Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí. Col·legial de la Sapiència. Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca, des del qual difongué la valoració del català i la ideologia liberal entre la població mallorquina. Després dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Amb l'absolutisme al poder li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat. El 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina ampliada en una segona edició el 187

Property Value
dbo:abstract
  • Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí. Col·legial de la Sapiència. Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca, des del qual difongué la valoració del català i la ideologia liberal entre la població mallorquina. Després dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Amb l'absolutisme al poder li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat. El 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina ampliada en una segona edició el 1872 i publicà el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín entre 1858 i 1878, a més de traduir al català la Constitució de Cadis de 1812. Com a poeta s'inspirà en Felix Maria de Samaniego, a qui també traduí. Utilitzà un estil de llengua rica i de caràcter dialectal. Escriví algunes faules i poemes, com Caçada de sa cova de Coanegra, que el 1850 incorporà a Poesies mallorquines. Redactà també alguns treballs d'història local i d'agricultura. (ca)
  • Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí. Col·legial de la Sapiència. Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca, des del qual difongué la valoració del català i la ideologia liberal entre la població mallorquina. Després dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Amb l'absolutisme al poder li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat. El 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina ampliada en una segona edició el 1872 i publicà el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín entre 1858 i 1878, a més de traduir al català la Constitució de Cadis de 1812. Com a poeta s'inspirà en Felix Maria de Samaniego, a qui també traduí. Utilitzà un estil de llengua rica i de caràcter dialectal. Escriví algunes faules i poemes, com Caçada de sa cova de Coanegra, que el 1850 incorporà a Poesies mallorquines. Redactà també alguns treballs d'història local i d'agricultura. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1124750 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16910360 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí. Col·legial de la Sapiència. Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca, des del qual difongué la valoració del català i la ideologia liberal entre la població mallorquina. Després dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Amb l'absolutisme al poder li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat. El 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina ampliada en una segona edició el 187 (ca)
  • Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí. Col·legial de la Sapiència. Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca, des del qual difongué la valoració del català i la ideologia liberal entre la població mallorquina. Després dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Amb l'absolutisme al poder li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat. El 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina ampliada en una segona edició el 187 (ca)
rdfs:label
  • Joan Josep Amengual i Reus (ca)
  • Joan Josep Amengual i Reus (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of