Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català. S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona.

Property Value
prop-ca:abans
prop-ca:almaMater
prop-ca:anys
  • 1955 (xsd:integer)
prop-ca:després
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Joaquim Carreras i Artau
prop-ca:ocupacio
  • Filòsof
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
prop-ca:títol
dbo:abstract
  • Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català. S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona. Inicia la docència superior el 1939 a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat professor adjunt a la càtedra d'Història de la Filosofia el 1947. Més tard ocuparà el càrrec definitiu de catedràtic d'Història de la Filosofia entre 1951 i 1964. Fou professor d'Història de l'Educació a la secció de Pedagogia. Conjuntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau, filòsof i catedràtic d'ètica, va obtenir el premi de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, publicant entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV. (ca)
  • Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català. S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona. Inicia la docència superior el 1939 a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat professor adjunt a la càtedra d'Història de la Filosofia el 1947. Més tard ocuparà el càrrec definitiu de catedràtic d'Història de la Filosofia entre 1951 i 1964. Fou professor d'Història de l'Educació a la secció de Pedagogia. Conjuntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau, filòsof i catedràtic d'ètica, va obtenir el premi de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, publicant entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 272064 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17547146 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català. S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona. (ca)
  • Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català. S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona. (ca)
rdfs:label
  • Joaquim Carreras i Artau (ca)
  • Joaquim Carreras i Artau (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:abans of
is prop-ca:després of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of