About DBpedia

About: Lluna

An Entity of Type : Thing, from Named Graph : http://ca.dbpedia.org, within Data Space : ca.dbpedia.org

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)  i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics.

Property Value
prop-ca:adjectives
  • lunar
  • selènic
prop-ca:albedo
  • 0.136000 (xsd:double)
prop-ca:alineació
  • right
prop-ca:amplada
  • 30 (xsd:integer)
  • 150 (xsd:integer)
  • 170 (xsd:integer)
  • 200 (xsd:integer)
  • 250 (xsd:integer)
prop-ca:angularSize
prop-ca:any
  • 1977 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2011 (xsd:integer)
prop-ca:apoapsis
  • 405400.0
prop-ca:apsis
  • gee
prop-ca:atmosphere
  • yes
prop-ca:atmosphereComposition
prop-ca:axialTilt
  • 1.542400 (xsd:double)
  • 6.687000 (xsd:double)
prop-ca:background
  • #ddd
prop-ca:bibcode
  • 1977 (xsd:integer)
prop-ca:caption
prop-ca:coautors
  • Paul Spudis
  • Wieczorek, M.; Shearer, C.; Neal, C.
prop-ca:cognom
  • Bansal
  • Brunner
  • Bussey
  • Cadogan
  • Cain
  • Chu
  • Dambeck
  • Harland
  • Jaumann
  • Jolliff
  • Jones
  • Korotev
  • Köhler
  • Lambeck
  • Lucey
  • Mackenzie
  • McFadden
  • Moore
  • Needham
  • North
  • Paech
  • Spudis
  • Taylor
  • Teague
  • Weigand
  • Wieczorek
  • Wilhelms
  • Wlasuk
prop-ca:commons
  • Moon
prop-ca:consulta
  • 1 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 12 (xsd:integer)
prop-ca:direcció
  • horizontal
  • vertical
prop-ca:displayAuthors
  • 1 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
prop-ca:doi
  • 101098 (xsd:integer)
  • 102138 (xsd:integer)
prop-ca:editor
  • Lunar and Planetary Institute
  • NASA
  • Planetary Science Research Discoveries
  • Universe Today
prop-ca:editorial
  • dbpedia-ca:Cambridge_University_Press
  • Academic Press
  • Bild der Wissenschaft
  • Cambridge Univ. Press
  • Cambridge University Press
  • Caves Books
  • Fackelträger
  • John Wiley & Sons, Inc
  • Kunstmann
  • Min. Soc. Amer.
  • Mind Melodies
  • Oculum
  • Smithsonian Institution Press
  • Spring
  • Springer
  • Sterling Publishing Co.
  • University of Arizona Press
prop-ca:exemplar
  • 1 (xsd:integer)
  • 7 (xsd:integer)
  • 1347 (xsd:integer)
prop-ca:float
  • center
prop-ca:height
  • 228 (xsd:integer)
  • 905 (xsd:integer)
  • 1500 (xsd:integer)
  • 6082 (xsd:integer)
  • 18000 (xsd:integer)
  • 18622 (xsd:integer)
prop-ca:image
  • 14 (xsd:integer)
  • LRO WAC Nearside Mosaic.jpg
  • LRO WAC North Pole Mosaic .jpg
  • LRO WAC South Pole Mosaic.jpg
  • Moon Farside LRO.jpg
  • PIA18821-LunarGrailMission-OceanusProcellarum-Rifts-Closeup-20141001.jpg
  • PIA18822-LunarGrailMission-OceanusProcellarum-Rifts-Overall-20141001.jpg
prop-ca:imatge
  • Flag of the Red Crescent.svg
  • LRO WAC North Pole Mosaic .jpg
  • LRO WAC South Pole Mosaic.jpg
  • Moon gravity acceleration map LGM2011.jpg
  • Moonstar.jpg
  • PIA16587 - GRAIL's Gravity Field of the Moon.jpg
  • STEREO-B solar eclipse.jpg
  • Solar_eclipse_1999_4_NR.jpg
prop-ca:inclination
prop-ca:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 1 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:issn
  • 6 (xsd:integer)
  • 1431 (xsd:integer)
prop-ca:llengua
  • anglès
prop-ca:lloc
  • Berlín, Alemanya
  • Chantilly, Virginia
  • Colònia, Alemanya
  • Erlangen, Alemanya
  • Hoboken, New Jersey
  • Londres
  • Munic, Alemanya
  • Nova Delhi
  • Tucson, Arizona
  • Washington
prop-ca:magnitude
  • −12,74
  • −2,5 a −12,9
prop-ca:maxTemp
  • 230.0
  • 390.0
prop-ca:meanTemp
  • 130.0
  • 220.0
prop-ca:minTemp
  • 100.0
  • 70.0
prop-ca:name
  • Lluna
prop-ca:nom
  • Alan
  • B.
  • Bernd
  • D.E.
  • Dana
  • David M.
  • E.M.
  • Fraser
  • Gerald
  • Joseph
  • K.
  • Lucy-Ann
  • M.
  • Malti
  • Mario
  • P.
  • P. D.
  • Patrick
  • Peter H.
  • Peter T.
  • Ralf
  • Randy L.
  • S.R.
  • Thorsten
  • Ulrich
  • Wolfgang
prop-ca:periapsis
  • 362600.0
prop-ca:peu
  • dbpedia-ca:Pol_nord_lunar
  • dbpedia-ca:Pol_sud_lunar
  • Camp gravitatori de la Lluna
  • L'eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999
  • Des de la Terra, la mida aparent del Sol i la Lluna és la mateixa. Des d'un satèl·lit en òrbita terrestre, la Lluna pot semblar més petita que el Sol.
  • La Mitja Lluna Roja és el símbol de l'organització Creu roja internacional en alguns països islàmics.
  • El creixent lunar i estrella és un dels símbols de l'Islam i apareix en les banderes Turquia, d'Algèria i del Pakistan, entre d'altres.
  • La Lluna passant per davant del Sol, vista des de la nau espacial STEREO-B
