Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma, va ser pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée. Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:anys
  • 1901 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:títol
  • Jaume III
  • Pretendent carlí al tron d'Espanya
dbo:abstract
  • Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma, va ser pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée. Aquesta mateixa va reconèixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l'honor carlí. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d'Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d'Àustria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstàncies (pressions de Maria Cristina, o bé de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendència, el 1931. Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat. Durant la seva etapa, el carlisme adoptà el nom genèric de "jaumisme", per bé que mantenint l'esperit tradicional i recuperant l'antic nom després de la mort de Jaume (1931). Orientà el partit cap a una defensa més compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista, amb especial atenció als creixents nacionalismes basc i català (amb els quals el carlisme procurà dur una relació d'avinentesa en la reivindicació foral i autonòmica, però sense derivar en postures d'independentisme). S'enfrontà a la política del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura de Primo de Rivera (qui clausurà i perseguí els centres carlins), si bé intentà d'arribar a un acord en l'anomenat "Pacte de Territet" (12 setembre del 1931) amb la branca dinàstica rival. La seva sobtada mort (2 d'octubre del mateix any) féu naufragar tota possibilitat de negociació en quedar anul·lat el pacte. (ca)
  • Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma, va ser pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée. Aquesta mateixa va reconèixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l'honor carlí. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d'Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d'Àustria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstàncies (pressions de Maria Cristina, o bé de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendència, el 1931. Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat. Durant la seva etapa, el carlisme adoptà el nom genèric de "jaumisme", per bé que mantenint l'esperit tradicional i recuperant l'antic nom després de la mort de Jaume (1931). Orientà el partit cap a una defensa més compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista, amb especial atenció als creixents nacionalismes basc i català (amb els quals el carlisme procurà dur una relació d'avinentesa en la reivindicació foral i autonòmica, però sense derivar en postures d'independentisme). S'enfrontà a la política del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura de Primo de Rivera (qui clausurà i perseguí els centres carlins), si bé intentà d'arribar a un acord en l'anomenat "Pacte de Territet" (12 setembre del 1931) amb la branca dinàstica rival. La seva sobtada mort (2 d'octubre del mateix any) féu naufragar tota possibilitat de negociació en quedar anul·lat el pacte. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 97823 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16871434 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma, va ser pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée. Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat. (ca)
  • Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931).Duc de Madrid. Fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma, va ser pretendent carlí amb el nom de Jaume III. Reorganitzà el carlisme i mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée. Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900). Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat. (ca)
rdfs:label
  • Jaume de Borbó i de Borbó-Parma (ca)
  • Jaume de Borbó i de Borbó-Parma (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of