Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia:

Property Value
prop-ca:almaMater
  • 20 (xsd:integer)
prop-ca:any
  • 1922 (xsd:integer)
  • 1953 (xsd:integer)
  • 1956 (xsd:integer)
  • 1958 (xsd:integer)
  • 1961 (xsd:integer)
  • 1965 (xsd:integer)
  • 1966 (xsd:integer)
  • 1967 (xsd:integer)
  • 1969 (xsd:integer)
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1983 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
prop-ca:article
  • Logisch-philosophische Abhandlung
prop-ca:commons
  • Ludwig Wittgenstein
prop-ca:conegutPer
  • Recerques sobre el llenguatge
prop-ca:data
  • 1921 (xsd:integer)
prop-ca:edició
  • 7 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • dbpedia-ca:Edicions_62
  • dbpedia-ca:Editorial_Laia
  • Alianza
  • Ariel
  • Blackwell
  • Blackwell Publishing
  • Routledge
  • Taurus
  • Tecnos
  • Blackwell-Barnes and Noble
  • Blackwell-Harper
  • Blackwell-Macmillan
  • Blackwell-University of California Press
  • Crítica, Grijalbo
  • Espasa Calpe
  • Laia
  • Tiempo Nuevo
prop-ca:exemplar
  • núm. 14
prop-ca:imatge
  • Ludwig Wittgenstein 1910.jpg
prop-ca:llengua
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Buenos Aires
  • Londres
  • Madrid
  • Oxford
  • Oxford-Nova York
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nacionalitat
  • 20 (xsd:integer)
prop-ca:nom
  • Ludwig Wittgenstein
prop-ca:ocupacio
prop-ca:organitzacio
prop-ca:publicació
  • Annalen der Naturphilosophie
prop-ca:q
  • Ludwig Wittgenstein
prop-ca:religio
prop-ca:tipusInfotaula
  • científic
prop-ca:títol
  • dbpedia-ca:Observacions_a_La_Branca_Daurada_de_Frazer
  • Aforismos. Cultura y valor
  • Cartas a Russell, Keynes y Moore
  • De la certesa
  • Diario filosófico
  • Investigaciones filosóficas
  • Investigacions filosòfiques
  • Los cuadernos azul y marrón
  • Notebooks 1914-1916
  • On Certainty
  • Philosophical Investigations
  • Philosophische Bemerkungen
  • Philosophische Untersuchungen
  • Sobre la certidumbre
  • Tractatus Logico-Philosophicus
  • Tractatus logico-philosophicus
  • Zettel
  • Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology, and Religious Beliefs
  • Preliminary Studies for the «Philosophical Investigations», Generally known as the Blue and Brown Books
  • Gerd Brand, Los textos fundamentales de Ludwig Wittgenstein
dbo:abstract
  • Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947. És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle xx: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions filosòfiques (1953) es va considerar com el llibre més important de la filosofia del segle xx. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia: Tres dels seus germans es van suïcidar i, en alguna ocasió, ell i el seu altre germà consideraren la possibilitat d'intentar-ho. Bertrand Russell el va descriure com l'exemple més perfecte del geni, "apassionat, profund, intens i dominant", mentre que Richard Rorty opinava que Wittgenstein expressava aquest intens malestar amb ell mateix vers tothom amb qui es relacionava. Per exemple, s'enfadava amb els seus estudiants quan volien que els ensenyés filosofia i es va alegrar quan la dona de George Edward Moore li va dir que estava treballant en una fàbrica de melmelada, pràctica que als ulls de Wittgenstein era una activitat molt útil. Va tractar de fugir de l'ensenyament de la filosofia diverses vegades, servint durant la Primera Guerra Mundial al front en l'exèrcit austríac –on fou reconeguda la seva valentia– o ensenyant en escoles de diversos pobles d'Àustria, on es va trobar amb problemes per colpejar nens. També va treballar com a portalliteres durant la Segona Guerra Mundial al Guy's Hospital, de Londres, on només uns pocs dels funcionaris sabien que el nou treballador era el professor de filosofia de Cambridge. El seu treball es divideix entre la primera etapa, exemplificada pel Tractatus, i la darrera etapa, amb les Investigacions filosòfiques. El primer Wittgenstein es referia a la relació entre les proposicions i el món, i considera que, en donar compte d'aquesta relació, tots els problemes filosòfics poden ser resolts; creia que els problemes sorgeixen perquè la lògica del llenguatge no és evident en el nostre ús habitual de la paraula. El segon Wittgenstein va rebutjar moltes de les conclusions del Tractatus, argumentant que el llenguatge és una mena de bigarrat joc de llenguatge en el qual el significat de les paraules deriva del seu ús públic. Malgrat les diferències entre els primers treballs i els posteriors, les similituds inclouen una concepció de la filosofia com una mena de teràpia, la preocupació per les qüestions ètiques i religioses i un estil literari descrit sovint com a poètic. Terry Eagleton el considerava el filòsof dels poetes i compositors, dramaturgs i novel·listes. (ca)
  • Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947. És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle xx: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions filosòfiques (1953) es va considerar com el llibre més important de la filosofia del segle xx. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia: Tres dels seus germans es van suïcidar i, en alguna ocasió, ell i el seu altre germà consideraren la possibilitat d'intentar-ho. Bertrand Russell el va descriure com l'exemple més perfecte del geni, "apassionat, profund, intens i dominant", mentre que Richard Rorty opinava que Wittgenstein expressava aquest intens malestar amb ell mateix vers tothom amb qui es relacionava. Per exemple, s'enfadava amb els seus estudiants quan volien que els ensenyés filosofia i es va alegrar quan la dona de George Edward Moore li va dir que estava treballant en una fàbrica de melmelada, pràctica que als ulls de Wittgenstein era una activitat molt útil. Va tractar de fugir de l'ensenyament de la filosofia diverses vegades, servint durant la Primera Guerra Mundial al front en l'exèrcit austríac –on fou reconeguda la seva valentia– o ensenyant en escoles de diversos pobles d'Àustria, on es va trobar amb problemes per colpejar nens. També va treballar com a portalliteres durant la Segona Guerra Mundial al Guy's Hospital, de Londres, on només uns pocs dels funcionaris sabien que el nou treballador era el professor de filosofia de Cambridge. El seu treball es divideix entre la primera etapa, exemplificada pel Tractatus, i la darrera etapa, amb les Investigacions filosòfiques. El primer Wittgenstein es referia a la relació entre les proposicions i el món, i considera que, en donar compte d'aquesta relació, tots els problemes filosòfics poden ser resolts; creia que els problemes sorgeixen perquè la lògica del llenguatge no és evident en el nostre ús habitual de la paraula. El segon Wittgenstein va rebutjar moltes de les conclusions del Tractatus, argumentant que el llenguatge és una mena de bigarrat joc de llenguatge en el qual el significat de les paraules deriva del seu ús públic. Malgrat les diferències entre els primers treballs i els posteriors, les similituds inclouen una concepció de la filosofia com una mena de teràpia, la preocupació per les qüestions ètiques i religioses i un estil literari descrit sovint com a poètic. Terry Eagleton el considerava el filòsof dels poetes i compositors, dramaturgs i novel·listes. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 49105 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17563684 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia: (ca)
  • Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia: (ca)
rdfs:label
  • Ludwig Wittgenstein (ca)
  • Ludwig Wittgenstein (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:influenciesDe of
is prop-ca:influiEn of
is prop-ca:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of