Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià o Ceret, 1828 - Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol (sic) de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888 va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seua traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desem

Property Value
prop-ca:any
  • 1870 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
prop-ca:lloc
  • Perpignan
prop-ca:peu
  • Retrat de Justí Pepratx a la fi del segle XX
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
prop-ca:títol
  • Société pour le développement et la défense du commerce et de l'industrie des Pyrénées-Orientales - Rapport sur le but et les avantages de la Société
  • exemplar digitalitzat
prop-ca:url
dbo:abstract
  • Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià o Ceret, 1828 - Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol (sic) de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888 va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seua traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desembre de 1883. Justí Pepratx esdevingué membre del Consistori el 1884, i fou designat per a pronunciar el discurs de gràcies. Fou nomenat cavaller de l'ordre reial de Carles III d'Espanya, el 1885. A Perpinyà, Pepratx va assistir, mants cops, a les assemblees municipals, literàries, financeres i econòmiques. Per al seu enterrament Verdaguer escrigué un article Enterro de Justí Pepratx publicat a Lo Pensament Català (el 5 de gener de 1902). El seu fill, del mateix nom, fou un dels fundadors i el director de l'Estudiantina de Perpinyà. (ca)
  • Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià o Ceret, 1828 - Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol (sic) de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888 va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seua traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desembre de 1883. Justí Pepratx esdevingué membre del Consistori el 1884, i fou designat per a pronunciar el discurs de gràcies. Fou nomenat cavaller de l'ordre reial de Carles III d'Espanya, el 1885. A Perpinyà, Pepratx va assistir, mants cops, a les assemblees municipals, literàries, financeres i econòmiques. Per al seu enterrament Verdaguer escrigué un article Enterro de Justí Pepratx publicat a Lo Pensament Català (el 5 de gener de 1902). El seu fill, del mateix nom, fou un dels fundadors i el director de l'Estudiantina de Perpinyà. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 144496 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17562829 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià o Ceret, 1828 - Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol (sic) de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888 va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seua traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desem (ca)
  • Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià o Ceret, 1828 - Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord. Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol (sic) de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888 va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantingué una correspondència abundant. La seua traducció de L'Atlàntida tingué cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desem (ca)
rdfs:label
  • Justí Pepratx (ca)
  • Justí Pepratx (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of