Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits.

Property Value
dbo:abstract
  • Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. Les llengües romàniques, incloent el català, són exemples de llengües SVO, junt amb l'anglès, les llengües xineses, l'hebreu modern, el finès, el rus, el suahili, el polonès, l'indonesi, i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües. La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits. (ca)
  • Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. Les llengües romàniques, incloent el català, són exemples de llengües SVO, junt amb l'anglès, les llengües xineses, l'hebreu modern, el finès, el rus, el suahili, el polonès, l'indonesi, i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües. La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 829603 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 13850283 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits. (ca)
  • Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits. (ca)
rdfs:label
  • Llengua SVO (ca)
  • Llengua SVO (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of