Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol. Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866. El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà.

Property Value
prop-ca:article
  • Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès
prop-ca:cognom
  • Abellan i Manonellas
prop-ca:data
  • 1887 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • El cuerpo de estado mayor del ejército
prop-ca:exemplar
  • n.158
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:nom
  • Joan Anton
prop-ca:publicació
  • Ausa
prop-ca:ref
  • Abellan
  • Narracion
prop-ca:títol
  • Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876
prop-ca:url
prop-ca:volum
  • vol.22
dbo:abstract
  • Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol. Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866. Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigents del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872 i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872. Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya, càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran, però es va haver de retirar de nou a Vic. mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat. El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà. (ca)
  • Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol. Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866. Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigents del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872 i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872. Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya, càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran, però es va haver de retirar de nou a Vic. mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat. El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 467815 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 12923397 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol. Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866. El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà. (ca)
  • Juan Contreras y San Román (Pisa, 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol. Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866. El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà. (ca)
rdfs:label
  • Juan Contreras y San Román (ca)
  • Juan Contreras y San Román (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:comandant of
is prop-ca:després of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is foaf:primaryTopic of