| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1802 (xsd:integer)
- 1894 (xsd:integer)
- 1932 (xsd:integer)
- 1940 (xsd:integer)
- [entre 1764 i 1767]
|
| prop-ca:cognom
|
- Collell
- Casanovas
- Gros i Pujol
- Galobardes
- Gudiol
- Casadevall
- Gallissà i Costa
- Llàtzer de Dou i de Bassols
|
| prop-ca:data
|
- 5 (xsd:integer)
- 22 (xsd:integer)
- 1980 (xsd:integer)
|
| prop-ca:editorial
|
- Biblioteca Balmes
- Biblioteca de Catalunya, ms. 2520
- Imp. Portavella
- Imp. Ramon Anglada
- Cervariae Lacetanorum : typis mandabat sub prelo academico Sigismundus Bou et Baranera,
- Cervariae Lacetanorum : typis academicis excudebat Sigismundus Bou et Baranera
|
| prop-ca:exemplar
|
- Núm. 3.966
- Núm. 420
- Núm. IX
|
| prop-ca:lloc
| |
| prop-ca:nom
|
- Ignasi
- Jaume
- Josep
- Miquel
- Ramon
- Llucià
|
| prop-ca:publicació
|
- Ausa
- Gazeta Montanyesa
- Gazeta de Vich
|
| prop-ca:pàgines
| |
| prop-ca:títol
|
- De vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo, iurisconsulti barcinonensis in Cervariense Academia Iuris Civilis Primarii, antecessoris emeriti Commentariorum libri IIII / auctore Luciano Gallisá et Costa
- La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura
- Nota sobre el P. Gallisà
- P. Luciano Gallisà i Costa, discurso biográdico
- Universae Philosophiae Institutiones ad usum, rationemque scholarum Societatis Jesu accomodatae [Manuscrit]
- Josep Finestres : Estudis biogràfics ; Estudi preliminar. Elogi. funeral. Vida i escrits. Documents
- El Padre Gallisà y el Marqués de Avilés. Discurso biográfico
- Commentariorum de vommentariorum de vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo primarii in Cervariensi Academia I. civ. professoris emeriti pars altera
- Segon centenari del naixement del insigne jesuita vigatà M.R.P. Llucià Gallisà Costa
|
| prop-ca:volum
| |
| dbo:abstract
|
- Llucià Gallissà i Costa (Vic, Osona, 5 de desembre de 1731 — Vic, Osona, 10 de novembre de 1810) va ser un humanista, bibliotecari i erudit català. Essent el tercer de sis germans, ingressà molt jove a la Companyia de Jesús, el 3 de setembre de 1746. El 1759, com a professor, ensenyà humanitats -primer Retòrica i, posteriorment, Poètica i Filosofia- a la Universitat de Cervera. En arribar a Cervera, conegué als erudits Josep Finestres i Monsalvo i el també jesuïta Bartomeu Pou i Puigserver, amb els quals compartí amistat i, també l'ajudaren a consolidar la seva formació humanística. Després de l’exili dels jesuïtes el 1767, es traslladà a Itàlia i, finalment, s'estableix a Ferrara, on, després d'acreditar els seus coneixements, és nomenat prefecte de la Biblioteca Pública de la Universitat. En la nova destinació, aprofità per ampliar els seus estudis i coneixements. Així, va completar els estudis de Dret, doctorant-se en Dret civil a la ciutat de Cesena l'abril de 1779. A partir de 1785, es va dedicar a viatjar per Itàlia, instal·lant-se tres mesos a Roma, on va ser rebut pel Papa Pius VI. Publicà diversos poemes en grec i en llatí, en espanyol i en francès. Com a integrant de la Il·lustració, s'interessà i implica amb els pensadors del seu temps. Més enllà de la seva tasca professional de bibliotecari, en l'àmbit particular, va aconseguir conformar una important biblioteca. Retornà a Vic el 1798, essent substituït a la Biblioteca de la Universitat de Ferrara pel també jesuïta Onofre Pratdesaba. A Vic, va redactar, en llatí clàssic, la seva obra més important, d'interès per a la història de la introducció de l’humanisme a la Universitat de Barcelona i sobretot per a la història de la Universitat de Cervera: De vita et scriptis Iosephi Finestres et de Monsalvo (Vic 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932). (ca)