  • Acceleració de la gravetat a la superfície de la Lluna em m/s². A l'esquerra: cara visible. A la dreta: cara oculta
prop-ca:place
  • Taipei
prop-ca:publicació
prop-ca:pàgina
  • 307 (xsd:integer)
  • 721 (xsd:integer)
prop-ca:pàgines
  • 48 (xsd:integer)
  • 83 (xsd:integer)
  • 120 (xsd:integer)
  • 181 (xsd:integer)
  • 221 (xsd:integer)
  • 381 (xsd:integer)
  • 391 (xsd:integer)
  • 545 (xsd:integer)
  • 992 (xsd:integer)
prop-ca:rotVelocity
  • 4.627
prop-ca:satelliteOf
prop-ca:surfacePressure
  • 10.0
prop-ca:symbol
  • 19 (xsd:integer)
prop-ca:tempName
  • 85 (xsd:integer)
  • Equador
prop-ca:title
  • La Lluna
  • Lluna – Oceanus Procellarum
prop-ca:totalWidth
  • 800 (xsd:integer)
prop-ca:títol
  • Understanding the lunar surface and space-Moon interactions
  • Tidal Dissipation in the Oceans: Astronomical, Geophysical and Oceanographic Consequences
  • Fotografischer Mondatlas. 69 Mondregionen in hochauflösenden Fotos.
  • Science and Civilization in China, Volume III: Mathematics and the Sciences of the Heavens and Earth
  • To a Rocky Moon: A Geologist's History of Lunar Exploration
  • Apollo Lunar Surface Journal
  • Der Mond bebt.
  • Der Mond. Entstehung, Erforschung, Raumfahrt.
  • Encyclopedia of the Solar System
  • Exploring the Moon
  • Exploring the moon. The Apollo expeditions.
  • Geologic History of the Moon
  • Mond. Die Geschichte einer Faszination.
  • Moon Articles
  • New views of the Moon
  • Observing the Moon
  • Observing the Moon: A modern astronomer's guide
  • On the Moon
  • Solar system evolution
  • The Big Splat, or How Our Moon Came to Be
  • The Clementine Atlas of the Moon
  • The Moon: our sister planet
  • The Once and Future Moon
  • The Project Apollo Archive
  • Where does the Moon Come From?
  • The constitution and structure of the lunar interior
  • Now We Set to Settle on Moon: Chandrayaan Discovery Paves the Way
prop-ca:url
prop-ca:viccionari
  • Lluna
prop-ca:viquidites
  • Lluna
prop-ca:volum
  • 60 (xsd:integer)
  • 287 (xsd:integer)
  • 1348 (xsd:integer)
prop-ca:width
  • 614 (xsd:integer)
  • 1500 (xsd:integer)
  • 1546 (xsd:integer)
  • 6082 (xsd:integer)
  • 18000 (xsd:integer)
  • 18622 (xsd:integer)
dbo:abstract
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)  i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta en l'actualitat a un ritme de 3,82±0,07 cm per any. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada en l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart. La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Lluna de la Unió Soviètica fou el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que ha aconseguit portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions retornaren amb més de 380 kg de roques lunars, que han estat utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent. Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod del 1973 i la missió xinesa Chang'e 3 encara en marxa, la qual desplegà el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre del 2013. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics. (ca)
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)  i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta en l'actualitat a un ritme de 3,82±0,07 cm per any. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada en l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart. La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Lluna de la Unió Soviètica fou el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que ha aconseguit portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions retornaren amb més de 380 kg de roques lunars, que han estat utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent. Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod del 1973 i la missió xinesa Chang'e 3 encara en marxa, la qual desplegà el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre del 2013. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1671 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17545655 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)  i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics. (ca)
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari)  i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per totes les nacions per a propòsits pacífics. (ca)
rdfs:label
  • Lluna (ca)
  • Lluna (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:localitat of
is prop-ca:satelliteOf of
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License