| Property |
Value |
| prop-ca:aEtiqueta
| |
| prop-ca:abans
| |
| prop-ca:anys
|
- 1836 (xsd:integer)
- 1840 (xsd:integer)
|
| prop-ca:carrec
| |
| prop-ca:després
| |
| prop-ca:eEtiqueta
| |
| prop-ca:escutCarrec
|
- Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
|
| prop-ca:final
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:inici
| |
| prop-ca:llocDefuncio
| |
| prop-ca:llocNaixement
| |
| prop-ca:ocupacio
| |
| prop-ca:tipusInfotaula
| |
| prop-ca:títol
| |
| dbo:abstract
|
- José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol. Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon Maria de Calatrava. Amb la mort de Ferran VII i l'arribada de la regència de Maria Cristina torna a Espanya i després del Motí de la Granja de San Ildefonso fou nomenat President del Consell de Ministres, en substitució de Francisco Javier de Istúriz encarregant la cartera d'Hisenda a Juan Álvarez Mendizábal perquè completés la reforma de la hisenda pública. El 1837 cessà com a President en benefici d'Eusebio de Bardaxí y de Azara. (ca)
- José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol. Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon Maria de Calatrava. Amb la mort de Ferran VII i l'arribada de la regència de Maria Cristina torna a Espanya i després del Motí de la Granja de San Ildefonso fou nomenat President del Consell de Ministres, en substitució de Francisco Javier de Istúriz encarregant la cartera d'Hisenda a Juan Álvarez Mendizábal perquè completés la reforma de la hisenda pública. El 1837 cessà com a President en benefici d'Eusebio de Bardaxí y de Azara. (ca)
|
| dbo:predecessor
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol. Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon Maria de Calatrava. Amb la mort de Ferran (ca)
- José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol. Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon Maria de Calatrava. Amb la mort de Ferran (ca)
|
| rdfs:label
|
- José María Calatrava (ca)
- José María Calatrava (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- José María Calatrava (ca)
- José María Calatrava (ca)
|
| is prop-ca:aNom
of | |
| is prop-ca:abans
of | |
| is prop-ca:després
of | |
| is prop-ca:kNom
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
