Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.

Property Value
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Jaume Fuster i Guillemó
prop-ca:obresNotables
  • Breu història del teatre català
  • El jardí de les tarronges
  • L'illa de les tarronges
  • Tarda, sessió contínua, 3,45 El Jardí de les palmeres
prop-ca:ocupacio
prop-ca:premis
  • Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 1993 (per El jardí de les Palmeres )
  • Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 (per la seva traducció de Bella del senyor d'Albert Cohen)
  • Una placa recorda la finca del carrer Tallers on va néixer. La ciutat de la Seu d'Urgell li va dedicar un carrer.
  • Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona du el seu nom.
  • Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 (per Tarda sessió continua, 3.45 - Collita de sang )
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
dbo:abstract
  • Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere. El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang). En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970. Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.» A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen. El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre». El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana. Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal. (ca)
  • Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere. El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang). En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970. Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.» A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen. El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre». El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana. Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 43535 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17545847 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere. (ca)
  • Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere. (ca)
rdfs:label
  • Jaume Fuster (ca)
  • Jaume Fuster (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:writer of
is foaf:primaryTopic of