is dbo:nationality of
is dbo:stateOfOrigin of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of