Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.

Property Value
prop-ca:almaMater
prop-ca:coautors
  • Clarisse Doris Hellman
prop-ca:cognom
  • Caspar
  • Connor
prop-ca:conegutPer
prop-ca:consulta
  • 17 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • 1993 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
prop-ca:dataDefuncio
  • 15 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 27 (xsd:integer)
prop-ca:editor
  • Clarisse Doris Hellman ed.
prop-ca:editorial
  • Courier Dover Publications
  • HarperSanFrancisco
prop-ca:imatge
  • Johannes Kepler 1610.jpg
prop-ca:isbn
  • 60750499 (xsd:integer)
  • 486676056 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • anglès
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
  • Weil der Stadt, prop d'Stuttgart, Alemanya
prop-ca:nacionalitat
  • 30 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • James A.
  • Johannes Kepler
  • Max
prop-ca:ocupacio
  • Astronomia, astrologia, matemàtiques i filosofia natural
prop-ca:organitzacio
  • Universitat de Linz
prop-ca:peu
  • Retrat de Johannes Kepler del 1610, d'autor desconegut
prop-ca:religio
prop-ca:residencia
prop-ca:tipusInfotaula
  • científic
prop-ca:títol
  • Kepler
  • Kepler's Witch: An Astronomer's Discovery of Cosmic Order Amid Religious War, Political Intrigue, and the Heresy Trial of His Mother
prop-ca:url
dbo:abstract
  • Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de matemàtiques en una escola seminarista a Graz, Àustria, com a assistent de l'astrònom Tycho Brahe, matemàtic de la cort de l'Emperador Rudolf II, professor de matemàtiques a Linz (Àustria), i un assessor del general Albrecht von Wallenstein. També va realitzar un treball fonamental en el camp de l'òptica, camp en el que destacà per haver inventat una versió millorada del telescopi refractor, el telescopi de Kepler, i va ajudar a legitimar els descobriments telescòpics del seu contemporani Galileo Galilei. Kepler va viure en una època en què no hi havia una distinció clara entre l'astronomia i l'astrologia, però tampoc no hi havia una gran divisió entre l'astronomia (una branca de les matemàtiques a l'art liberal) i la física (una branca de la filosofia natural). Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs, motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord a un pla comprensible que era accessible a través de la llum natural de la raó. Kepler descrigué la seva nova astronomia com la "física celeste", com "una excursió a la Metafísica d'Aristòtil", i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil, Sobre els Cels, la transformació de l'antiga tradició de la cosmologia física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal. Gràcies a la seva obra Somnium, se'l considera un precursor del gènere de la ciència-ficció. En 1627 va publicar les Tabulae Rudolphine, a les que va dedicar un enorme esforç, i que durant més d'un segle es van usar en tot el món per a calcular les posicions dels planetes i les estrelles. Utilitzant les lleis del moviment planetari va ser capaç de predir satisfactòriament el trànsit de Venus de l'any 1631 amb el que la seva teoria va quedar confirmada. (ca)
  • Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de matemàtiques en una escola seminarista a Graz, Àustria, com a assistent de l'astrònom Tycho Brahe, matemàtic de la cort de l'Emperador Rudolf II, professor de matemàtiques a Linz (Àustria), i un assessor del general Albrecht von Wallenstein. També va realitzar un treball fonamental en el camp de l'òptica, camp en el que destacà per haver inventat una versió millorada del telescopi refractor, el telescopi de Kepler, i va ajudar a legitimar els descobriments telescòpics del seu contemporani Galileo Galilei. Kepler va viure en una època en què no hi havia una distinció clara entre l'astronomia i l'astrologia, però tampoc no hi havia una gran divisió entre l'astronomia (una branca de les matemàtiques a l'art liberal) i la física (una branca de la filosofia natural). Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs, motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord a un pla comprensible que era accessible a través de la llum natural de la raó. Kepler descrigué la seva nova astronomia com la "física celeste", com "una excursió a la Metafísica d'Aristòtil", i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil, Sobre els Cels, la transformació de l'antiga tradició de la cosmologia física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal. Gràcies a la seva obra Somnium, se'l considera un precursor del gènere de la ciència-ficció. En 1627 va publicar les Tabulae Rudolphine, a les que va dedicar un enorme esforç, i que durant més d'un segle es van usar en tot el món per a calcular les posicions dels planetes i les estrelles. Utilitzant les lleis del moviment planetari va ser capaç de predir satisfactòriament el trànsit de Venus de l'any 1631 amb el que la seva teoria va quedar confirmada. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 21562 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17563590 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. (ca)
  • Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. (ca)
rdfs:label
  • Johannes Kepler (ca)
  • Johannes Kepler (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:epònim of
is prop-ca:estudiantsDoctorals of
is prop-ca:influiEn of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of