| dbo:abstract
|
- La Liburna o Liburnica és una embarcació que va tenir el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria. Amb l'auxili d'aquestes naus va vèncer August a Marc Antoni en la cèlebre batalla d'Actium i des de llavors se'ls va donar la preferència a les armades romanes. Les construïen amb les fustes de xiprer, de làrix i d'avet, amb clavaó de coure amb preferència a la de ferro. Hi havia liburnes amb un ordre de remers (monorremes), com diu Augustine Jal en la seva obra Arquéologie Navale , París, 1840. Afegeix que devien ser lleugeres, fàcils de governar i poc elevades. Altres més capaços, de dos, tres, quatre, cinc i fins i tot asseguraven que en la batalla d'Actium n'hi va haver de sis ordres i de més, com admet Vegeci en Epitoma rei militaris . Segons Eutropi portaven esperó. Cadascuna tenia un contramestre (còmit segons la denominació medieval) que ensenyava i exercitava diàriament en les seves respectives maniobres als remers, pilots i soldats. Les majors portaven d'avançada una falua de quaranta rems per fer la descoberta, sorprendre les naus enemigues, interceptar els seus combois i avisar de la seva derrota i de les seves intencions. Perquè no fossin albirades pels enemics les pintaven, així com les veles i eixàrcies d'un color "verd marí" perquè passessin inadvertides al mar i del mateix color vestien als mariners i soldats que anaven embarcats en aquestes naus. (ca)
- La Liburna o Liburnica és una embarcació que va tenir el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria. Amb l'auxili d'aquestes naus va vèncer August a Marc Antoni en la cèlebre batalla d'Actium i des de llavors se'ls va donar la preferència a les armades romanes. Les construïen amb les fustes de xiprer, de làrix i d'avet, amb clavaó de coure amb preferència a la de ferro. Hi havia liburnes amb un ordre de remers (monorremes), com diu Augustine Jal en la seva obra Arquéologie Navale , París, 1840. Afegeix que devien ser lleugeres, fàcils de governar i poc elevades. Altres més capaços, de dos, tres, quatre, cinc i fins i tot asseguraven que en la batalla d'Actium n'hi va haver de sis ordres i de més, com admet Vegeci en Epitoma rei militaris . Segons Eutropi portaven esperó. Cadascuna tenia un contramestre (còmit segons la denominació medieval) que ensenyava i exercitava diàriament en les seves respectives maniobres als remers, pilots i soldats. Les majors portaven d'avançada una falua de quaranta rems per fer la descoberta, sorprendre les naus enemigues, interceptar els seus combois i avisar de la seva derrota i de les seves intencions. Perquè no fossin albirades pels enemics les pintaven, així com les veles i eixàrcies d'un color "verd marí" perquè passessin inadvertides al mar i del mateix color vestien als mariners i soldats que anaven embarcats en aquestes naus. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La Liburna o Liburnica és una embarcació que va tenir el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria. Amb l'auxili d'aquestes naus va vèncer August a Marc Antoni en la cèlebre batalla d'Actium i des de llavors se'ls va donar la preferència a les armades romanes. Les construïen amb les fustes de xiprer, de làrix i d'avet, amb clavaó de coure amb preferència a la de ferro. (ca)
- La Liburna o Liburnica és una embarcació que va tenir el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria. Amb l'auxili d'aquestes naus va vèncer August a Marc Antoni en la cèlebre batalla d'Actium i des de llavors se'ls va donar la preferència a les armades romanes. Les construïen amb les fustes de xiprer, de làrix i d'avet, amb clavaó de coure amb preferència a la de ferro. (ca)
|
