La Gioconda és una òpera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue de Víctor Hugo. Es va estrenar a La Scala de Milà el 8 d'abril de 1876. Malgrat l'èxit de públic i crítica de l'estrena, el compositor va reconstruir l'obra que es va tornar a estrenar a La Scala el 12 de febrer de 1880.

Property Value
prop-ca:actes
  • Quatre
prop-ca:any
  • 1989 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
prop-ca:basada
prop-ca:capítol
  • Ponchielli
prop-ca:cognom
  • Alier
  • García Pérez
prop-ca:colorcomposicio
  • òpera
prop-ca:compositor
prop-ca:descripcióImatge
  • Portada del primer llibret de 1876
prop-ca:director
prop-ca:editorial
  • Planeta-De Agostini
  • Edidiones Robinbook
prop-ca:enllaçautor
  • Roger Alier
prop-ca:escenari
  • La Scala de Milà
prop-ca:estrena
  • 8 (xsd:integer)
prop-ca:estrenaliceu
  • 26 (xsd:integer)
prop-ca:gènere
  • Grand Opéra
prop-ca:imatge
  • 220 (xsd:integer)
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • castellà
prop-ca:llenguaOriginal
prop-ca:llibretista
prop-ca:lloc
  • Barcelona
prop-ca:nom
  • Jesús
  • Roger
prop-ca:personatges
  • * La Gioconda, cantant ambulant * Laura Adorno, genovesa, muller d'Alvise Badoero * Alvise Badoero, un dels caps de la Inquisició de l'Estat * La Cieca, mare de la Gioconda * Enzo Grimaldo, príncep genovès * Barnaba, confident de la Inquisició * Zuàne, regatista * Un cantant * Isèpo, escrivà públic * Un pilot * Monjos, operaris, senadors, cavallers, dames, màscares, poble, mariners, mossos, cantors, cavallers de la Companyia de la Calça, frares * Massers, escuders, esbirros, cornetes, dàlmates, moros, el gran canceller, un regatista, el consell dels deu, sis escolans, un contramestre, un mestre de veles, un serf moro, el Dogo
prop-ca:títol
  • La Gioconda
  • La Gran Ópera
  • Guía Universal de la ópera
prop-ca:volum
  • quatre
  • segon
dbo:abstract
  • La Gioconda és una òpera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue de Víctor Hugo. Es va estrenar a La Scala de Milà el 8 d'abril de 1876. Malgrat l'èxit de públic i crítica de l'estrena, el compositor va reconstruir l'obra que es va tornar a estrenar a La Scala el 12 de febrer de 1880. Boito formava part de la scapigliatura, un moviment progressista i iconoclasta en rebel·lia contra els estils i les idees del moment. Va traslladar l'acció de la Pàdua del segle XVI a la Venècia del XVII i va accentuar el romanticisme exagerat de l'autor francès per acabar escrivint un drama macabre on, entre els amors i els desamors, la mort aguaita sempre als protagonistes. L'òpera, que se situa en temps de carnaval, explica la trista història d'una cantant de carrer enamorada d'un noble, però no corresposta, i al mateix temps víctima de l'assetjament luxuriós de Barnabas, un espia de la Inquisició. La Gioconda està construïda sobre el model de la grand-opéra amb forts trets passionals i dramàtics i amb una escriptura vocal i efectes teatrals que preanuncien el verisme. (ca)
  • La Gioconda és una òpera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue de Víctor Hugo. Es va estrenar a La Scala de Milà el 8 d'abril de 1876. Malgrat l'èxit de públic i crítica de l'estrena, el compositor va reconstruir l'obra que es va tornar a estrenar a La Scala el 12 de febrer de 1880. Boito formava part de la scapigliatura, un moviment progressista i iconoclasta en rebel·lia contra els estils i les idees del moment. Va traslladar l'acció de la Pàdua del segle XVI a la Venècia del XVII i va accentuar el romanticisme exagerat de l'autor francès per acabar escrivint un drama macabre on, entre els amors i els desamors, la mort aguaita sempre als protagonistes. L'òpera, que se situa en temps de carnaval, explica la trista història d'una cantant de carrer enamorada d'un noble, però no corresposta, i al mateix temps víctima de l'assetjament luxuriós de Barnabas, un espia de la Inquisició. La Gioconda està construïda sobre el model de la grand-opéra amb forts trets passionals i dramàtics i amb una escriptura vocal i efectes teatrals que preanuncien el verisme. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 199079 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16843687 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Gioconda és una òpera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue de Víctor Hugo. Es va estrenar a La Scala de Milà el 8 d'abril de 1876. Malgrat l'èxit de públic i crítica de l'estrena, el compositor va reconstruir l'obra que es va tornar a estrenar a La Scala el 12 de febrer de 1880. (ca)
  • La Gioconda és una òpera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue de Víctor Hugo. Es va estrenar a La Scala de Milà el 8 d'abril de 1876. Malgrat l'èxit de públic i crítica de l'estrena, el compositor va reconstruir l'obra que es va tornar a estrenar a La Scala el 12 de febrer de 1880. (ca)
rdfs:label
  • La Gioconda (Ponchielli) (ca)
  • La Gioconda (Ponchielli) (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of