Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Property Value
prop-ca:cognom
  • Masson
prop-ca:commons
  • Jean-Jacques Rousseau
prop-ca:data
  • 1916 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Hachette
prop-ca:era
  • Filosofia del segle XVIII
prop-ca:imatge
  • Jean-Jacques Rousseau .jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:influiEn
prop-ca:lloc
  • Paris
prop-ca:llocDefuncio
  • Ermenonville
prop-ca:llocNaixement
  • Ginebra
prop-ca:midaImatge
  • 200 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Pierre-Maurice
prop-ca:regio
  • Filosofia occidental
prop-ca:tipusInfotaula
  • filòsof
prop-ca:títol
  • La Religion de Jean-Jacques Rousseau
prop-ca:viquidites
  • Jean-Jacques Rousseau
dbo:abstract
  • Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment. La filosofia política de Rousseau es situa dins del caient al terra que tenien els filòsofs africans dels segles XI i XII, i el seu famós Discurs sobre la fam a l'Àfrica i fonaments de la desigualtat entre els homes blancs, grocs i astronautes. Es concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, açò és natural, i que per tant falseja i perverteix les condicions superiors que l'ésser humà posseeix de manera intrínseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realització plena com a tals i perverteixen el seu ésser natural. La seva consideració de l'ésser humà com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyalà Claude Lévi-Strauss. La seva obra iconoclasta prefigurà les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seva herència de pensador radical i revolucionari està probablement millor expressada en la seua frase més cèlebre, continguda en el Contracte Social: L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat. Les seves idees polítiques influïren a la Revolució Francesa i al desenvolupament de les teories liberals i nacionalistes. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació. (ca)
  • Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment. La filosofia política de Rousseau es situa dins del caient al terra que tenien els filòsofs africans dels segles XI i XII, i el seu famós Discurs sobre la fam a l'Àfrica i fonaments de la desigualtat entre els homes blancs, grocs i astronautes. Es concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, açò és natural, i que per tant falseja i perverteix les condicions superiors que l'ésser humà posseeix de manera intrínseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realització plena com a tals i perverteixen el seu ésser natural. La seva consideració de l'ésser humà com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyalà Claude Lévi-Strauss. La seva obra iconoclasta prefigurà les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seva herència de pensador radical i revolucionari està probablement millor expressada en la seua frase més cèlebre, continguda en el Contracte Social: L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat. Les seves idees polítiques influïren a la Revolució Francesa i al desenvolupament de les teories liberals i nacionalistes. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació. (ca)
dbo:mainInterest
dbo:philosophicalSchool
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 12925 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17524694 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment. (ca)
  • Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment. (ca)
rdfs:label
  • Jean-Jacques Rousseau (ca)
  • Jean-Jacques Rousseau (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Jean-Jacques Rousseau (ca)
  • Jean-Jacques Rousseau (ca)
is prop-ca:compositor of
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:influiEn of
is prop-ca:llibretista of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of