- Llucià Gallissà i Costa (Vic, Osona, 5 de desembre de 1731 — Vic, Osona, 10 de novembre de 1810) va ser un humanista, bibliotecari i erudit català. Essent el tercer de sis germans, ingressà molt jove a la Companyia de Jesús, el 3 de setembre de 1746. El 1759, com a professor, ensenyà humanitats -primer Retòrica i, posteriorment, Poètica i Filosofia- a la Universitat de Cervera. En arribar a Cervera, conegué als erudits Josep Finestres i Monsalvo i el també jesuïta Bartomeu Pou i Puigserver, amb els quals compartí amistat i, també l'ajudaren a consolidar la seva formació humanística. Després de l’exili dels jesuïtes el 1767, es traslladà a Itàlia i, finalment, s'estableix a Ferrara, on, després d'acreditar els seus coneixements, és nomenat prefecte de la Biblioteca Pública de la Universitat. En la nova destinació, aprofità per ampliar els seus estudis i coneixements. Així, va completar els estudis de Dret, doctorant-se en Dret civil a la ciutat de Cesena l'abril de 1779. A partir de 1785, es va dedicar a viatjar per Itàlia, instal·lant-se tres mesos a Roma, on va ser rebut pel Papa Pius VI. Publicà diversos poemes en grec i en llatí, en espanyol i en francès. Com a integrant de la Il·lustració, s'interessà i implica amb els pensadors del seu temps. Més enllà de la seva tasca professional de bibliotecari, en l'àmbit particular, va aconseguir conformar una important biblioteca. Retornà a Vic el 1798, essent substituït a la Biblioteca de la Universitat de Ferrara pel també jesuïta Onofre Pratdesaba. A Vic, va redactar, en llatí clàssic, la seva obra més important, d'interès per a la història de la introducció de l’humanisme a la Universitat de Barcelona i sobretot per a la història de la Universitat de Cervera: De vita et scriptis Iosephi Finestres et de Monsalvo (Vic 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932). (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Llucià Gallissà i Costa (Vic, Osona, 5 de desembre de 1731 — Vic, Osona, 10 de novembre de 1810) va ser un humanista, bibliotecari i erudit català. Essent el tercer de sis germans, ingressà molt jove a la Companyia de Jesús, el 3 de setembre de 1746. El 1759, com a professor, ensenyà humanitats -primer Retòrica i, posteriorment, Poètica i Filosofia- a la Universitat de Cervera. En arribar a Cervera, conegué als erudits Josep Finestres i Monsalvo i el també jesuïta Bartomeu Pou i Puigserver, amb els quals compartí amistat i, també l'ajudaren a consolidar la seva formació humanística. Després de l’exili dels jesuïtes el 1767, es traslladà a Itàlia i, finalment, s'estableix a Ferrara, on, després d'acreditar els seus coneixements, és nomenat prefecte de la Biblioteca Pública de la Universitat (ca)
- Llucià Gallissà i Costa (Vic, Osona, 5 de desembre de 1731 — Vic, Osona, 10 de novembre de 1810) va ser un humanista, bibliotecari i erudit català. Essent el tercer de sis germans, ingressà molt jove a la Companyia de Jesús, el 3 de setembre de 1746. El 1759, com a professor, ensenyà humanitats -primer Retòrica i, posteriorment, Poètica i Filosofia- a la Universitat de Cervera. En arribar a Cervera, conegué als erudits Josep Finestres i Monsalvo i el també jesuïta Bartomeu Pou i Puigserver, amb els quals compartí amistat i, també l'ajudaren a consolidar la seva formació humanística. Després de l’exili dels jesuïtes el 1767, es traslladà a Itàlia i, finalment, s'estableix a Ferrara, on, després d'acreditar els seus coneixements, és nomenat prefecte de la Biblioteca Pública de la Universitat (ca)
|
| rdfs:label
|
- Llucià Gallissà i Costa (ca)
- Llucià Gallissà i Costa (ca)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is foaf:primaryTopic
of | |
