Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català. Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable.

Property Value
prop-ca:art
  • Tenor
prop-ca:imatge
  • Napoleon-JosepPalet-1910.jpg
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Josep Palet i Bartomeu
prop-ca:peu
  • Retrat fet pels fotògrafs Napoleon el 1910
dbo:abstract
  • Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català. Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable. Va fer una carrera internacional pels principals teatres d'Europa i Amèrica. Fou aplaudit a teatres com el Teatro Real de Madrid, on cantà diverses temporades, a Lisboa. A Itàlia, on fou un ídol mentre estigué en actiu, va recórrer els seus centres operístics més importants. Visqué a Milà durant molts anys i va debutar a La Scala l'any 1911, la qual cosa significà la seva consagració definitiva. El mateix any, Palet es va casar amb Lluïsa Erivigio. Va ser fonamentalment un intèrpret del repertori romàntic italià i també va cantar amb freqüència òperes espanyoles com Marina, participant en la primera representació d'aquesta obra al Liceu i La Dolores. La clau de l'èxit de Palet fou la de posseir una veu que modulava a voluntat. La seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts, com en els tons baixos i cadenciosos; aquesta virtut li donava un caràcter personal i una gran naturalitat interpretativa. A més, Palet posseïa un dels repertoris operístics més extensos de l'època; algú va arribar a dir que coneixia més de noranta òperes. De fet, va triomfar en òperes en les que d'altres professionals fracassaven, com fou el cas de Les Huguenots, de Meyerbeer, o els Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner. A partir del 1936, Palet es va retirar a la ciutat de Milà, on va assolir un gran renom. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, l'any 1946. Deixà enregistraments de gran qualitat. (ca)
  • Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català. Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable. Va fer una carrera internacional pels principals teatres d'Europa i Amèrica. Fou aplaudit a teatres com el Teatro Real de Madrid, on cantà diverses temporades, a Lisboa. A Itàlia, on fou un ídol mentre estigué en actiu, va recórrer els seus centres operístics més importants. Visqué a Milà durant molts anys i va debutar a La Scala l'any 1911, la qual cosa significà la seva consagració definitiva. El mateix any, Palet es va casar amb Lluïsa Erivigio. Va ser fonamentalment un intèrpret del repertori romàntic italià i també va cantar amb freqüència òperes espanyoles com Marina, participant en la primera representació d'aquesta obra al Liceu i La Dolores. La clau de l'èxit de Palet fou la de posseir una veu que modulava a voluntat. La seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts, com en els tons baixos i cadenciosos; aquesta virtut li donava un caràcter personal i una gran naturalitat interpretativa. A més, Palet posseïa un dels repertoris operístics més extensos de l'època; algú va arribar a dir que coneixia més de noranta òperes. De fet, va triomfar en òperes en les que d'altres professionals fracassaven, com fou el cas de Les Huguenots, de Meyerbeer, o els Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner. A partir del 1936, Palet es va retirar a la ciutat de Milà, on va assolir un gran renom. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, l'any 1946. Deixà enregistraments de gran qualitat. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 436009 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17523190 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català. Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable. (ca)
  • Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català. Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable. (ca)
rdfs:label
  • Josep Palet i Bartomeu (ca)
  • Josep Palet i Bartomeu (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of