La liqüefacció del sòl descriu el comportament dels sòls que, sota una càrrega, de sobte pateixen una transició des de l'estat sòlid a l'estat liqüefet, o a tenir la consistència d'un líquid pesat. La liqüefacció és més probable que tingui lloc en sòls granulars sense cohesió a poc saturats amb drenatge deficient, tal com passa en sorres llimoses, o en sorres i graves tapades o que contenen capes de sediments impermeables. Durant la càrrega, que normalment és cíclica i sense drenatge, per exemple càrrega en un terratrèmol, els grans de sorra poc cohesionats tendeixen a decréixer en volum, cosa que produeix un increment de la seva pressió, sobre els porus ocupats per l'aigua, i en conseqüència una davallada de la força de resistència al cisallament i per tant de la seva resistència total.

Property Value
dbo:abstract
  • La liqüefacció del sòl descriu el comportament dels sòls que, sota una càrrega, de sobte pateixen una transició des de l'estat sòlid a l'estat liqüefet, o a tenir la consistència d'un líquid pesat. La liqüefacció és més probable que tingui lloc en sòls granulars sense cohesió a poc saturats amb drenatge deficient, tal com passa en sorres llimoses, o en sorres i graves tapades o que contenen capes de sediments impermeables. Durant la càrrega, que normalment és cíclica i sense drenatge, per exemple càrrega en un terratrèmol, els grans de sorra poc cohesionats tendeixen a decréixer en volum, cosa que produeix un increment de la seva pressió, sobre els porus ocupats per l'aigua, i en conseqüència una davallada de la força de resistència al cisallament i per tant de la seva resistència total. Els dipòsits més susceptibles a la liqüefacció són els de l'època del principi de l'Holocè (fa uns 10.000 anys), sorres i llims de mida granular similar en capes, de com a mínim 1 m de gruix, i saturades d'aigua. Aquests dipòsits acostumen a estar en les ribes dels rius, les platges, les dunes i en els llocs on s'acumulen loess i sorra. La resistència a la liqüefacció dels sòls poc consistents dependrà de la densitat del sòl, la resistència, l'estructura del sòl, la magnitud i durada del cicle de càrrega i fins a quin punt hi ha una inversió de la resistència al cisallament. La liqüefacció del sòl va ésser el principal factor de destrucció en els terratrèmols de Niigata al Japói el terratrèmol de 1964 a Alaska. També ho va ser en el terratrèmol de 1989 a San Francisco. (ca)
  • La liqüefacció del sòl descriu el comportament dels sòls que, sota una càrrega, de sobte pateixen una transició des de l'estat sòlid a l'estat liqüefet, o a tenir la consistència d'un líquid pesat. La liqüefacció és més probable que tingui lloc en sòls granulars sense cohesió a poc saturats amb drenatge deficient, tal com passa en sorres llimoses, o en sorres i graves tapades o que contenen capes de sediments impermeables. Durant la càrrega, que normalment és cíclica i sense drenatge, per exemple càrrega en un terratrèmol, els grans de sorra poc cohesionats tendeixen a decréixer en volum, cosa que produeix un increment de la seva pressió, sobre els porus ocupats per l'aigua, i en conseqüència una davallada de la força de resistència al cisallament i per tant de la seva resistència total. Els dipòsits més susceptibles a la liqüefacció són els de l'època del principi de l'Holocè (fa uns 10.000 anys), sorres i llims de mida granular similar en capes, de com a mínim 1 m de gruix, i saturades d'aigua. Aquests dipòsits acostumen a estar en les ribes dels rius, les platges, les dunes i en els llocs on s'acumulen loess i sorra. La resistència a la liqüefacció dels sòls poc consistents dependrà de la densitat del sòl, la resistència, l'estructura del sòl, la magnitud i durada del cicle de càrrega i fins a quin punt hi ha una inversió de la resistència al cisallament. La liqüefacció del sòl va ésser el principal factor de destrucció en els terratrèmols de Niigata al Japói el terratrèmol de 1964 a Alaska. També ho va ser en el terratrèmol de 1989 a San Francisco. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 549959 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16241543 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La liqüefacció del sòl descriu el comportament dels sòls que, sota una càrrega, de sobte pateixen una transició des de l'estat sòlid a l'estat liqüefet, o a tenir la consistència d'un líquid pesat. La liqüefacció és més probable que tingui lloc en sòls granulars sense cohesió a poc saturats amb drenatge deficient, tal com passa en sorres llimoses, o en sorres i graves tapades o que contenen capes de sediments impermeables. Durant la càrrega, que normalment és cíclica i sense drenatge, per exemple càrrega en un terratrèmol, els grans de sorra poc cohesionats tendeixen a decréixer en volum, cosa que produeix un increment de la seva pressió, sobre els porus ocupats per l'aigua, i en conseqüència una davallada de la força de resistència al cisallament i per tant de la seva resistència total. (ca)
  • La liqüefacció del sòl descriu el comportament dels sòls que, sota una càrrega, de sobte pateixen una transició des de l'estat sòlid a l'estat liqüefet, o a tenir la consistència d'un líquid pesat. La liqüefacció és més probable que tingui lloc en sòls granulars sense cohesió a poc saturats amb drenatge deficient, tal com passa en sorres llimoses, o en sorres i graves tapades o que contenen capes de sediments impermeables. Durant la càrrega, que normalment és cíclica i sense drenatge, per exemple càrrega en un terratrèmol, els grans de sorra poc cohesionats tendeixen a decréixer en volum, cosa que produeix un increment de la seva pressió, sobre els porus ocupats per l'aigua, i en conseqüència una davallada de la força de resistència al cisallament i per tant de la seva resistència total. (ca)
rdfs:label
  • Liqüefacció del sòl (ca)
  • Liqüefacció del sòl (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of