Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida en 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les que es va instaurar definitivament la Tercera República francesa. Anteriorment, de 1871 a 1873, S'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de President de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys per el president.

Property Value
dbo:abstract
  • Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida en 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les que es va instaurar definitivament la Tercera República francesa. Anteriorment, de 1871 a 1873, S'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de President de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys per el president. Tres Lleis Constitucionals varen organitzar el règim republicà: * La llei del 24 de febrer de 1875, sobre l'organització del Senat. * La llei del 25 de febrer de 1875, sobre l'organització dels poders públics. * La llei del 16 de juliol de 1875, sobre les relacions entre els poders públics. Va ser la primera i única vegada que una república francesa no va quedar definida o organitzada mitjançant una veritable constitució. Aquestes tres lleis serien lleugerament modificades o reformades. Aquestes reformes varen ser: * Llei del 21 de juny de 1879. Deroga l'article 9 de la llei del 25 de febrer, que establia Versalles com a seu del Govern i de l'Assemblea Nacional. * Llei del 24 d'agost de 1884. Reduir de 3 a 2 mesos l'elecció de les Càmeres Legislatives en cas de ser dissoltes. Reforma del Senat que passa a ser elegit integralment. La forma republicana de govern no pot ser objecte de revisió constitucional i els membres de les famílies que regnen França no són elegibles a la Presidència de la República. * Llei del 10 d'agost de 1926, que estableix que l'autonomia en la gestió de comptes de la defensa nacional i amortització del deute públic té el caràcter constitucional. No varen ser derogades fins a la promulgació de la constitució del 27 d'octubre de 1946, encara que foren suspeses «de facto» entre el 10 de juliol de 1940, data del vot de plens poders a Pétain que va establir un règim de col·laboració amb l'ocupant nazi, i la promulgació de la constitució de la Quarta República. La llei constitucional del 2 de novembre de 1945 va establir un govern provisional de la República Francesa, mantenint la inaplicabilitat de les lleis constitucionals de 1875 fins a l'aprovació de la nova Constitució. (ca)
  • Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida en 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les que es va instaurar definitivament la Tercera República francesa. Anteriorment, de 1871 a 1873, S'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de President de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys per el president. Tres Lleis Constitucionals varen organitzar el règim republicà: * La llei del 24 de febrer de 1875, sobre l'organització del Senat. * La llei del 25 de febrer de 1875, sobre l'organització dels poders públics. * La llei del 16 de juliol de 1875, sobre les relacions entre els poders públics. Va ser la primera i única vegada que una república francesa no va quedar definida o organitzada mitjançant una veritable constitució. Aquestes tres lleis serien lleugerament modificades o reformades. Aquestes reformes varen ser: * Llei del 21 de juny de 1879. Deroga l'article 9 de la llei del 25 de febrer, que establia Versalles com a seu del Govern i de l'Assemblea Nacional. * Llei del 24 d'agost de 1884. Reduir de 3 a 2 mesos l'elecció de les Càmeres Legislatives en cas de ser dissoltes. Reforma del Senat que passa a ser elegit integralment. La forma republicana de govern no pot ser objecte de revisió constitucional i els membres de les famílies que regnen França no són elegibles a la Presidència de la República. * Llei del 10 d'agost de 1926, que estableix que l'autonomia en la gestió de comptes de la defensa nacional i amortització del deute públic té el caràcter constitucional. No varen ser derogades fins a la promulgació de la constitució del 27 d'octubre de 1946, encara que foren suspeses «de facto» entre el 10 de juliol de 1940, data del vot de plens poders a Pétain que va establir un règim de col·laboració amb l'ocupant nazi, i la promulgació de la constitució de la Quarta República. La llei constitucional del 2 de novembre de 1945 va establir un govern provisional de la República Francesa, mantenint la inaplicabilitat de les lleis constitucionals de 1875 fins a l'aprovació de la nova Constitució. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1093018 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17212247 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida en 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les que es va instaurar definitivament la Tercera República francesa. Anteriorment, de 1871 a 1873, S'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de President de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys per el president. (ca)
  • Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida en 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les que es va instaurar definitivament la Tercera República francesa. Anteriorment, de 1871 a 1873, S'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de President de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys per el president. (ca)
rdfs:label
  • Lleis constitucionals franceses de 1875 (ca)
  • Lleis constitucionals franceses de 1875 (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of