Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.

Property Value
prop-ca:autor
  • Christopher Woodward
prop-ca:consulta
  • 6 (xsd:integer)
prop-ca:data
  • juliol 1992
prop-ca:dataDefuncio
  • 1917 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1858 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Manchester University Press ND
prop-ca:imatge
  • JosepDomenechEstapa.jpg
prop-ca:isbn
  • 9780719035159 (xsd:double)
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Josep Domènech i Estapà
prop-ca:principalsEdificis
prop-ca:pàgines
  • 64 (xsd:integer)
prop-ca:tipusInfotaula
  • arquitecte
prop-ca:títol
  • The buildings of Europe: Barcelona
prop-ca:url
  • http://books.google.cat/books?id=KBkNAQAAIAAJ&pg=PA64
dbo:abstract
  • Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); el Palau Ramon Montaner, actual Delegació del Govern espanyol a Barcelona (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, posteriorment Museu de la Ciència de Barcelona i actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898. Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911). (ca)
  • Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); el Palau Ramon Montaner, actual Delegació del Govern espanyol a Barcelona (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, posteriorment Museu de la Ciència de Barcelona i actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898. Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911). (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 270873 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17502612 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. (ca)
  • Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. (ca)
rdfs:label
  • Josep Domènech i Estapà (ca)
  • Josep Domènech i Estapà (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:arquitecte of
is prop-ca:arquitectes of
is prop-ca:estil of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of