Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898) va ser un físic i matemàtic suís. Va estudiar a la universitat de Berlin i es va doctorar a la universitat de Basilea en 1849. El 1885, Ångström va identificar quatre ratlles en l'espectre visible de l'hidrogen, situades a longituds d'ona de 656,3 nm, 486,1 nm, 434,0 nm i 410,2 nm. Balmer estableix empíricament que aquestes quatre longituds d'ona (que constitueixen la sèrie de Balmer) es podien expressar per una fórmula, anomenada fórmula de Balmer: , (1), Es diu també que tot nombre d'ona

Property Value
prop-ca:almaMater
prop-ca:dataNaixement
  • 1 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Balmer.jpeg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Johann Jakob Balmer
prop-ca:ocupacio
prop-ca:tipusInfotaula
  • científic
dbo:abstract
  • Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898) va ser un físic i matemàtic suís. Va estudiar a la universitat de Berlin i es va doctorar a la universitat de Basilea en 1849. El 1885, Ångström va identificar quatre ratlles en l'espectre visible de l'hidrogen, situades a longituds d'ona de 656,3 nm, 486,1 nm, 434,0 nm i 410,2 nm. Balmer estableix empíricament que aquestes quatre longituds d'ona (que constitueixen la sèrie de Balmer) es podien expressar per una fórmula, anomenada fórmula de Balmer: , (1), en què n és un enter estrictament superior a 2 i RH ≡ 4G = 109677,6 cm-1 (constant de Rydberg). Aquesta fórmula va ser llavors generalitzada per Ritz i va ser verificada experimentalment pel descobriment de noves ratlles previstes per la fórmula de Rydberg-Ritz: , (2),en què p és un enter (índex de la sèrie) i n>p (índex de la ratlla). Es diu també que tot nombre d'ona d'una ratlla de l'espectre de l'àtom d'hidrogen es posa sota la forma d'una diferència de dos termes espectrals , ja que es pot reescriure (2) sota la forma (principi de combinació de Ritz). La sèrie de Balmer correspon a n= 2. Altres sèries han estat posades en evidència: sèrie de Lyman el 1916 (n = 1), Paschen el 1908 (n= 3), Brackett (n = 4), Pfund (n= 5). S'obté de fórmules equivalents per als ions anomenats hidrogenoides, és a dir, en un sol electró, com He+, amb un valor diferent de la constant de Rydberg. És igualment en un certa mesura per a l'espectre dels alcalins (que tenen un sol electró a la capa externa), a condició de modificar el segon terme en amb p<1("correcció de Rydberg"). La posada en evidència empírica de regularitats en els espectres de ratlla d'emissió (o d'absorció) dels àtoms va ser un gran descobriment, el començament d'un nou enfocament de l'espectroscòpia, però sobretot una de les primícies de la física quàntica. (ca)
  • Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898) va ser un físic i matemàtic suís. Va estudiar a la universitat de Berlin i es va doctorar a la universitat de Basilea en 1849. El 1885, Ångström va identificar quatre ratlles en l'espectre visible de l'hidrogen, situades a longituds d'ona de 656,3 nm, 486,1 nm, 434,0 nm i 410,2 nm. Balmer estableix empíricament que aquestes quatre longituds d'ona (que constitueixen la sèrie de Balmer) es podien expressar per una fórmula, anomenada fórmula de Balmer: , (1), en què n és un enter estrictament superior a 2 i RH ≡ 4G = 109677,6 cm-1 (constant de Rydberg). Aquesta fórmula va ser llavors generalitzada per Ritz i va ser verificada experimentalment pel descobriment de noves ratlles previstes per la fórmula de Rydberg-Ritz: , (2),en què p és un enter (índex de la sèrie) i n>p (índex de la ratlla). Es diu també que tot nombre d'ona d'una ratlla de l'espectre de l'àtom d'hidrogen es posa sota la forma d'una diferència de dos termes espectrals , ja que es pot reescriure (2) sota la forma (principi de combinació de Ritz). La sèrie de Balmer correspon a n= 2. Altres sèries han estat posades en evidència: sèrie de Lyman el 1916 (n = 1), Paschen el 1908 (n= 3), Brackett (n = 4), Pfund (n= 5). S'obté de fórmules equivalents per als ions anomenats hidrogenoides, és a dir, en un sol electró, com He+, amb un valor diferent de la constant de Rydberg. És igualment en un certa mesura per a l'espectre dels alcalins (que tenen un sol electró a la capa externa), a condició de modificar el segon terme en amb p<1("correcció de Rydberg"). La posada en evidència empírica de regularitats en els espectres de ratlla d'emissió (o d'absorció) dels àtoms va ser un gran descobriment, el començament d'un nou enfocament de l'espectroscòpia, però sobretot una de les primícies de la física quàntica. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 1088165 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17564772 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898) va ser un físic i matemàtic suís. Va estudiar a la universitat de Berlin i es va doctorar a la universitat de Basilea en 1849. El 1885, Ångström va identificar quatre ratlles en l'espectre visible de l'hidrogen, situades a longituds d'ona de 656,3 nm, 486,1 nm, 434,0 nm i 410,2 nm. Balmer estableix empíricament que aquestes quatre longituds d'ona (que constitueixen la sèrie de Balmer) es podien expressar per una fórmula, anomenada fórmula de Balmer: , (1), Es diu també que tot nombre d'ona (ca)
  • Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898) va ser un físic i matemàtic suís. Va estudiar a la universitat de Berlin i es va doctorar a la universitat de Basilea en 1849. El 1885, Ångström va identificar quatre ratlles en l'espectre visible de l'hidrogen, situades a longituds d'ona de 656,3 nm, 486,1 nm, 434,0 nm i 410,2 nm. Balmer estableix empíricament que aquestes quatre longituds d'ona (que constitueixen la sèrie de Balmer) es podien expressar per una fórmula, anomenada fórmula de Balmer: , (1), Es diu també que tot nombre d'ona (ca)
rdfs:label
  • Johann Balmer (ca)
  • Johann Balmer (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of